Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Formula Translator
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació per a introduir un algorisme de càlcul en un ordinador.
Fou creat per IBM el 1954, i hom n'ha desenvolupat diverses versions FORTRAN II 1958, FORTRAN IV 1962, FORTRAN V 1980 i FORTRAN 77 Especialment adequat per a les aplicacions tècniques i científiques, és similar al llenguatge matemàtic anglès
basic
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació per a aplicacions científiques i generals, de caràcter conversacional i fàcil d’usar.
Fou concebut el 1965 per JG Kemeny i TE Kurtz a Nou Hampshire, EUA, com a primer pas en l’aprenentatge del fortran en ambients universitaris i en modalitat de temps compartit La seva simplicitat de comprensió i ús, així com algunes funcions noves com ara la manipulació de matrius com si fossin variables, l’han convertit en un llenguatge àmpliament usat no solament en ordinadors i terminals intelligents, sinó també en certes calculadores programables El nom és un acrònim de Beginner's Allpurpose Symbolic Instruction Code
codi
Electrònica i informàtica
Correspondència entre els caràcters d’un joc (anomenat joc d’origen
) i els caràcters d’un altre joc (anomenat joc resultant
) d’acord amb un conjunt de convencions anomenades regles de codificació
.
Atès que els ordinadors treballen amb senyals elèctrics, l’únic codi que la màquina pot entendre és l’absència o presència de senyal, o sigui el codi binari sistema binari aquest és l’anomenat llenguatge de màquina Inicialment l’operador que es volia comunicar amb la màquina havia de donar-li totes les instruccions en sistema binari, però atesa la gran facilitat de cometre errors, foren creats els llenguatges simbòlics, com és ara l’Algol, Cobol, Fortran, Basic, etc, els quals són traduïts pel mateix ordinador al llenguatge de màquina
llenguatge d’alt nivell
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació que és teòricament independent de la màquina que l’utilitza com és el cas de Fortran, Cobol, Basic, Lisp, APL.
PL/1
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació per a ordinadors, ideat per IBM el 1964, que posseeix característiques dels llenguatges Fortran i Cobol i pretén de servir tant per a problemes científics com de gestió.
informàtica
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Conjunt de ciències, tècniques o activitats relacionades amb el tractament automatitzat de dades.
Aquests sistemes consten d’uns components físics, anomenats maquinari o hardware , i d’uns components lògics o formals, anomenats programari o software Els components físics són constituïts per l' ordinador , element que efectua pròpiament el tractament de les dades o sigui, les operacions aritmètiques i lògiques, i l’equip perifèric , conjunt de màquines que proporcionen a l’ordinador l’entrada, l’emmagatzematge i la sortida La informàtica dissenya els elements constituents de l’estructura lògica o arquitectura de l’ordinador i de l’equip perifèric Els components lògics d’un sistema de…
ordinador
Electrònica i informàtica
Màquina automàtica que accepta la informació que hom li subministra segons una forma preestablerta.
La tracta d’acord amb un conjunt d’instruccions programa, escrites en un llenguatge adient i enregistrades en una memòria, i en dóna els resultats, també segons una forma preestablerta, sia en forma de dades o com un senyal que permet el control automàtic d’una màquina o procés El més usual dels ordinadors és el digital abans també conegut com a calculador digital que pot processar grans quantitats d’informació i realitzar operacions aritmètiques i lògiques a una gran velocitat El funcionament de l’ordinador digital és basat en la lògica dels circuits electrònics integrats lògica electrònica…