Resultats de la cerca

A més de l’enrotllament inductor normal en sèrie, en posseeix dos més d’excitació independent, un dels quals és alimentat per un corrent constant ajustable a voluntat, i l’altre és alimentat pel corrent que hom vol amplificar Mitjançant el rototrol és possible de regular automàticament qualsevol magnitud elèctrica d’un generador

És alimentat pel primari amb corrent altern Al circuit del secundari hom disposa un condensador de sintonia i un parell de borns, on és produïda la descàrrega

És alimentat pels extrems d’una diagonal amb una tensió adequada, i als extrems de l’altra diagonal hi ha el galvanòmetre per a detectar la posició d’equilibri

En general generen una tensió sinusoidal, però també poden ésser generadors d’impulsos, de senyals rectangulars o en dent de serra anomenats sovint en aquests casos oscilladors de relaxació Hi ha nombrosos tipus d’oscilladors, coneguts amb noms diversos de cristall de batement, de retroacció, LC, RC, de desplaçament de fase , etc són típics els circuits de Hartley, de Colpitts, d’Armstrong , el pont de Wien , el dinatró , etc Els més corrents es basen en el funcionament del circuit oscillant del tipus LC en derivació, alimentat convenientment a fi de compensar les seves pèrdues…

Aquest darrer permet de modificar el corrent anòdic aplicant-li una tensió variable El tríode fou inventat per Lee de Forest el 1906, com un perfeccionament del díode amb la introducció de la reixa La principal aplicació del tríode és l’amplificació de senyals, que són aplicats a la reixa i recollits, ja amplificats, per l’ànode Aquest és alimentat a alta tensió positiva a través d’una resistència, anomenada de càrrega El tríode fou el tub electrònic més important, perquè contribuí decisivament al desenvolupament de la radiodifusió i posteriorment al del radar, de la televisió,…

La variació d’aquest punt lluminós dóna lloc a una corba determinada, visible des de l’exterior Generalment consten d’un càtode incandescent, que forma part d’un canó d’electrons o a vegades més d’un —amb el cilindre de Wehnelt i les lents electròniques— i unes plaques o bé bobines deflectores , per a la deflexió del feix Per a accelerar els electrons a gran velocitat, hi ha un ànode accelerador , que és alimentat amb una tensió positiva molt elevada de 2 a 20 kV Els electrons que incideixen a la pantalla són recollits i retornats convenientment al càtode Uns tipus primitius d’…

Poden ésser rotatius o estàtics Sovint els convertidors són emprats per a convertir el corrent altern en continu, o al revés, el continu en altern Els primers són anomenats rectificadors , i els segons, onduladors En el corrent altern, els convertidors poden ésser per a corrent monofàsic, trifàsic o polifàsic en general p ex, hexafàsic Els convertidors de freqüència són els que transformen corrent altern d’una certa freqüència en corrent altern d’una altra freqüència, i els convertidors de fase són els destinats a transformar un sistema de corrents alterns polifàsic en un altre de la mateixa…

Fou ideada per Heinrich Daniel Ruhmkorff el 1851 i és emprada actualment en els dispositius d’encesa dels motors d’encesa per guspira