Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
moc
Zoologia
Urocordat de l’ordre dels desmomiaris, de la família dels sàlpids, que ateny uns 10-12 cm de llargada i constitueix l’espècie més gran del grup.
Transparent i de consistència gelatinosa, s’alimenta de fitoplàncton, que filtra amb l’aparell branquial És comú a la Mediterrània, sobretot a la primavera
budell
Zoologia
Urocordat de la classe dels ascidiacis, de la subclasse dels flebobranquis, de cos cilíndric, verdós, blanquinós o rogenc, que ateny fins a 20 cm.
Té el mantell transparent, tou i capaç de ràpides i àmplies contraccions quan és irritat És bentònic i solitari, cosmopolita i molt comú a la Mediterrània Habita sobre fons bruts, sovint als ports, a les coves, prop de la superfície, a vegades sobre les quilles dels vaixells, i no és rar en aigües salabroses
aplousobranquis
Zoologia
Subclasse d’ascidiacis integrada per animals procordats, que tenen el cos allargat i dividit en dues o tres parts.
La cavitat branquial no presenta plecs i manca de vasos longitudinals interns Són colo nials Es reprodueixen sexualment o asexualment L’espècie Clavelina lepadiformis forma colònies de pocs individus, que són transparents i fan dos o tres cm tenen un llarg peduncle i es troben reunits per un estoló ramificat transparent Es reprodueixen per gemmació, i són freqüents a la zona costanera superior urocordats
mermitoïdeus
Zoologia
Ordre de l’embrancament dels nematodes que, derivant dels dorilaimoïdeus, han perdut l’aparell bucal típic per adaptació a la vida parasitària.
Els individus joves són paràsits de la cavitat general d’insectes sobretot ortòpters i d’aranyes Els adults habiten a la terra humida i fan de 8 a 12 cm de llarg i només 0,5-0,6 mm d’ample, la qual cosa els confereix un aspecte filiforme El cos és elàstic i transparent El cap és molt poc diferenciat i té una boca terminal, rodona i molt petita
gelea reial
Zoologia
Substància nutritiva, fluida i transparent, rica en glúcids, proteïnes i vitamines, que és segregada per les abelles.
És emprada per a alimentar la reina i les larves destinades a ésser reines En terapèutica, hom la utilitza sobretot en els tractaments gerontològics
gamba d’esquer
Zoologia
Gamba de la família dels penèids, que ateny 5-6 cm de longitud, de cos gris i transparent.
Habita en els fons de sorra i de fang
llàntia
Zoologia
Braquiòpode de l’ordre dels testicardins, de la família dels terebratúlids, de conquilla oval, llisa i transparent, de 3 a 4 cm de llargada.
Habita sobre conquilles de molluscs i restes de coralls, a partir dels 100 m de profunditat N'hi ha a la Mediterrània
rabdocels
Zoologia
Ordre de turbel·laris format per petits animals vermiformes, de 0,3 mm a 15 mm de longitud, de cos allargat, fi i més o menys transparent.
L’aparell digestiu presenta un intestí llarg, sacciforme i sense ramificacions, acompanyat a vegades d’una trompa tàctil Tenen un o dos protonefridis Generalment hermafrodites, la majoria presenten reproducció sexual típica, bé que hi ha casos de partenogènesi, i també existeix reproducció asexual per escissió transversal N'hi ha de marins i litorals, d’aigua dolça cursos d’aigua, estanys o aigües termals, de terra humida i cavernícoles, i uns quants són comensals externs d’animals marins o bé endoparàsits d’altres invertebrats marins crustacis, molluscs, etc Els gèneres europeus…
quetògnats
Zoologia
Grup de metazous triploblàstics de l’embrancament dels lofoforats, que comprèn espècies de cos allargat, transparent, fusiforme i dividit en tres regions: cap, tronc i cua.
En el cap, esfèric, hi ha la boca, amb quetes quitinoses, prènsils i mòbils el tronc és allargat i envoltat per dues aletes laterals, i la cua és apuntada i acabada en una aleta horitzontal Sota la pell hi ha fibres musculars estriades, reunides en quatre feixos longitudinals, dos de dorsals i dos de ventrals No hi ha aparell circulatori ni excretor El tub digestiu és rectilini i acaba a l’anus Les cavitats celòmiques de les tres regions són separades per envans transversals i, a més, la del tronc és dividida longitudinalment per un mesenteri, en una part dorsal i una de ventral…
cinturó de Venus
Zoologia
Animal marí de l’embrancament dels ctenòfors, amb el cos comprimit i allargat en forma de cinta, de 30 a 40 cm, prim i transparent, molt vistós.
Es desplaça nedant mitjançant ondulacions del cos És pelàgic i comú a la Mediterrània