Resultats de la cerca
Es mostren 3344 resultats
Zip
Electrònica i informàtica
Marca registrada per l’empresa Iomega que s’aplica a un dispositiu portable d’emmagatzematge.
Els Zip es presenten en un format de disquet de 3,5’, i són capaços d’emmagatzemar uns 100 Mb La seva capacitat i el seu cost els fan òptims per a la realització de les còpies de seguretat de les dades
Linus Unix
Electrònica i informàtica
Sistema operatiu de lliure ús inspirat en Unix.
El nucli fou desenvolupat el 1992 per Linus Torvalds En l’actualitat es tracta d’un sistema operatiu obert, d’accés lliure i gratuït, desenvolupat per milers de programadors d’arreu del món Linux té la flexibilitat i moltes de les característiques que feren popular el sistema operatiu UNIX, però a diferència d’aquest pot executar-se sobre un PC ordinari Els sistemes Linux actuals incorporen interfícies gràfiques d’usuari i entorns d’escriptori Els entorns d’escriptori més usuals són KDE K Desktop Environment o GNOME GNU Network Object Model Environment, basats respectivament en…
Associació Internacional de Targetes de Memòria per a PC
Electrònica i informàtica
Associació fundada l’any 1989, constituïda per 300 companyies, amb la finalitat d’establir normatives per a targetes amb circuits integrats a fi de fer-les compatibles amb tots els PC portàtils.
L’any 1991 es definí una interfície d’entrada/sortida amb els PC basada en un connector de 68 pins, inicialment utilitzada per a targetes d’ampliació de memòria Hi ha tres tipus de targetes PCMCIA, que es diferencien pel seu gruix Les del tipus I, amb un gruix de 3,3 mm, solen ser targetes d’ampliació de memòria RAM del PC portàtil les de tipus II, amb un gruix de 5 mm, solen ser dispositius d’entrada/sortida, com mòdem i fax i les de tipus III, de 10,5 mm, per a l’aportació de memòria de massa de forma que es comporti com un altre disc dur A part les targetes d’ordinador esmentades, PCMCIA…
Open Software Foundation
Electrònica i informàtica
Organització, sense ànim de lucre, fundada per Digital Equipment Corporation i sis grans companyies més (entre les quals hi ha IBM).
La seva finalitat és desenvolupar un conjunt d’especificacions per a un entorn de programari de lliure distribució, i per a la certificació dels programaris que respectin aquestes especificacions La pertinença a la fundació i l’obtenció de certificats són obertes a totes les companyies de maquinari i programari, usuaris, universitats i centres de recerca
UNICODE
Electrònica i informàtica
Codificació dels caràcters amb 16 bits, dissenyat per a poder codificar els caràcters de qualsevol idioma, tot i mantenir la compatibilitat amb el codi ASCII.
Pot codificar 2 1 6 = 64 K caràcters, és a dir, més de 64 000 caràcters diferents
Explorer
Electrònica i informàtica
Nom pel qual és conegut el navegador d’internet de l’empresa Microsoft, que utilitza altres programes de Microsoft Office, com ara l’Outlook per a aplicacions de correu electrònic i de grups de notícies.
S’installa conjuntament amb els programes de Windows En successives versions, rebé els noms oficials de Microsoft Internet Explorer , Windows Internet Explorer i, Internet Explorer A l’inici competí amb altres navegadors, especialment amb Netscape, però finalment s’imposà en el mercat de manera molt general a causa de la installació per defecte en els sistemes operatius de Windows Aquesta hegemonia i determinades pràctiques i dispositius, com ara el nombre de connexions TCP Protocol de Transmissió de Control al sistema Windows, i també d’interfícies de programació d’aplicacions API,…
Eudora
Electrònica i informàtica
Programa client de correu electrònic per a Windows.
És propietat de l’empresa Qualcomm, i es caracteritza per la seva capacitat per a transmetre i rebre missatges minimitzant el temps d’ocupació de la xarxa
Xarxa acadèmica i d’investigació europea
Electrònica i informàtica
Xarxa informàtica creada per a interconnectar universitats i centres de recerca europeus i de zones properes a l’Àfrica i l’Orient Mitjà.
Començà a funcionar el 1984 i està integrada en la xarxa Bitnet , que és el seu equivalent nord-americà, i per això se sol parlar de la xarxa Earn/Bitnet Té passarelles que li permeten la interconnexió amb altres xarxes, com ara la xarxa Iris d’universitats espanyoles o internet
Free Software Foundation
Electrònica i informàtica
Organització dels Estats Units que crea i distribueix, gratuïtament, programaris d’altes prestacions, com ara els de GNU.
Fou fundada el 1983 per Richard Stallman, un especialista en intelligència artificial, amb la intenció de recuperar l’esperit que desaparegué amb la irrupció, al començament de la dècada dels vuitanta, dels primers programaris de propietat venuts extensament La idea de la fundació és aconseguir que el programari comercial esdevingui inviable gràcies a la possibilitat d’obtenir programaris igual o més bons de forma gratuïta
Bitnet
Electrònica i informàtica
Xarxa informàtica orientada principalment a institucions universitàries i governamentals.
És una de les xarxes d’ordinadors més antigues i amples, usada per universitats d’arreu del món La versió Bitnet II és utilitzada per les xarxes internet per a la transmissió de fitxers, missatges i correu electrònic Aquesta xarxa nasqué l’any 1981 com una connexió entre la Universitat de Yale i la de Nova York, i l’any 1986 s’oficialitzà en documents escrits L’any 2000 Bitnet unia ordinadors de 1 400 organitzacions repartides en 2 271 nodes de connexió entre 49 països La xarxa Bitnet es basa en el protocol de comunicacions NJE d’IBM El servidor de correu Listserv, molt emprat a internet,…