Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
parpelleig
Electrònica i informàtica
Comunicació
Sensació visual produïda per fluctuacions periòdiques de la llum a règims que s’estenen des de pocs cicles a algunes desenes de cicles per segon.
Hom pot eliminar-lo mitjançant l'entrellaçament
electroencefalograma

Electroencefalograma amb les seves vuit derivacions més característiques
© fototeca.cat
Biologia
Electrònica i informàtica
Enregistrament de l’activitat elèctrica cerebral, constituïda per oscil·lacions complexes i irregulars que són el resultat de la suma integrada de les variacions elèctriques de les neurones i, especialment, de les oscil·lacions del potencial de repòs de la seva membrana i dels potencials d’acció.
En l’electroencefalograma de persones sanes es presenten activitats rítmiques a diferents freqüències Els ritmes β són constituïts per freqüències compreses entre 30 i 14 cicles per segon, els ritmes α, entre 12 i 8, els ritmes subα o α lents, entre 8 i 7, els ritmes φ, de 7 a 3, i els ritmes δ, de 3 a 0,5
acumulador

Secció d’una bateria d’acumuladors
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell capaç de transformar l’energia elèctrica que rep en energia química per a retornar-la després, bé que amb algunes pèrdues.
Anomenat també pila secundària o transformador diferit És format per dos elèctrodes submergits en un bany comú L’un fa de placa positiva i l’altre de negativa Les característiques més importants són el cabal o intensitat que pot descarregar la potència disponible als borns la quantitat en Ah que pot retornar i que depèn del règim de descàrrea la quantitat d’energia que pot alliberar el rendiment en quantitat, és a dir, la relació per quocient entre els A-h retornats i els rebuts durant la càrrega el rendiment d’energia o relació per quocient entre l’energia alliberada i l’absorbida Hi ha…
freqüencímetre

Esquema d’un freqüencímetre de Weston; les dues bobines fixes 1 i 2 creen dos camps magnètics, la resultant dels quals fa girar la peça T solidària a l’agulla
Electrònica i informàtica
Física
Aparell per a mesurar freqüències de magnituds elèctriques alternes.
Poden ésser de diversos tipus els de làmines vibrants , emprats en corrent altern industrial de 50 o 60 Hz, que consten d’una sèrie de làmines de diferent longitud que són excitables magnèticament, de manera que la làmina que té una freqüència pròpia igual a la que hom mesura entra en vibració, els de bobina mòbil , els de relació , etc Per a radiofreqüències són emprats els freqüencímetres heterodins , els ondòmetres i aparells com el pont de Wien Els freqüencímetres digitals efectuen la mesura mitjançant circuits comptadors digitals, els quals calculen el nombre de cicles del…
ordinador amb conjunt d’instruccions complexes
Electrònica i informàtica
Microprocessador dotat d’un conjunt ric d’instruccions.
La majoria dels ordinadors personals estan basats en un microprocessador CISC, amb un conjunt d’instruccions que pot superar els 100 elements Els microprocessadors CISC no tan sols disposen d’un gran nombre d’instruccions, sinó que aquestes poden ser d’una complexitat bastant elevada per exemple, moure el contingut de posicions contigües de memòria a una altra ubicació, fins que no es compleixi certa condició L’ús de microprocessadors CISC es basa en la idea que es poden preestablir quines són les operacions que més habitualment voldrà realitzar un programador, i per tant es poden incorporar…
alternador

fototeca.cat
©
Electrònica i informàtica
Màquina elèctrica rotativa que genera corrents alterns.
Generalment hom empra màquines síncrones en les quals l’inductor és el rotor, i l’induït, l’estator màquina síncrona El rotor és constituït per un nucli de material ferromagnètic, proveït d’unes expansions polars en les quals hom disposa les bobines inductores Aquest tipus de rotor amb un o més parells de pols sortints és el més utilitzat, però quan l’alternador és previst per a treballar a gran velocitat, el rotor és constituït de forma cilíndrica, de manera que l'entreferro és constant, a diferència de l’altre tipus El rotor de pols sortints és conegut amb el nom de roda polar, mentre que…
corrent altern
Electrònica i informàtica
Corrent elèctric la magnitud del qual canvia en el temps.
En un corrent altern periòdic tant la intensitat com la tensió varien d’una forma repetida en funció del temps, de manera que es tornen a reproduir successivament a cada estona τ, i durant una porció consecutiva d’aquest temps a partir del seu origen la polaritat va en un sentit, i durant la resta, en l’altre Té una gran importància en els usos industrials i domèstics i, en general, en tota mena de corrents forts i en els sistemes de comunicació El temps τ que triga a reproduir-se novament el seguit de valors és anomenat període o cicle i és mesurat en segons El procés que la tensió o la…