Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
elèctrode
Electrònica i informàtica
Conductor elèctric a través del qual un corrent elèctric pot entrar en un medi o sortir-ne.
Aquest medi pot ésser sòlid, una dissolució electrolítica, una substància fosa, un gas, o el buit Hom empra elèctrodes en diferents aparells, en els quals reben noms específics en els generadors químics i acumuladors elèctrics ànode, emissor d’electrons, i càtode , receptor, en l’electròlisi ànode , unit al pol positiu del generador, i càtode , al negatiu, en els tubs electrònics càtode , que pot ésser el filament, emissor d’electrons o receptor de càrregues positives, ànode o placa , receptor de càrregues negatives, i reixa , controlador del corrent i en els transistors…
línia elèctrica
Línia elèctrica, esquema d’una xarxa de líneas trifàsiques de trnasporti distribució. en general, les xifres en kV indiquen solament l¡'ordre de magnitud de la tensío en cada cas
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Conductor o conjunt de conductors, generalment de coure o d’alumini, emprats per al transport i la distribució de l’energia elèctrica.
Les línies de transport uneixen les centrals generadores amb les transformadores solen ésser línies aèries d’alta tensió, gairebé sempre formades per tres conductors en el cas, més freqüent, de transport de corrents alterns trifàsics Les línies de distribució són les encarregades d’enviar l’energia a mitjana o baixa tensió de les centrals transformadores als punts d’utilització Hom empra principalment línies aèries en trams interurbans, i subterrànies en ciutats importants, però és corrent, en ciutats petites, l’ús de conduccions aèries de distribució Les tensions més usuals són…
xarxa privada virtual
Electrònica i informàtica
Tecnologia que permet utilitzar una xarxa de comunicacions pública, com ara internet, per a interconnectar diferents parts d’una xarxa privada.
Empra diversos mecanismes, com l’encriptació, per a evitar l’accés d’usuaris no autoritzats a la xarxa privada
il·luminació
Electrònica i informàtica
Física
Magnitud fotomètrica igual al quocient entre el flux lluminós que incideix en una superfície i el valor d’aquesta superfície.
La illuminació és, doncs, E = dI/ds La unitat de mesura és el lux, i a vegades hom empra el fot
nucli magnètic
Electrònica i informàtica
Part del circuit magnètic d’un electroimant, d’un transformador, d’una màquina elèctrica, etc, al voltant de la qual hi ha un enrotllament.
Generalment és de material ferromagnètic Per a altes freqüències i en circuits electrònics diversos, dispositius de memòria, etc, hom empra nuclis de ferrita
línia de contacte
Electrònica i informàtica
Transports
Línia de transport del corrent elèctric per a l’alimentació de les locomotores elèctriques.
Hom empra el sistema de catenària, el més generalitzat, o bé un tercer carril aïllat de terra, sistema emprat especialment en els trens metropolitans
xunt
Electrònica i informàtica
Element consistent en una resistència calibrada i precisa acoblada en paral·lel amb un amperímetre emprada en determinades mesures d’intensitat.
És de valor altament invariable i s’empra quan el valor de la intensitat és més elevat que el màxim que permet l’amperímetre sol
megger
Electrònica i informàtica
Marca enregistrada d’un megaòhmmetre emprat per a mesurar resistències d’un valor molt elevat.
És proveït d’un generador d’alta tensió d’accionament manual, i hom l’empra correntment en mesures d’aïllament de línies o d’aparells elèctrics diversos
cavitat ressonant
Electrònica i informàtica
Espai interior d’una cambra tancada de parets metàl·liques, en què s’estableix un camp electromagnètic ressonant (ressonància) que es manifesta per l’establiment d’ones estacionàries, la longitud d’ona de les quals és de l’ordre de les dimensions lineals de la cavitat.
Hom empra les cavitats ressonants com a circuits oscillants d’hiperfreqüències ones centimètriques atès que les pèrdues són pràcticament negligibles no hi ha radiació cap a l’exterior
separador
Electrònica i informàtica
Caràcter de control o símbol que es fa servir per a delimitar una dada elemental.
Hom empra els espais i els signes de puntuació, però també caràcters i símbols addicionals, atesa la gran varietat i complexitat de l’organització de les dades en un sistema informàtic