Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
tipus de dades
Electrònica i informàtica
Classe de dades caracteritzada per un conjunt de valors possibles, que poden ésser estructures de dades, i les operacions que els poden ésser aplicades.
La majoria de llenguatges de programació imperatius ofereixen uns tipus de dades bàsics i eines per a construir-ne de nous Els tipus bàsics més habituals oferts són, entre d’altres els enters, definits per un conjunt de valors enters, positius i negatius, dins un cert interval, i les operacions aritmètiques bàsiques el caràcter, definit pel conjunt de caràcters del codi intern usat generalment l’ASCII estès, i les operacions de comparació i el real o flotant, definit per un conjunt de valors reals amb coma flotant, dins un cert interval i amb determinada precisió, i…
programació automàtica
Electrònica i informàtica
Tipus de programació de robots que es basa en la confecció prèvia d’un model de l’entorn.
Un cop definit el model de l’entorn, només cal descriure al robot la tasca que ha de realitzar i automàticament aquest és capaç de dur-la a terme
privat
Electrònica i informàtica
Relatiu a l’àmbit local de l’element al qual fa referència.
En programació orientada a objectes són atributs i mètodes privats d’un objecte aquells que no són visibles des d’altres objectes i que tan sols poden ésser utilitzats des de l’objecte en què s’han definit
Pascal
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació creat el 1968 per Niklaus Wirth (de la Universitat Politècnica Federal de Zuric) com a eina de clarificació i aprenentatge de la programació per a estudiants universitaris.
Definit formalment el 1971, ha adquirit d’aleshores ençà un gran èxit en ambients informàtics universitaris i extra-universitaris per la seva simplicitat i claredat estructurals És anomenat Pascal en honor del matemàtic i filòsof francès Blaise Pascal
sistema seqüencial
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Sistema automàtic que funciona segons una seqüència determinada.
El seu funcionament implica una sèrie de funcions lògiques que se succeeixen en un ordre definit en el temps a més dels elements propis dels circuits combinatoris, hi ha algun tipus de memòria Posseeixen una sèrie d’estats discrets, de manera que cadascun d’ells és determinat pels anteriors Són un tipus d’automatismes molt corrent
girador
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Convertidor d’energia que, tot mantenint la forma d’energia, canvia la variable extensiva
T 1
de l’entrada en la variable intensiva
A 2
de la sortida, i viceversa.
El girador ideal és definit per les equacions A 2 = r g T 1 on r g rep del nom de de raó de girament El girador elèctric és un quadripol passiu caracteritzat per les equacions v 2 = r g i 1 v 2 = - r g v 1 on r g té les dimensions d’una resistència elèctrica la seva aplicació més important és la simulació d’inductors per mitjà de condensadors
RDS
Electrònica i informàtica
Servei suplementari de transmissió digital de dades a baixa velocitat que s’inclou en el senyal múltiplex d’àudio en les emissores de ràdio analògiques en modulació de freqüència.
Definit per la Unió Europea de Radiodifusió, naixé com a sistema d’ajut a la sintonització automàtica dels receptors de ràdio en FM dels automòbils, per a evitar la distracció del conductor Es tracta d’un sistema jeràrquic i estructurat que s’utilitza per a transmetre el llistat de freqüències dels reemissors de ràdio d’una mateixa cadena, enviar l’indicatiu de l’emissora, gestionar els avisos de trànsit, alhora que permet enviar missatges curts de radiotext o utilitzar el seu canal transparent de dades per a diverses aplicacions
reconeixement de formes
Electrònica i informàtica
Conjunt de tècniques orientades a la identificació de contorns, formes o configuracions mitjançant dispositius que permeten d’organitzar la informació rebuda, gràcies a la recerca i selecció de formes comparables.
Una “forma” pot ésser una imatge, una paraula, un text, un senyal provinent d’un captador, etc El reconeixement de formes consisteix a desenvolupar un conjunt de regles per assignar un procés d’aprenentatge El reconeixement pot ésser fet per procediments estadístics , que utilitzen un model de classificació, i per procediments lingüístics , que empren un model de descripció En els procediments estadístics o difusos, cada forma es presenta per un vector en l’espai de característiques, i la tasca de reconeixement consisteix a fer una partició de l’espai per tal de classificar cada forma En els…
bloc d’adreces
Electrònica i informàtica
Conjunt d’adreces que queda determinat per un interval definit sobre l’espai d’adreces.
Cal tenir present que les transferències d’informació entre memòria interna i memòria externa mai no es realitzen en una cella de memòria, sinó que la transferència sempre afecta un bloc sencer d’adreces És per aquest motiu que, per minimitzar el nombre de transferències, sovint les ordres de transferència des de la memòria interna cap a la memòria externa en lloc de realitzar-se en el mateix moment es reflecteixen temporalment en una memòria coixí caché , i no es realitzen sobre la memòria externa fins que no hi ha més remei per exemple, quan cal fer un intercanvi de memòria d’alguna pàgina…
estat
Física
Electrònica i informàtica
Manera d’ésser, existir o presentar-se un sistema material.
L’estat d’un sistema es defineix per un nombre determinat de magnituds físiques expressables quantitativament, anomenades variables o funcions d’estat els valors de les quals en un instant t o permeten de caracteritzar la dinàmica d’un sistema, i contenen prou informació sobre la seva història anterior a t o perquè hom pugui determinar-ne el comportament partint del coneixement del seu estat en t o i de les entrades posteriors a t o Dins un sistema poden existir diversos conjunts de variables d’estat, tots ells interrelacionats un dels més comuns és el de les variables de fase , format per…