Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
cèbids
Zoologia
Família de primats platirrins que comprèn mones de dimensions mitjanes (de 20 a 90 cm), amb el cos generalment allargat, les extremitats posteriors més llargues que les anteriors, i la cua, llarga i generalment prènsil.
El telencèfal presenta circumvolucions, les òrbites són àmplies, i els ulls, grossos tenen 36 dents i acostumen a parir una sola cria cada vegada Viuen generalment en petits grups són omnívors i es traslladen per braquiació Tenen costums nocturns Habiten a la zona selvàtica de l’Amèrica central i meridional
catarrins
Zoologia
Grup de primats antropoides (sistemàticament, hom li dóna la categoria d’infraordre), que comprèn els simis de l’antic continent (cinomorfs i antropomorfs).
Es caracteritzen pel fet de tenir el crani voluminós i els narius molt junts i dirigits cap avall tenen trenta-dues dents la cua no és prènsil i sovint manca, o és molt curta un gran nombre d’espècies tenen callositats isquiàtiques La majoria són arborícoles i es traslladen grimpant o per braquiació
petromizòntids
Zoologia
Família de ciclòstoms de cos llarg i cilíndric i cua comprimida.
És el grup més nombrós i difós dels àgnats actuals La presència de l’embut bucal els permet no tan sols de nodrir-se, sinó també de fixar-se sobre les pedres Algunes espècies són d’aigua dolça, però n'hi ha també d’altres que, nascudes als rius, es traslladen a la mar i tornen a l’aigua dolça per reproduir-se Dels diversos gèneres que comprèn la família, a la Mediterrània n'hi ha dos, Lampetra i Petromyzon
antropomorfs
Gibó, primat antropomorf
© X. Pintanel
Zoologia
Grup de primats, els més pròxims i semblants a l’home, que comprèn simis catarrins, de dimensions bastant grans, caracteritzats per la manca total de cua, el major desenvolupament de les extremitats anteriors respecte a les posteriors, la manca de bosses a les galtes i la reducció o absència de les callositats de les natges.
Tenen el tronc curt i ample, i el cap arrodonit, amb una cresta òssia prominent en alguns La cara és petita i prominent, i els ulls són enfonzats dins les òrbites no tenen nas pròpiament dit sí, però, un replec que els sobresurt damunt els orificis nasals L’encèfal és molt desenvolupat Són àgils i arborícoles Es traslladen d’un arbre a l’altre penjats de les branques pels braços i balancejant-se branquiació Eventualment, caminen per terra, en posició bípeda o quadrúpeda Aquest grup comprèn dues famílies, la dels hilobàtids gibons i la dels pòngids orangutan, ximpanzé i gorilla
triquina
Zoologia
Nematode de l’ordre dels triquiuroïdeus de dimensions molt petites (uns 4 mm de longitud la femella i uns 2 mm el mascle), paràsit de l’home (triquinari) i de molts animals (com ara porcs, gossos, gats, llops, rates, etc).
L’home s’infesta generalment en menjar carn de porc que té encistades en els músculs les larves de la triquina La triquina és, en estat adult, al budell del porc, i els embrions, en néixer, travessen la paret del budell i s’escampen per l’organisme i es deturen sobretot al diafragma i als músculs intercostals i dels ulls, on s’encisten i passen a l’estat larvari En ésser menjada per l’home la carn amb les larves encistades, aquestes s’alliberen dels cists en arribar al duodè i es traslladen a la mucosa de l’intestí prim, on assoleixen la maduresa sexual al cap d’una setmana…
aparellament

Aparellament d’insectes
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Reunió de dos individus de sexe diferent, durant l’època de zel
, que té per finalitat l’acoblament.
A vegades, mascle i femella s’aparellen perquè coincideixen en un mateix indret, la mateixa font d’aliments, per exemple Més sovint, però, els mascles es traslladen, durant l’època de la reproducció, en cerca de la femella Es guien sovint per l’olfacte la femella segrega substàncies aromàtiques que el mascle percep a grans distàncies, o pels sons que ambdós emeten Molts ocells i molts insectes s’aparellen quan la femella entra al territori que el mascle defensa En animals amb la vista ben desenvolupada, l’aparellament es veu facilitat per diverses parades nupcials , fetes generalment pel…
baldriga

Baldriga capnegra
© Fototeca.cat
Zoologia
Ornitologia
Gènere d’ocells marins de l’ordre dels procel·lariformes
, de cos fusiforme, d’uns 40 cm de llargària, d’ales grans i palmípedes.
Les baldrigues tenen el dors de tons molts foscs, i la part ventral, clara o blanca El bec és fi i encorbat a la punta damunt seu s’obren els orificis nasals, en forma de tubs Són ocells oceànics que viuen sempre en alta mar, llevat de l’època de nidificació són excellents voladors, però per terra es traslladen amb una gran dificultat, bo i arrossegant-se Volen arran d’aigua, i no es capbussen s’alimenten de peixos i d’altres animals de superfície Algunes espècies són sedentàries, i d’altres efectuen llargues migracions molt precises, passant sovint d’un hemisferi a l’altre tenen un gran…