Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
base de dades
Electrònica i informàtica
Conjunt de dades organitzades segons una estructura coherent, i accessibles des de més d’un programa o aplicació, de manera que qualsevol d’elles pot ésser extreta del conjunt i actualitzada, sense afectar per això ni l’estructura del conjunt ni les altres dades.
La propietat fonamental d’una base de dades és la independència de les dades que conté respecte de les aplicacions que les utilitzen és a dir, els diversos fitxers o estructures de dades que poden constituir la base han de restar ocults als programes que usen aquesta base Hom distingeix entre la independència lògica i la independència física de les dades La primera significa que és possible de modificar l’estructura lògica de les dades sense que calgui canviar cap dels programes que fan servir la base La independència física de les dades vol dir que és possible de modificar-ne la…
paraula clau
Electrònica i informàtica
Paraula que serveix per a caracteritzar el context en què surt.
Així, en una instrucció, permet la seva identificació immediata, sense que calgui fer l’anàlisi sintàctica del text En els sistemes de documentació automàtica, permet trobar els documents que hi són associats
adreça
Electrònica i informàtica
Nombre (o qualsevol altra referència) que designa una posició de memòria o, en general, qualsevol lloc d’origen o destinació de dades en un ordinador.
Hom acostuma a distingir entre l' adreça física , que dóna la referència de la posició física real, i l' adreça lògica , que dóna la referència del lloc d’origen o de destinació de les dades sense que calgui indicar ni saber l’adreça física El mètode emprat per a determinar l’adreça física a partir de l’adreça lògica és l'adreçament En el protocol IP, d’internet, l' adreça IP , que identifica un nus de la xarxa, és una referència numèrica jerarquitzada de dominis Sovint, però, en lloc de l’adreça IP, hi ha referències simbòliques o identificadors en aquest cas, el servidor de…
segment
Electrònica i informàtica
Part autònoma d’un programa que pot ésser executada sense que calgui mantenir en cap moment la totalitat del programa a la memòria interna.
canal
Electrònica i informàtica
Conjunt d’elements per a la transmissió en un sol sentit, des del transmissor fins al receptor.
Fonamentalment els canals són constituïts per la via de transmissió microones, fil elèctric, cable coaxial, fibra òptica, etc, que és el suport de la comunicació, i els equips associats als extrems del circuit, que defineixen el tipus de canal canal telefònic, canal telegràfic, canal de transmissió de dades, etc Segons la forma de treball dels canals, hom parla de comunicació símplex, semidúplex, dúplex , o multiplex Un canal, a part de la naturalesa del senyal que transmet i de la seva forma de treballar, també és definit per la seva amplada de banda i la seva capacitat de…
casset compacte digital
Electrònica i informàtica
Sistema d’àudio digital per a l’enregistrament i la reproducció en cinta magnètica continguda dins una casset.
Creat per Philips, proporciona una qualitat semblant a la del sistema de disc compacte i pot llegir la casset analògica, amb la qual comparteix tant l’amplada i la velocitat de la cinta com la forma i les dimensions de la casset Contràriament als sistemes analògics, el DCC pot aplicar codis de temps i de text en la cinta per a localitzar i descriure passatges musicals També incorpora el codi SCMS Serial Copy Management System , que impedeix de fer còpies de cintes no originals, però permet de fer-ne a partir de la font original en cinta o disc compacte La cinta, muntada dins una casset…
servar
Electrònica i informàtica
Retenir en algun lloc de la memòria els continguts de certes posicions, bé perquè hagin d’usar-se per a una altra finalitat, bé perquè no es vulguin perdre (en cas de fallada), bé perquè calgui comprovar-les, etc.
microprocessador
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic constituït per un circuit integrat extraordinàriament complex que fa d’unitat central de procés en els microordinadors.
La seva funció, per tant, és anàloga a la de la CPU unitat central d’un ordinador El microprocessador fou ideat el 1971 i ràpidament fou comercialitzat n’aparegueren una sèrie de models que en pocs anys tingueren una difusió extraordinària Aquests primers tipus de microprocessadors es caracteritzen pel fet d’utilitzar mots de 8 bits els de 4 bits foren de seguida abandonats, però cap al 1978 aparegueren els microprocessadors de 16 bits i, més recentment, els de 32 bits La funció principal del microprocessador és la de rebre dades en forma de sèrie de dígits binaris, fer operacions…
oscil·loscopi
A dalt, aspecte frontal d’un oscil·loscopi; abaix, esquema d’un oscil·loscopidotat del sistema de postacceleració (PDA)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell emprat per a observar i enregistrar fenòmens físics variables amb el temps que puguin ésser transformats en una magnitud elèctrica variable.
Tots els oscilloscopis emprats actualment són electrònics, puix que els avantatges aportats per aquests —especialment en la velocitat de resposta, manca d’inèrcia, precisió d’indicacions i de regulació, etc— els fan superiors als de tipus mecànic i electromagnètic El component essencial d’un oscilloscopi és el tub de raigs catòdics , generalment amb deflexió electroestàtica El tub va associat a quatre circuits electrònics l’amplificador vertical, l’amplificador horitzontal, l’amplificador de sincronisme i la base de temps a més, hi ha els circuits auxiliars per a l’enfocament, el control de…
memòria
A dalt, xip de memòria RAM dinàmica de capacitat baixa. Cada bloc representa uan funció. les fletxes indiquen la direcció i el sentit dels senyals elèctrics, La funció d’emmegatzematgede dades només ocupa una part del xip; les cèl·lules de memòria, disposades com els nusos d’una malla de files i columnes. A baix i a la dreta, un d’aquets nusos, que pot emmagatzemar un sol bit fent que els valors 0 i 1 corresponguin a dos estats de càrrega del condensador.
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu o circuit que permet l’entrada d’una determinada informació codificada en sistema binari i que és capaç d’enregistrar-la i d’emmagatzemar-la temporalment o indefinidament.
Una memòria es caracteritza de forma general per la seva capacitat nombre de bits que pot emmagatzemar i pel temps d’accés a una determinada informació Moltes vegades, la informació és enregistrada dins la memòria en grups de bits accessibles simultàniament, anomenats posicions o paraules agrupacions normals de 8 bits, denominada també byte , 16 bits, etc Segons el tipus d’accés a les posicions de la memòria i la possibilitat o no d’esborrar la informació que hi és enregistrada, aquestes es classifiquen en memòries d’accés aleatori Random Access Memory , RAM i en memòries solament de lectura…