Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Windows

Presentació del nou sistema Windows 8
© Microsoft
Electrònica i informàtica
Sistemes operatius desenvolupats per Microsoft.
Des que Microsoft volgué substituir l’antic MS-DOS hi ha hagut diferents models de Windows els que realment no eren un sistema operatiu, sinó només un entorn gràfic que calia arrencar de MS-DOS Windows 31, Windows 311, els basats en MS-DOS Windows 95, Windows 98, els basats en tecnologia NT de 32 bits Windows NT, Windows 2000, Windows 2003, Windows XP i els adaptats per a dispositius especials com els ordinadors de butxaca Windows CE Molt sovint les versions de Windows han estat diferents si es tractava d’un servidor o d’un PC domèstic o de sobretaula El fet que Windows fos un…
AIX

Electrònica i informàtica
Família de sistemes operatius desenvolupats per l’empresa IBM.
Mac OS
Electrònica i informàtica
Família de sistemes operatius desenvolupats per l’empresa Apple.
Entre els anys 1984 i 2001, totes les versions del sistema operatiu Mac Os foren desenvolupades íntegrament per la mateixa companyia, basades en el sistema Mac OS Classic, inclosa la versió del 1999 Mac OS 9 Gràcies a la fusió de la companyia NeXT amb Apple Inc, el 1996 s’inicià una nova línia de sistemes operatius basats en Unix, sota la denominació Mac OS X Es desenvoluparen les primers versions per a servidor, com el Mac OS X server 10 l’any 1999, i versions d’escriptori com el Mac OS X 100, sota el nom Cheetah Les versions següents de Mac OS X, continuaren anomenant-se amb noms dels…
Python
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació interpretat, creat el 1991.
Actualment es desenvolupa com un projecte de codi obert administrat per la Python Software Foundation Permet dividir el programa en mòduls reutilitzables des d’altres programes desenvolupats també en Python Normalment s’empra com a llenguatge de programació interpretat, perquè estalvia temps de programació ja que no cal fer la compilació del codi
arquitectura orientada a serveis
Electrònica i informàtica
Metodologia i conjunt de principis per al disseny i desenvolupament de programari en forma de serveis interoperables.
Aquests serveis són funcions de lògica de negoci implementats com a components de programari per exemple, peces de codi discretes o estructures de dades que poden ser reutilitzats i combinats segons un determinat propòsit o objectiu funcional Els principis de disseny s’apliquen en general durant les fases de desenvolupament i integració de components de programari Permeten la creació de sistemes altament escalables, modulars i distribuïts Alhora, ofereixen una forma estàndard d’accés i invocació de serveis comunament en forma de serveis web, amb la qual cosa s’aconsegueix una fàcil interacció…
generador

generador dinamoelèctric
Electrònica i informàtica
Màquina, aparell o dispositiu que produeix energia elèctrica amb una tensió (o un corrent) d’unes característiques determinades.
Dins els diversos tipus de generadors, els més corrents són els dinamoelèctrics, emprats per a la producció industrial d’electricitat, que són màquines elèctriques que transformen l’energia mecànica en elèctrica per a corrent altern és emprat l'alternador, i per a corrent continu, la dinamo Els generadors electroquímics piles i acumuladors tenen un ús molt més restringit Els generadors electroestàtics , desenvolupats a partir de l'electròfor de Volta, produeixen electricitat per inducció electroestàtica els més coneguts són les màquines electroestàtiques rotatives de Ramsden,…
analitzador d’imatge
Electrònica i informàtica
Comunicació
Dispositiu emprat per a realitzar l’anàlisi de les imatges a transmetre.
Els primers analitzadors foren mecànics i constaven d’un element giratori que permetia d’analitzar òpticament les imatges Els més emprats foren el disc de Nipkow, la corona de lents, i sobretot, la roda de miralls de Weiller Tots aquests analitzadors presentaven grans inconvenients a causa de l’elevada inèrcia del sistema giratori i d’un aprofitament poc econòmic de la illuminació de l’escena Actualment, els analitzadors emprats són totalment electrònics i pràcticament no tenen inèrcia A més, tots són basats en el fenomen de la integració fotoelèctrica, i, per tant, el rendiment de la…
LED
Díodes electroluminiscents o LED
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Díode electroluminescent.
Són formats per una junció pn capaç d’emetre llum en ésser polaritzada en sentit directe Produeixen una llum monocromàtica, són de baix consum i són molt emprats com a elements de senyalització en aparells, circuits electrònics i làmpades Són especialment coneguts els indicadors alfanumèrics, utilitzats en aparells digitals, amb els quals hom representa lletres i xifres, i entre els quals cal esmentar els de 7 i de 8 segments Segons el semiconductor utilitzat hom aconsegueix colors de llum diferents vermell, verd, groc, etc Els semiconductors més utilitzats són l’arsenur de galli, el fosfur d…
canal
Electrònica i informàtica
Conjunt d’elements per a la transmissió en un sol sentit, des del transmissor fins al receptor.
Fonamentalment els canals són constituïts per la via de transmissió microones, fil elèctric, cable coaxial, fibra òptica, etc, que és el suport de la comunicació, i els equips associats als extrems del circuit, que defineixen el tipus de canal canal telefònic, canal telegràfic, canal de transmissió de dades, etc Segons la forma de treball dels canals, hom parla de comunicació símplex, semidúplex, dúplex , o multiplex Un canal, a part de la naturalesa del senyal que transmet i de la seva forma de treballar, també és definit per la seva amplada de banda i la seva capacitat de transmissió en…
so envoltant
Electrònica i informàtica
Nom genèric dels diferents sistemes de so que reprodueixen més de dos canals d’informació d’àudio per tal que l’oïdor pugui situar la font sonora en l’espai.
Els primers sistemes foren desenvolupats per al cinema al principi dels anys cinquanta i disposaven d’un mínim de quatre pistes d’àudio sistema CinemaScope enregistrades sobre material magnètic situat en un costat de la pellícula Malgrat tot, les pistes magnètiques eren molt estretes i la fidelitat del so no era gaire bona A l’entrada dels setanta aparegueren en el mercat diferents sistemes domèstics, anomenats quadrafònics, que combinaven les dues pistes estereofòniques per obtenir canals auxiliars que permetessin de reproduir una illusió de so espacial Aquests sistemes…