Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
col·lector
Electrònica i informàtica
Element de les màquines rotatives elèctriques de corrent continu (dinamos i motors) i també d’alguns tipus de les de corrent altern.
És format per un cert nombre de peces de coure, iguals lamelles, que formen una corona cilíndrica al voltant de l’eix de la màquina El collector és fixat mecànicament a l’eix, i gira amb ell Cada lamella és aïllada de les veïnes i connectada a l’enrotllament del rotor de la màquina En contacte amb la superfície cilíndrica del collector hi ha unes pastilles fixes de grafit escombretes muntades en uns suports portaescombretes i connectades als borns de la màquina Quan la màquina gira, el collector també gira i les escombretes fixes freguen per sobre de les lamelles La missió del collector és de…
anell col·lector
Electrònica i informàtica
Col·lector en forma d’espira tancada que assegura el contacte entre un dels caps d’un enrotllament mòbil i el seu born corresponent.
escombreta
Jocs d'escombretes i porta-escombretes aplicades al col·lector d’un motor elèctric (una de les escombretes és fora del porta-escombretes)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Peça conductora destinada a establir el contacte elèctric entre la part fixa i la part mòbil, generalment giratòria, d’un motor, d’un generador, etc.
És formada per un bloc de carbó, de coure o d’un aliatge de coure, i resta aplicada contra el collector o l’element mòbil mitjançant un suport elàstic
configuració d’un transistor
Electrònica i informàtica
Cadascuna de les diferents maneres en què poden ésser connectats els electrodes d’un transistor en un circuit electrònic.
Hom en distingeix tres tipus configuració en base comuna, en emissor comú i en collector comú en cadascun d’aquests casos l’elèctrode respectiu base, emissor o collector està connectat a la terra i és comú als circuits d’entrada i sortida
commutatriu
Electrònica i informàtica
Màquina elèctrica rotativa per a convertir corrent altern (monofàsic, trifàsic o hexafàsic) en corrent continu, o, a la inversa, per a convertir corrent continu en altern; és, doncs, un convertidor reversible.
Actualment, ja no se'n construeixen, perquè han estat superades pels convertidors estàtics, primerament pels de vapor de mercuri, i darrerament pels de semiconductors seleni, silici Era una màquina de corrent continu, però el seu induït, a més del collector, tenia un joc d’anells per on, amb unes escombretes, prenia o donava el corrent altern el corrent continu entrava o sortia pel collector També podia treballar com a convertidor de freqüència
multiplicador d’electrons
Electrònica i informàtica
Part d’un tub electrònic en què el corrent electrònic inicial és amplificat, successivament, per un conjunt de dínodes alimentats a un potencial cada cop més elevat (fotomultiplicador).
El corrent electrònic és amplificat així per efecte de l’emissió secundària i recollit a l’ànode o collector
transistor
Tira de transistor bipolars
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic d’estat sòlid, basat en les propietats conductores dels materials semiconductors, que hom empra per a controlar o amplificar un corrent elèctric.
Les seves petites dimensions, fiabilitat, durada, baix consum, preu, etc, els ha permès de substituir avantatjosament els tubs electrònics, de manera que, actualment, aquests només són utilitzats en aplicacions molt especials L’evolució de l’electrònica dels semiconductors és ben palesa pel que fa al perfeccionament dels transistors, sobretot quant a la tecnologia de fabricació i també en el desenvolupament de nous tipus o models El primer transistor fou descobert el 1948 pels físics nord-americans J Barden i W Brattain, que juntament amb W Schockley treballaven als laboratoris de la Bell…
clistró
Electrònica i informàtica
Tub electrònic emprat per a produir o amplificar oscil·lacions de freqüència molt elevada, basat en la modulació de velocitat dels electrons.
Consta d’un canó d’electrons, dues cavitats ressonants anomenades rumbatrons i un ànode o collector d’electrons El senyal d’entrada és aplicat a la primera cavitat, mentre que per la segona és recollit el senyal de sortida, amplificat Una variant d’aquest tub és el clistró reflex , que consta d’un sol rumbatró, i l’ànode, que fa de reflector, té un potencial negatiu
dinamo

Secció d’una dinamo
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Màquina elèctrica rotativa que genera corrent continu.
En la forma constructiva més freqüent consta d’una carcassa cilíndrica de fosa, de ferro o d’acer, que té fixats a l’interior uns electroimants anomenats pols sempre en nombre parell, cadascun amb la seva bobina alimentada amb corrent continu, els quals creen uns camps magnètics d’excitació Aquest conjunt de pols magnètics és anomenat inductor A l’interior de la carcassa, concèntric amb la corona de pols, hi ha un cilindre, anomenat induït , giratori, muntat sobre l’eix de la màquina i fet de discs de xapa magnètica empilats, amb unes ranures a la perifèria, en les quals van unes bobines de…