Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
angle de fase
Electrònica i informàtica
En un fenomen periòdic sinusoidal, distància angular entre l’origen del temps i el punt considerat.
Hom acostuma a prendre com a origen del temps el punt on comença l’alternança positiva immediatament anterior al punt considerat d’aquesta manera el valor de l’angle de fase és sempre inferior a una circumferència, que és l’angle que correspon al cicle senser L’angle de fase d’una ona sinusoidal mesurat en l’instant en què una altra ona sinusoidal d’igual freqüència passa per zero, dóna la relació de fases entre elles
paquet
Electrònica i informàtica
Conjunt de dades considerat com un tot, generalment pel seu ús en comunicacions.
El paquet, que es pot considerar la unitat bàsica de transmissió per una xarxa, no té una magnitud fixa, i conté, a part de les dades que el constitueixen, informació de l’origen del missatge i de la seva destinació, informació de l’estructura interna del paquet, i altres dades de control i de gestió de la transmissió Quan el missatge a transmetre és massa llarg, o quan les condicions de seguretat així ho requereixen, el missatge original es parteix en diversos submissatges que són enviats en paquets independents
aïllador de tensió
Electrònica i informàtica
Aïllador que porta aparellat un tensor; pot ésser considerat com un aïllador de retenció.
fitxer
Electrònica i informàtica
Bloc lògic d’informació designat per un nom i considerat com una unitat per l’usuari.
Els fitxers poden ésser de dades o bé executables Els fitxers utilitzats correntment en els ordinadors personals compatibles s’identifiquen per un nom format seguit d’una extensió de 3 caràcters com a màxim, separada del nom mitjançant un punt Aquest extensió serveix per a identificar el tipus de fitxer així les extensions EXE o COM indiquen fitxers executables, TXT fa referència a fitxers de text universals de tipus ASCII, BAK significa fitxer de seguretat, etc Molts programes identifiquen els fitxers de dades, de text, etc que han creat mitjançant extensions amb noms característics, de…
regla de l’observador d’Ampère

La regla de l’observador d’Ampère permet recordar l’efecte d’un corrent elèctric sobre un imant
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Regla que permet de recordar el sentit del vector d’inducció magnètica B produïda en un punt prop d’un corrent que circula per un conductor rectilini i indefinit.
Pressuposa un observador imaginari tal que, travessat de peus a cap pel corrent, veu en el punt considerat el vector B en el sentit de dreta a esquerra
Lisp
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació dissenyat el 1960 al MIT i àmpliament modificat el 1966.
Basat en la teoria de les funcions recursives permet de tractar llistes amb una gran flexibilitat Considerat un llenguatge difícil i minoritari, és especialment utilitzat en aplicacions d' intelligència artificial
Edwin Howard Armstrong
Electrònica i informàtica
Tècnic nord-americà en radiofonia.
Perfeccionà el circuit dels receptors superheterodins 1914, estudià les modulacions de freqüència de les ones de ràdio 1918 i pot ésser considerat l’inventor del sistema actual de modulació de freqüència FM
disc versàtil digital
Electrònica i informàtica
Sistema integrat de dades, d’àudio i de vídeo digitals, considerat la segona generació dels sistemes de disc compacte.
Proposat per un consorci constituït per grans empreses de l’electrònica de consum i la informàtica, i també pels principals estudis cinematogràfics i musicals, engloba els productes DVD-ROM, DVD-Vídeo i DVD-Àudio
Richard Matthew Stallman
Electrònica i informàtica
Programador nord-americà, també conegut per les seves inicials RMS, és considerat el precursor i fundador del programari lliure.
Fou el fundador del projecte GNU i de la fundació pel desenvolupament i difusió del programari lliure Free Software Foundation És conegut per haver desenvolupat l’editor de text Emacs, el compilador GCC i el depurador GDB També és l’inventor del concepte de copyleft , que garanteix les llibertats d’ús, modificació i distribució del programari, mitjançant la llicència GPL, Llicència Pública General GNU
potència elèctrica
Electrònica i informàtica
Potència produïda o absorbida per una instal·lació, màquina, aparell, etc, elèctrics.
Segons l’interval de temps considerat, hom parla de potència instantània o de potència mitjana Aquesta val, en corrent continu, P Y VI En corrent altern, hom considera un període, i aleshores P Y VI cos ϕ, essent cos ϕ l’anomenat factor de potència La unitat de potència en el sistema internacional SI és el watt W, però sovint hom n'empra els múltiples kW o MW o els submúltiples mW o μW