Resultats de la cerca

Els primers analitzadors foren mecànics i constaven d’un element giratori que permetia d’analitzar òpticament les imatges Els més emprats foren el disc de Nipkow, la corona de lents, i sobretot, la roda de miralls de Weiller Tots aquests analitzadors presentaven grans inconvenients a causa de l’elevada inèrcia del sistema giratori i d’un aprofitament poc econòmic de la illuminació de l’escena Actualment, els analitzadors emprats són totalment electrònics i pràcticament no tenen inèrcia A més, tots són basats en el fenomen de la integració fotoelèctrica,…

El valor instantani del senyal elèctric és funció de la informació continguda en la fracció d’àrea examinada a cada instant Aquesta informació és tractada convenientment per un sistema informàtic i és traduïda posteriorment en imatges La tècnica de l’escombratge és utilitzada en els analitzadors i els tubs d’imatge de televisió, en els sistemes de radar, en imatgeria electrònica, en els microscopis electrònics d’escombratge, en els analitzadors cromàtics d’imatge emprats en arts gràfiques, en la tomografia axial per ordinador, en els sistemes de telecòpia, en certs…

En fan ús pràcticament tots els sistemes que operen amb espectres de senyals mostrejats, com ara els analitzadors de vibracions, els d’espectres o els filtres digitals ràpids

És usat en oscilladors VCO i en filtres passa-banda de sintonia variable La majoria d’analitzadors d’espectre de RF radiofreqüència incorporen com a primer oscillador local un VCO basat en aquest ressonador

Particularment els camps elèctrics i els magnètics actuen sobre els feixos d’electrons, i, segons llur intensitat o direcció, poden concentrar-los, desviar-los, interceptar-los, etc L’òptica electrònica estudia especialment les lents electròniques i llurs aplicacions, com ara els tubs analitzadors d’imatge, els de raigs catòdics, els microscopis i telescopis electrònics , etc

Fou ideat per HIams i ARose el 1939 i consta d’un canó d’electrons, d’una bobina de concentració, de dues plaques paralleles per a la desviació horitzontal del feix electrònic, de dues bobines en oposició per a la desviació vertical, i d’una placa collectora dels electrons no capturats pel mosaic L’orticó resultava més eficaç que l’iconoscopi i és més manejable, però fou superat per l' orticó d’imatge o superorticó , versió perfeccionada de l’orticó que posseeix una placa acumuladora dels fotoelectrons procedents del mosaic i presenta una elevadíssima sensibilitat a la llum, àdhuc quan…

Els amplificadors operacionals constitueixen la base dels sistemes analògics de control, de càlcul, analitzadors diferencials, simuladors, etc Actualment solen ésser circuits integrats lineals, d’unes característiques molt notables impedància d’entrada molt elevada i de sortida molt baixa, guany molt elevat superior a 100 000, banda passant molt ampla des de 0 fins a uns quants MHz, etc Generalment són amplificadors diferencials de corrent continu i tenen dues entrades, una de directa + i una d’inversora —, i una sortida única funcionen amb un bucle de retroacció, el qual…

Són anomenats tubs de buit o de gas , respectivament El precursor dels tubs electrònics fou el díode de Fleming , que donà lloc, per perfeccionaments diversos introduïts posteriorment, als altres tubs coneguts Són constituïts per una ampolla, generalment de vidre, que conté els elèctrodes, i una base o sòcol proveït d’unes tiges en nombre de 4, 7, 8, 9 o 10, destinades a fer de suport i, alhora, a establir els contactes corresponents Hi ha una gran varietat de tubs electrònics, que són coneguts amb diversos noms Segons que el nombre d’elèctrodes d’un tub sigui de 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, etc, és…

Comprèn un nombre determinat de trames que depèn dels tipus d’entrellaçament emprat correntment, una imatge té dues trames