Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
ona curta
Electrònica i informàtica
Ona radioelèctrica que té una longitud de 10 a 100 metres i una banda de 3 a 30 megahertzs.
ona molt curta
Electrònica i informàtica
Ona radioelèctrica que té una longitud d’1 a 10 metres i una banda de 30 a 300 megahertzs.
àlies
Electrònica i informàtica
Forma curta i mnemotècnica d’una adreça electrònica.
L’ús dels àlies permet fer transparents a l’usuari dels sistemes de missatgeria electrònica els complicats noms de les adreces sobre la xarxa De fet, hom pot veure els àlies com un segon nivell d’abstracció sobre les adreces el nivell concret correspon a l’adreça IP per exemple, 1931401289, orientat al protocol de xarxa el primer nivell d’abstracció són les adreces usuari@màquina , a mig camí entre el protocol de xarxa i l’usuari i els àlies són el segon nivell d’abstracció per exemple, JosepMM, totalment dirigit a l’usuari final Generalment, la gestió dels àlies és del tot transparent a l’…
absorció iònica
Electrònica i informàtica
Pèrdua d’energia experimentada per les ones hertzianes a causa del xoc amb els ions de l’atmosfera.
Limita l’abast de les emissions d' ona curta durant el dia
sincronoscopi
Electrònica i informàtica
Oscil·loscopi destinat a l’observació d’impulsos de durada molt curta.
Pot servir per a sincronitzar senyals mitjançant aquests impulsos
entreferro
Electrònica i informàtica
Interrupció molt curta de la part ferromagnètica d’un circuit magnètic.
Representa una discontinuïtat física del circuit, on la reluctància magnètica és màxima
semiconductor amorf
Electrònica i informàtica
Física
Química
Semiconductor no cristal·lí els àtoms del qual no presenten un ordre periòdic de llarg abast tot i que a escala atòmica no estiguin completament desordenats.
La necessitat de realitzar enllaços obliga a un cert ordenament i imposa unes certes limitacions al voltant dels àtoms veïns més pròxims Aquesta ordenació a curta distància és la responsable de les propietats observades en aquests materials, com són la seva conductivitat elèctrica o el seu llindar d’absorció òptica El semiconductor amorf que presenta un interès més gran és el silici amorf que té aplicació en les cèllules solars de baix cost, utilitzades en aplicacions terrestres i en l’obtenció de pantalles planes per a comunicacions audiovisuals
alfabet Morse

Alfabet morse
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Codi telegràfic introduït per S.F.B. Morse i emprat pel seu telègraf.
Assigna a cada lletra de l’alfabet i a cada xifra un senyal format per una successió d’impulsos de dues durades diferents curta, anomenats punts , i llarga, anomenats ratlles En el telègraf primitiu hom modulava un corrent continu per mitjà d’un interruptor manual anomenat manipulador Modulant el funcionament d’un oscillador d’alta freqüència, pot ésser aplicat a la telegrafia sense fils Superat pels avenços en les telecomunicacions, el 1999 la Unió Telegràfica Internacional decidí la supressió oficial de l’alfabet Morse, llevat dels senyals corresponents a la sigla SOS ‘…
senyal
Electrònica i informàtica
Magnitud física, generalment elèctrica (tensió o corrent), variable amb el temps, que representa una determinada informació i és capaç d’actuar sobre un aparell, dispositiu, circuit, etc, adequat.
En els dispositius electrònics, els senyals solen consistir en nivells la durada dels quals és relativament curta i ben definida, i els valors inicials i finals dels quals són iguals Un senyal amb dos nivells possibles o bé que es caracteritza per la presència o absència d’impuls, pot ésser representat amb un sol bit Quasi tots els mecanismes reben un o més senyals d’entrada i n'expedeixen un o més de sortida la propietat fonamental d’un dispositiu és la relació entre els seus senyals d’entrada i de sortida En alguns d’ells aquesta relació depèn de senyals d’entrada previs i es…
llamp

Llamp
© Fototeca.cat-Corel
Meteorologia
Electrònica i informàtica
Descàrrega elèctrica automantinguda del tipus d’allau i anàloga a la guspira, que es produeix entre dos núvols, entre diferents parts d’un mateix núvol o bé entre un núvol i el sòl.
Els núvols del tipus cumulonimbus, característics dels cels tempestuosos, solen presentar acumulacions de càrregues d’un signe o altre Quan en algun lloc les diferències de potencial que aquestes acumulacions originen són prou elevades, s’inicia la descàrrega, que sol presentar la forma d’un arc lluminós allargassat i amb ramificacions laterals La resplendor produïda, anomenada llampec , va acompanyada, sovint, d’un tro L’observació fotogràfica dels llamps demostra que, en realitat, són constituïts per una successió de descàrregues parcials produïdes a intervals d’una centèsima de segon L’…