Resultats de la cerca

El tipus més emprat actualment és l’anomenat de resistència variable Dins un cos de porcellana amb perfil exterior d’aïllador hi ha dos elèctrodes separats per un espai d’aire, l’un connectat a la línia i l’altre a terra, però a través d’uns elements discs, generalment a base de carbur de silici, la resistència elèctrica dels quals minva en augmentar la tensió Amb tensió de línia normal no passa cap corrent pel descarregador perquè l’espai d’aire entre els elèctrodes no ho permet, però quan apareix una sobretensió, salta l’arc entre els elèctrodes i s’…

Són anomenats tubs de buit o de gas , respectivament El precursor dels tubs electrònics fou el díode de Fleming , que donà lloc, per perfeccionaments diversos introduïts posteriorment, als altres tubs coneguts Són constituïts per una ampolla, generalment de vidre, que conté els elèctrodes, i una base o sòcol proveït d’unes tiges en nombre de 4, 7, 8, 9 o 10, destinades a fer de suport i, alhora, a establir els contactes corresponents Hi ha una gran varietat de tubs electrònics, que són coneguts amb diversos noms Segons que el nombre d’elèctrodes d’un tub sigui de 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, etc, és…

Els impulsos són enviats als elèctrodes i la descàrrega passa d’un càtode al següent a cada impuls Un tub pot comptar de 0 a 9, de forma que per a comptar n xifres decimals calen n decatrons A cada pas per zero d’un tub és enviat un impuls al tub següent, que correspon a la dècada següent

Fou introduïda el 1924 per H Berger, que registrà per primera vegada el potencial d’acció d’un conjunt de neurones cerebrals Els elèctrodes són collocats generalment en contacte amb la pell del cap interposant-hi una pasta conductora, i, en circumstàncies especials, directament damunt l’escorça cerebral electrocorticograma o en la profunditat del cervell estereoelectroencefalograma Segons la collocació dels elèctrodes hom distingeix dues classes de derivacions, les monopolars i les bipolars , segons que hi hagi un o bé dos elèctrodes actius

Els més freqüents són els que es basen en tecnologia d’elèctrodes electroestàtics i els que es basen en elèctrodes de tipus magnètic

Aquest medi pot ésser sòlid, una dissolució electrolítica, una substància fosa, un gas, o el buit Hom empra elèctrodes en diferents aparells, en els quals reben noms específics en els generadors químics i acumuladors elèctrics ànode, emissor d’electrons, i càtode , receptor, en l’electròlisi ànode , unit al pol positiu del generador, i càtode , al negatiu, en els tubs electrònics càtode , que pot ésser el filament, emissor d’electrons o receptor de càrregues positives, ànode o placa , receptor de càrregues negatives, i reixa , controlador del corrent i en els transistors…

Hom la mesura com la relació entre la densitat de corrent anòdic i la tensió de l’ànode El seu valor depèn essencialment de la configuració geomètrica dels elèctrodes

La tensió d’encebament depèn del gas i de les condicions en què es produeix la descàrrega, especialment de la pressió del gas i de la separació entre els elèctrodes

Consta esquemàticament d’una caixa d’entrades a la qual hom connecta els elèctrodes, un dispositiu commutador per a seleccionar a voluntat les diferents derivacions, un sistema d’amplificació independent per a cada canal i un sistema d’enregistrament sobre banda de paper

És constituït bàsicament per una sèrie de quatre capes p i n alternades i amb quatre elèctrodes externs El triac es comporta com un circuit format per dos tiristors connectats en parallel i oposats, i pot conduir així les dues alternances del corrent altern