Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
Evelyn Berezin
Electrònica i informàtica
Informàtica, inventora i empresària nord-americana.
Filla d’immigrants judeorussos, el 1946 es graduà en física per la Universitat de Nova York Abandonà el doctorat poc abans d’acabar-lo 1950 Casada el 1951, conservà el cognom de soltera per a finalitats professionals Aquest any s’incorporà a l’empresa Electronic Computer Corporation, on es dedicà al disseny de sistemes de processament de dades per a aplicacions diverses, generalment de comptabilitat, però també, entre d’altres, militars càlcul de projectils per al Departament de Defensa i d’apostes El 1957 passà a una altra companyia, Teleregister, en la qual el 1960 desenvolupà el primer…
Mark Zuckerberg
© Brian Solis
Economia
Electrònica i informàtica
Empresari informàtic nord-americà.
Quan era adolescent dissenyà diversos programes, entre els quals un que permetia la comunicació entre els ordinadors de casa seva i els del consultori dental del seu pare, i un altre que seleccionava les preferències musicals dels usuaris El 2002 ingressà a la Universitat de Harvard, on començà estudis de programació Amb diversos condeixebles, el 4 de febrer de 2004 creà la xarxa social Facebook Circumscrita inicialment a la universitat que abandonà un any després per desenvolupar facebook, en poc temps esdevingué un fenomen de masses i un dels primers negocis d’internet President i executiu…
Andrew Grove
Electrònica i informàtica
Empresari i informàtic nord-americà d’origen hongarès.
Nascut András István Gróf, emigrà als Estats Units després de la revolta antisoviètica que tingué lloc a Hongria el 1956 Estudià enginyeria química al City College de Nova York i es doctorà el 1963 a la Universitat de California Berkeley 1963 Contractat per Gordon Moore, el seguí quan aquest fundà Intel , empresa de la qual fou president 1979-97, director executiu 1987-98 i president del consell d’administració 1997-2005 Tingué un paper decisiu en l’orientació de l’empresa vers el desenvolupament dels microprocessadors que impulsaren l’hegemonia de l’ordinador personal PC
Ikutaro Kakehashi
Electrònica i informàtica
Inventor d’instruments electrònics japonès.
Orfe des d’infant, passà alguns anys de l’adolescència en hospitals a causa de la tuberculosi que patia, fet que l’impedí completar els estudis d’enginyeria Bàsicament autodidacte, els anys de postguerra es dedicà a reparar rellotges i ràdios Els anys cinquanta començà a experimentar amb instruments electrònics i uns anys més tard creà Ace Electronics, que començà a fabricar òrgans dissenyats per ell El 1964 llançà l’FR-1 Rhythm Ace, una caixa de ritmes a través de la qual establí una breu aliança amb l’empresa Hammond El 1972 fundà Roland, que, entre d’altres, construí un gran nombre d’…
Hugh Herr
Electrònica i informàtica
Bioenginyer nord-americà.
Escalador assidu des de molt jove, el 1982 li foren amputades les cames per sota del genoll a causa d’un accident al Mount Washington New Hampshire Des d’aleshores el seu interès se centrà en l’estudi i el disseny de pròtesis per a la locomoció, algunes de les quals ha aplicat a ell mateix, i amb les quals ha aconseguit continuar practicant l’escalada d’alt nivell Obtingué un màster en enginyeria mecànica al Massachusetts Institute of Technology MIT i el doctorat en biofísica de la Universitat de Harvard Després d’una etapa com a professor assistent al Harvard-MIT Division of Health Sciences…
Elon Musk
Economia
Electrònica i informàtica
Emprenedor nord-americà d’origen sud-africà.
Nacionalitzat canadenc 1989 i nord-americà 2002, el 1995 abandonà els estudis de física a la Universitat de Stanford per fundar l’empresa Zip2, un directori en línia pioner, amb la venda de la qual 1999 aconseguí capital per a ulteriors iniciatives, sempre a l’avantguarda de la tecnologia i amb un component de futur que li han valgut el qualificatiu de visionari El mateix 1999 creà Xcom posteriorment PayPal, un dels primers i més utilitzats serveis de pagament en línia, adquirit pel portal eBay el 2002 Aquest any fundà SpaceX , empresa aeroespacial pionera en ginys i missions espacials…
Roderic Guigó i Serra
© Arx. R. Gugió
Ecologia
Electrònica i informàtica
Biòleg computacional.
Obtingué el doctorat el 1988 en ecologia evolutiva per la Universitat de Barcelona Feu estades postdoctorals amb el Dr Temple F Smith a les universitats de Harvard i Boston 1988-92, i amb el Dr James W Fickett a Los Alamos National Laboratory de Nou Mèxic 1992-93 El 1994 s’incorporà a l’Institut Municipal d’Investigacions Mèdiques de Barcelona Des del 2002 coordina el programa de Bioinformàtica i Genòmica al Centre de Regulació Genòmica CRG, on lidera el grup de recerca de Biologia Computacional del Processament d’RNA També és catedràtic de bioinformàtica de la Universitat Pompeu Fabra des…
Marvin Lee Minsky
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Matemàtic i pioner de la intel·ligència artificial nord-americà.
Es graduà en matemàtiques a la Universitat de Harvard 1950 i obtingué el doctorat a la de Princeton 1954 Els anys cinquanta dissenyà ginys simuladors del comportament humà, en els quals intentà reproduir l’aprenentatge El 1958 s’incorporà al laboratori de John McCarthy , del Massachusetts Institute of Technology, on desenvolupà tota la carrera docent i de recerca El 1959 hi fundà l’AI Project, amb McCarthy, que encapçalà després de la marxa d’aquest 1962 Les seves realitzacions experimentals i teories donaren un fort impuls al desenvolupament de la intelligència artificial, que concebé de…
George Devol
Electrònica i informàtica
Enginyer i inventor nord-americà.
Després de treballar uns quants anys a la Cinephone United Corporation, companyia dedicada a la fabricació d’amplificadors de so, el 1940 fundà una petita empresa de contramesures per a radar, la General Electronics, que aviat esdevingué la més important dels Estats Units El 1954, després de molts anys d’investigació, patentà el primer manipulador programable, autèntic embrió del robot industrial, i encunyà el terme automatització El 1956, amb JF Engelberger, fundà la Consolidated Controls Corporation, la primera companyia dedicada a la fabricació de robots, que més tard s’anomenà Unimation
Ingrid Daubechies
Electrònica i informàtica
Física i matemàtica belga nacionalitzada nord-americana.
Graduada en física per la Universitat Lliure de Brusselles 1975, on es doctorà en física teòrica 1980, fou professora en aquesta mateixa universitat fins el 1987, quan s’incorporà al Centre d’Investigació Matemàtica d’AT&T Bell Laboratories de Nova Jersey Estats Units Professora al departament de matemàtiques de la Universitat de Rutgers 1991-94, aquest any deixà AT&T per ocupar una càtedra de matemàtiques de la Universitat de Princeton 1994-2001 Des d’aquest any és catedràtica a la Universitat de Duke Carolina del Nord El 1996 es nacionalitzà nord-americana La seva principal…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina