Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
classe
Electrònica i informàtica
Règim de funcionament d’una etapa amplificadora, fixat pel valor de la polarització del tub o transistor.
Hi ha diverses classes utilitzades correntment les bàsiques són les A, B, C i AB, que són definides d’acord amb el temps en què circula el corrent dins cada cicle
representació interna
Electrònica i informàtica
Estructura de dades que hom empra per a representar un conjunt de dades o un tipus abstracte de dades.
Cal tenir present que la representació interna d’un tipus abstracte de dades no ha d’ésser necessàriament una estructura de dades amb el mateix nom El que caracteritza els tipus abstractes és el conjunt d’operacions que se'ls pot aplicar externament, i per tant res no impedeix, i sovint és convenient per qüestions d’eficiència, que internament hi hagi més operacions definides
Logo
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació, orientat als infants, dissenyat com a mitjà d’aprenentatge de conceptes matemàtics.
Fou desenvolupat a la dècada del 1970 per Seymour Paepert, del MIT L’usuari veu una petita tortuga en pantalla, a la qual pot demanar que es desplaci i dibuixi línies a més, l’usuari pot definir instruccions per tal que això es realitzi de manera automàtica, simplement donant nom a un conjunt d’accions L’ús de gràfics senzills i la facilitat d’interacció converteixen el Logo en una eina interessant per a practicar de manera divertida els conceptes matemàtics d’altra banda, l’estructuració dels programes en instruccions definides pel mateix usuari acostuma els infants a pensar…
arquitectura orientada a serveis
Electrònica i informàtica
Metodologia i conjunt de principis per al disseny i desenvolupament de programari en forma de serveis interoperables.
Aquests serveis són funcions de lògica de negoci implementats com a components de programari per exemple, peces de codi discretes o estructures de dades que poden ser reutilitzats i combinats segons un determinat propòsit o objectiu funcional Els principis de disseny s’apliquen en general durant les fases de desenvolupament i integració de components de programari Permeten la creació de sistemes altament escalables, modulars i distribuïts Alhora, ofereixen una forma estàndard d’accés i invocació de serveis comunament en forma de serveis web, amb la qual cosa s’aconsegueix una fàcil interacció…
XDSL
Electrònica i informàtica
Nom genèric dels sistemes DSL (línia d’abonat digital), on la x pot representar diverses lletres segons el tipus de velocitat permesa a la línia. Permeten augmentar la velocitat de les dades sobre les línies de coure dels abonats de telefonia fixa.
Les tecnologies DSL han estat definides per l’Institut Europeu d’Estandardització de les Telecomunicacions ETSI, i poden ser les HDSL High Data-Rate Digital Subscriber Line , ADSL Asymmetric Digital Subscriber Line , VDSL Very High Data-Rate Digital Subscriber Line , i més recentment SDSL Single-Line Digital Subscriber Line Algunes ofereixen serveis simètrics , en què les velocitats entre l’abonat i la central, i viceversa, són les mateixes i altres d' asimètriques , amb una major velocitat a l’enllaç des de la central cap a l’abonat Totes elles són tècniques de mòdems…
agent
Electrònica i informàtica
Programari que simula cert nivell d’intel·ligència a base d’automatitzar tasques segons un conjunt de regles definides per l’usuari.
Es tracta d’una especialització del concepte general d’agent la tasca a realitzar és la cerca d’informació, basada en un conjunt de regles heurístiques que informen de la bondat de la informació trobada amb relació la informació desitjada L’usuari defineix els paràmetres de la cerca abans de llançar executar l’agent un cop aquest troba informació que quadra amb els paràmetres donats, avisa l’usuari bé donant-li la informació trobada, bé indicant-li la seva situació i continua la seva tasca de cerca La utilitat dels agents queda palesa en entorns d’informació dinàmica, com internet o els bancs…
operació
Electrònica i informàtica
Qualsevol acció ben definida, en especial l’obtenció d’una informació (resultat) a partir d’una o més dades (operands) segons regles definides.
Un ordinador normalment pot executar operacions aritmètiques , lògiques i d’altres com l' acarament , el brancament , la comparació , etc
so envoltant
Electrònica i informàtica
Nom genèric dels diferents sistemes de so que reprodueixen més de dos canals d’informació d’àudio per tal que l’oïdor pugui situar la font sonora en l’espai.
Els primers sistemes foren desenvolupats per al cinema al principi dels anys cinquanta i disposaven d’un mínim de quatre pistes d’àudio sistema CinemaScope enregistrades sobre material magnètic situat en un costat de la pellícula Malgrat tot, les pistes magnètiques eren molt estretes i la fidelitat del so no era gaire bona A l’entrada dels setanta aparegueren en el mercat diferents sistemes domèstics, anomenats quadrafònics, que combinaven les dues pistes estereofòniques per obtenir canals auxiliars que permetessin de reproduir una illusió de so espacial Aquests sistemes tingueren poc èxit a…
programació modular
Electrònica i informàtica
Metodologia emprada per a escriure programes segons la qual aquests són dividits en mòduls, cadascun dels quals té funcions ben definides i és sotmès a certes restriccions i convencions, sobretot quant als paràmetres utilitzats i les condicions d’enllaç.
electrònica
Electrònica i informàtica
Part de la física que estudia els fenòmens i els dispositius basats en el moviment i el control del trànsit de partícules carregades en un gas, en el buit o en materials sòlids, com són els semiconductors i aïllants, sota la influència de forces elèctriques i magnètiques.
Els principis fonamentals d’electrònica són l’emissió termoiònica, l’efecte fotoelèctric i les propietats dels semiconductors i dels cristalls El desenvolupament de l’electrònica com a ciència és recent, i gràcies a les seves aplicacions tècniques ha impellit considerablement el de la indústria Crookes obtingué els primers electrons lliures amb el seu tub, i l’any 1886, Hertz, aplicant la teoria de Maxwell, descobrí la manera de produir ones electromagnètiques, bé que fins a la fi del s XIX no tingueren aplicació pràctica El primer a descobrir i a aconseguir la transmissió d’ones a gran…