Resultats de la cerca

Els dos formats més estesos per als canals de continguts són l’RSS i l’Atom, ambdós codificats en llenguatge XML

La resistència equivalent és igual a la que s’obté si es deixen les fonts de voltatge en curtcircuit i les fonts de corrent en circuit obert La intensitat del corrent s’obté mitjançant la llei d’Ohm coneixent la resistència equivalent i la diferència de potencial entre ambdós terminals

Això és possible perquè en una transmissió estereofònica són transmeses la suma i la diferència dels senyals corresponents als canals dret i esquerre Els receptors monofònics només en reben la suma i, doncs, la recepció és monofònica Per contra, els estereofònics reben ambdós senyals de suma i diferència i, a partir d’aquests, separen les informacions corresponents als canals dret i esquerre

El seu principi de funcionament es basa en el moviment de l’ió liti entre ànode i càtode descàrrega i entre càtode i ànode càrrega Usualment l’ànode sol ser grafit, mentre que el càtode és un òxid o una sal de liti Ambdós materials han de permetre que l’ió liti pugui migrar d’un a l’altre L’electròlit és una sal de liti dissolta en un solvent orgànic

La indentació més habitual és la del marge esquerre s’usa sobretot per a distingir els exemples del cos del text la indentació d’ambdós marges també és d’ús habitual, per exemple, per a introduir cites llargues Per extensió, es parla d’indentació negativa quan els marges d’un paràgraf es modifiquen de tal manera que la seva amplada augmenta, per exemple, per a fer un encapçalament Cal no confondre la indentació amb la sagnia la sagnia només modifica l’alineació esquerra de la primera línia del paràgraf amb relació als marges d’aquest

Quan ambdós semiconductors tenen el mateix tipus de conductivitat, p o n , hom l’anomena heterojunció isotipus quan la conductivitat és diferent, és una heterojunció anisotipus D’ençà del 1951, en què W Schockley proposà l’ús de l’heterojunció abrupta en un transistor bipolar, les heterojuncions han estat estudiades extensivament i hom les ha utilitzades en importants aplicacions com és ara el díode làser d’injecció, el díode emissor de llum LED, fotodetectors, cèllules solars, etc També, hom pot formar capes alternades d’heterojuncions, amb gruixos de capa de l’ordre de 10 - 6…

Estudiant d’enginyeria electrònica a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, interrompé els estudis no obtingué el títol fins el 1986 per treballar a Hewlett-Packard, on conegué Steve Jobs , amb el qual s’associà per a desenvolupar la seva idea d’ordinador personal El 1976 dissenyà el hardware , els circuits i el sistema operatiu de l’ordinador Apple I, a partir del qual ambdós socis fundaren l’empresa Apple  el mateix any El 1985 es desvinculà d’Apple, bé que és accionista de la companyia i hi continuà collaborant externament de manera regular Des d’aleshores ha desenvolupat…

Els amortidors proporcionen, de més a més, estabilitat durant els períodes transitoris derivats dels curts circuits o de la marxa en parallel de diverses màquines i, en molts de casos, faciliten l’engegada dels anomenats compensadors Generalment, és constituït per un enrotllament, disposat en forma d’unes barres de secció adequada, allotjades tot al llarg d’uns orificis fets en les expansions de les peces polars del rotor En ambdós extrems del rotor uns anells metàllics curtcircuiten les diverses barres, formant una gàbia que cobreix la perifèria En el camp que gira…

Hom considera dispositius optoelectrònics aquells elements o dispositius, semiconductors o no, capaços de produir una radiació lluminosa compresa dins l’espectre visible per a l’home o bé en la zona de l’infraroig, dits emissors els components sensibles a aquestes radiacions, dits receptors, captadors o detectors Entre els primers hi ha els emissors de llum coherent, com els làsers de díodes, o els de llum incoherent, com els focus convencionals de llum, els díodes electroluminescents, etc entre els segons hi ha els diversos tipus de fotodetectors , com les cèllules fotoelèctriques…

Normalment, el resultat d’una mesura s’expressa com a M = V ± U , on V és el valor mesurat i U , la incertesa Sovint es relaciona aquest concepte amb l’error de mesura i de vegades es confonen L’error d’una mesura és la diferència entre el valor de la mesura i el veritable valor del mesurand La incertesa, en canvi, és l’interval al voltant del resultat de la mesura que conté el veritable valor amb una certa probabilitat o nivell de confiança, habitualment del 95% Ambdós conceptes són un indicador de la qualitat de la mesura Val a dir que, com que cap instrument és perfecte, el…