Resultats de la cerca
Es mostren 3344 resultats
baud
Electrònica i informàtica
Unitat que expressa la velocitat a què és modulada la informació transmesa pel canal d’un sistema de comunicació; és igual al nombre d’impulsos transmesos en un segon, i el seu símbol és Bd.
Quan l’impuls només pot tenir dos valors possibles 0 i 1, la informació que proporciona és d’un bit, i aleshores la velocitat de modulació en bauds i la velocitat de transmissió de la informació en bits/s coincideixen En sistemes on cada impuls pot tenir quatre valors possibles 00, 01, 10, 11, la informació que proporciona cada impuls és de dos bits, i aleshores la velocitat de transmissió de la informació en bits/s té un valor doble que el de la velocitat de modulació en bauds
basic
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació per a aplicacions científiques i generals, de caràcter conversacional i fàcil d’usar.
Fou concebut el 1965 per JG Kemeny i TE Kurtz a Nou Hampshire, EUA, com a primer pas en l’aprenentatge del fortran en ambients universitaris i en modalitat de temps compartit La seva simplicitat de comprensió i ús, així com algunes funcions noves com ara la manipulació de matrius com si fossin variables, l’han convertit en un llenguatge àmpliament usat no solament en ordinadors i terminals intelligents, sinó també en certes calculadores programables El nom és un acrònim de Beginner's Allpurpose Symbolic Instruction Code
bàscula

bàscula biestable:, sortides) a, esquema teòric; b, representació simbòlica (E, entrada; S i S’
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic que té dos estats d’equilibri i és capaç de bascular de l’un a l’altre alternativament.
És anomenada també basculador Si tots dos estats són d’equilibri estable, es tracta d’una bàscula biestable , anomenada també circuit d’Eccles-Jordan o flip-flop Les bàscules biestables, molt utilitzades actualment en nombrosos circuits electrònics, han evolucionat amb l’aparició dels circuits integrats N'hi ha de quatre tipus fonamentals, anomenats SR, JK, D i T El tipus bàsic és el SR, que té dues entrades, S set o posada a 1 i R reset , posada a 0, i dues sortides complementàries, Q i Q aquesta bàscula constitueix una memòria d’1 bit En la bàscula SR síncrona hi ha a més una entrada…
balun
Electrònica i informàtica
Dispositiu d’adaptació emprat per a acoblar un sistema simètric respecte a terra i un altre de asimètric amb un dels borns connectats a terra.
El terme és l’acrònim de l’anglès balanced-unbalanced
ActionScript
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació orientat a objectes.
S'utilitza, generalment, en les aplicacions d’animació realitzades en l’entorn del programa Flash Player, desenvolupat inicialment per Macromedia i actualment distribuït per Adobe Systems
Encarta
Electrònica i informàtica
Enciclopèdia en suport digital.
Fou creada per Microsoft amb l’adquisició dels drets de la Funk & WagnallsEncyclopedia 1993, i posteriorment incorpora la Collier's Encyclopedia i la New Merit Scholar's Encyclopedia que la companyia adaptà a suport informàtic Inicialment es distribuí sobretot mitjançant disc compacte, i posteriorment hom en feu una versió per internet D’accés parcialment obert 50 000 articles i de pagament 62 000, incloïa text, i material complementari en forma d’illustracions, vídeos i un atles interactiu A més de la versió en anglès, n'hi havia en alemany, francès, castellà, neerlandès, italià,…
Wikipedia
Electrònica i informàtica
Enciclopèdia en línia d’accés gratuït, formada per aportacions de col·laboradors voluntaris i no remunerats.
Fou creada per l’informàtic nord-americà Jimmy Wales el gener del 2001, a partir d’un projecte anterior, anomenat Nupedia El mot “Wikipedia” és el resultat de la combinació de wiki wiki , paraula hawaiana equivalent a ‘ràpid’, i d’“enciclopèdia” En termes informàtics, “wiki” prové de la designació que rep un programa d’edició de pàgines web WikiWikiWeb i que adoptà el projecte inicial de la Nupedia Des del març de 2001, la Wikipedia té versions en diverses llengües –entre d’altres, la catalana, que aparegué amb el nom de Viquipèdia i fou la segona a sortir, després de l’anglesa– i també…
Fundació puntCAT
Electrònica i informàtica
Entitat privada sense ànim de lucre ni filiació política fundada el 28 de desembre de 2004 per a promoure activitats relacionades amb la creació, la gestió i el control del domini .cat i, en general, la difusió del català a internet.
La seu és a Barcelona Entre els patrons fundadors figuren l’ Institut d’Estudis Catalans , la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i el Capítol Català de la Internet Society Gràcies al suport d’aquestes entitats i d’un gran nombre d’associacions cíviques i empresarials de tot el territori catalanòfon més de 2700 i de particulars més de 65000, la fundació aconseguí el 2005 que l’ ICANN aprovés el domini cat És membre de ple dret del Generic Top Level Domain gTLD Registries Constituency, adscrit a la Generic Names Supporting Organization GNSO d’ICANN i, des del març del 2007, membre…
PowerPC
Electrònica i informàtica
Família de microprocessadors d’arquitectura RISC desenvolupada per Motorola, IBM i Apple.
Aquests microprocessadors s’utilitzen principalment en els ordinadors Macintosh d’Apple El primer ordinador que incorporà un processador PowerPC fou el Power Mac el 1994