Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
col·lector
Electrònica i informàtica
Element de les màquines rotatives elèctriques de corrent continu (dinamos i motors) i també d’alguns tipus de les de corrent altern.
És format per un cert nombre de peces de coure, iguals lamelles, que formen una corona cilíndrica al voltant de l’eix de la màquina El collector és fixat mecànicament a l’eix, i gira amb ell Cada lamella és aïllada de les veïnes i connectada a l’enrotllament del rotor de la màquina En contacte amb la superfície cilíndrica del collector hi ha unes pastilles fixes de grafit escombretes muntades en uns suports portaescombretes i connectades als borns de la màquina Quan la màquina gira, el collector també gira i les escombretes fixes freguen per sobre de les lamelles La missió del…
bateria flotant
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Bateria d’acumuladors destinada a alimentar un circuit en el qual l’alimentació normal pot fallar.
Hom aplica als seus borns la tensió necessària per a mantenir-ne l’estat de càrrega aproximadament constant
bobina de Tesla
Electrònica i informàtica
Transformador semblant a una bobina d’inducció, ideat per Nikola Tesla el 1892, que produeix corrents d’alta freqüència i de tensió elevada.
És alimentat pel primari amb corrent altern Al circuit del secundari hom disposa un condensador de sintonia i un parell de borns, on és produïda la descàrrega
embornar
Electrònica i informàtica
Connectar uns conductors als borns d’un aparell elèctric.
acumulador
Secció d’una bateria d’acumuladors
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell capaç de transformar l’energia elèctrica que rep en energia química per a retornar-la després, bé que amb algunes pèrdues.
Anomenat també pila secundària o transformador diferit És format per dos elèctrodes submergits en un bany comú L’un fa de placa positiva i l’altre de negativa Les característiques més importants són el cabal o intensitat que pot descarregar la potència disponible als borns la quantitat en Ah que pot retornar i que depèn del règim de descàrrea la quantitat d’energia que pot alliberar el rendiment en quantitat, és a dir, la relació per quocient entre els A-h retornats i els rebuts durant la càrrega el rendiment d’energia o relació per quocient entre l’energia alliberada i l’…
pol
Electrònica i informàtica
Cadascun dels borns o terminals d’un generador, d’un aparell o d’una màquina elèctrics, especialment dels connectats als elèctrodes d’una pila.
Hom parla de pol positiu o de pol negatiu segons la seva polaritat positiu, negatiu
dipol
Electrònica i informàtica
Dipositiu o circuit format per un conjunt d’elements actius i passius proveïts de dos borns per on pot ésser acoblat al circuit exterior.
cercapols
Electrònica i informàtica
Dispositiu emprat per a identificar els dos pols, positiu i negatiu, d’un generador de corrent continu o de dos borns d’un circuit.
Pot ésser constituït per un paper impregnat d’una sal dissociable i d’un indicador químic tornassol, fenolftaleïna, etc o bé per un sistema electromagnètic consistent en una bobina i un element mòbil proveït d’una agulla indicadora que permet d’identificar la polaritat cercada segons el seu sentit de desviació
balun
Electrònica i informàtica
Dispositiu d’adaptació emprat per a acoblar un sistema simètric respecte a terra i un altre de asimètric amb un dels borns connectats a terra.
El terme és l’acrònim de l’anglès balanced-unbalanced
quadripol
Electrònica i informàtica
Dispositiu, circuit elèctric, etc, proveït de quatre borns, dos d’entrada i dos de sortida, i constituït per elements amb propietats elèctriques (fonts de tensió, impedàncies, etc).
Hom distingeix fonamentalment entre quadripols actius i passius , segons que continguin o no algun element actiu amb fem L’estudi teòric dels quadripols és fet mitjançant el càlcul matricial i té un gran interès per a l’anàlisi de circuits elèctrics complicats, xarxes, línies de transmissió, filtres, etc, i també per als circuits amb transistors