Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
allau
Electrònica i informàtica
Fenomen en virtut del qual els electrons lliures existents en un medi qualsevol ionitzable sotmès a un camp elèctric, poden produir nous ions ( ionització per xoc
), i crear alhora més electrons lliures que, a llur torn, reprodueixen el mateix fenomen.
Aquesta multiplicació d’electrons lliures i la formació d’ions provoca un augment del corrent a causa de la presència de les partícules carregades electrons i ions, corrent que pot arribar a un valor molt elevat si no és limitat adequadament Aquest fenomen té lloc d’una manera especial en els gasos descàrrega de Townsend i també en els semiconductors
descàrrega de Townsend
Electrònica i informàtica
Tipus de descàrrega, dita també no automantinguda, que es produeix en una atmosfera gasosa per ionització quan hom aplica una determinada tensió entre dos elèctrodes.
En produir-se la descàrrega, el corrent resulta pràcticament independent de la tensió i es produeix una allau d’electrons a causa de la ionització per xoc produïda pel seu moviment
estructura FAMOS
Electrònica i informàtica
MOS de porta flotant i injecció per allau utilitzat en famílies de memòries EPROM.
díode IMPATT
Electrònica i informàtica
Dispositiu semiconductor que presenta resistència negativa a certs senyals de radiofreqüència (microones).
Aquest efecte és produït pel retard entre el corrent originat pels electrons que s’acumulen en una zona de càrrega espacial , i la tensió que ha produït aquests electrons per efecte d' allau Hom els utilitza com a oscilladors de resistència negativa, per a generar microones poden proporcionar potències d’1 watt a freqüències de l’ordre del GHz, amb eficiències d’un 10-15%
fotodetector
Electrònica i informàtica
Dispositiu semiconductor utilitzat per a convertir energia lluminosa en energia elèctrica.
Els fotodetectors són molt importants en sistemes de comunicació per fibra òptica, on operen en la regió de l’infraroig proper 0,8 a 1,6 μm de longitud d’ona En aquests sistemes, llur missió és la desmodulació de senyals òptics, és a dir, la conversió en senyals elèctrics, que més tard són amplificats i finalment processats Per aquestes aplicacions els fotodetectors han de tenir característiques molt rigoroses, com ara alta sensibilitat en les longituds d’ona en què treballa el sistema, gran velocitat de resposta i mínim soroll, i han de poder funcionar amb petites intensitats de corrent i…
Henry Edward Roberts
Electrònica i informàtica
Enginyer informàtic nord-americà, més conegut per Ed Roberts.
Inicialment estudiant de medicina a la Universitat de Miami, canvià aquesta carrera per la d’enginyeria elèctrica El 1962 s’allistà a l’exèrcit, on li foren assignades tasques de criptografia, i completà els seus estudis a la Universitat d’Oklahoma, on es graduà el 1968, any en què fou destinat al laboratori d’armament d’Albuquerque Amb diversos collaboradors hi dissenyà un paquet electrònic per a modelisme de coets, que comercialitzà amb el nom de la seva empresa, MITS Micro Instrumentation and Telemetry Systems, per a la qual el 1970 dissenyà i construí una calculadora de vuit dígits MITS…
microona
Esquema de funcionament de les microones
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Ona electromagnètica l’espectre de freqüències de la qual és comprès entre 1 i 30 GHz, que correspon a unes longituds d’ona entre 1 i 30 cm, tot i que sovint també s’inclouen dins aquesta denominació ones amb freqüències més elevades.
Igual que les ones electromagnètiques de més baixa freqüència, les microones poden ésser generades mitjançant tubs de vuit o dispositius semiconductors les dificultats, però, que presenten quan hom vol assolir certs nivells de potència han donat lloc a la concepció de tubs especials com són els clistrons, els magnetrons, els oscilladors d’ona progressiva, etc Això no obstant, l’evolució constant dels dispositius actius d’estat sòlid i la introducció de nous semiconductors com l’arsenur de galli GaAs i el fosfur d’indi InP han fet progressar la tècnica i l’aplicació de les microones Així, a la…
llamp
Llamp
© Fototeca.cat-Corel
Meteorologia
Electrònica i informàtica
Descàrrega elèctrica automantinguda del tipus d’allau i anàloga a la guspira, que es produeix entre dos núvols, entre diferents parts d’un mateix núvol o bé entre un núvol i el sòl.
Els núvols del tipus cumulonimbus, característics dels cels tempestuosos, solen presentar acumulacions de càrregues d’un signe o altre Quan en algun lloc les diferències de potencial que aquestes acumulacions originen són prou elevades, s’inicia la descàrrega, que sol presentar la forma d’un arc lluminós allargassat i amb ramificacions laterals La resplendor produïda, anomenada llampec , va acompanyada, sovint, d’un tro L’observació fotogràfica dels llamps demostra que, en realitat, són constituïts per una successió de descàrregues parcials produïdes a intervals d’una centèsima de segon L’…
díode
Díode: 1, característica V-1 d’un díode ideal pn; quan està polaritzat en inversa, pel circuit circula un feble corrent Io anomenat corrent invers de saturació; 2, característica V-I d’un díode de germani; hom observa l’existència d’un voltatge llindar de 0.1 V; 3, distribució de càrrega en una junció pn en equilibri termodinàmic; 4, diagrama de les bandes d’energia d’una junció pn a l’equilibri termodinàmic; ECN i ECP representen els nivells d’energia de la banda de conducció en les regions n i p respectivament, mentre que EVN i EVP es refereixen a la banda de valència; 5, diagrama de bandes d’energia d’una junció pn polaritzada en directa; 6, diagrama de bandes d’energia d’una junció pn polaritzada en inversa; els portadors lliures que tenen l’energia tèrmica suficient poden travessar la zona de càrrega espacial i donen lloc al corrent invers de saturació Io
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic proveït de dos elèctrodes, ànode i càtode, que té la propietat d’ésser conductor en el sentit càtode-ànode, però no al revés.
Aquest funcionament li confereix propietats rectificadores dels senyals elèctrics, les quals ja foren observades per F Braun el 1876 en collocar una punta metàllica sobre sulfur de plom Això donà lloc a la utilització de la galena com a detector en els primers receptors de ràdio Els primers díodes, com a tals, eren basats en tubs de buit o de gas Fleming i de Forest, 1909 on era produïda una emissió termoiònica descoberta per Edison el 1893 i explicada per DW Richardson, el 1903 Els tubs posseeixen un càtode calent escalfat mitjançant un filament incandescent que emet electrons per emissió…