Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
protocol d’encaminament dinàmic
Electrònica i informàtica
En el context de xarxes IP, terme genèric per a denominar protocols dissenyats perquè els encaminadors de xarxa s’intercanviïn informació que els permeti descobrir automàticament les xarxes que interconnecten i rutes òptimes (de minim cost) per a arribar-hi.
A banda de definir com es produeix aquest intercanvi, els protocols d’encaminament empren algun algorisme d’encaminament per triar, de totes les rutes possibles, les que tenen un cost menor La unitat amb què s’expressa el cost d’una ruta o d’un enllaç és específica de cada protocol Hi ha protocols estàndard i d’altres de propietaris, definits pels fabricants dels encaminadors En el context d’internet, se solen classificar els protocols en protocols interiors Interior Routing Protocols o IGPs o protocols exteriors External Routing Protocols o EGPs Exemples d’IGPs…
BGP
Electrònica i informàtica
Protocol d’encaminament dinàmic exterior, estandarditzat per la Internet Engineering Task Force (IETF), amb què els encaminadors (routers) dels sistemes autònoms d’internet s’intercanvien informació sobre prefixos de xarxa per a mantenir-ne la connectivitat.
Concebut inicialment per a intercanviar prefixos del protocol IP versió 4 IPv4, actualment existeix una extensió anomenada Multiprotocol BGP o MP-BGP que permet comunicar informació d’encaminament d’altres protocols A diferència d’altres protocols com els interiors, Interior Gateway Protocols o IGPs, els encaminadors BGP estableixen i mantenen una sessió un a un entre ells emprant el protocol de transport TCP, i no retransmeten la informació d’encaminament periòdicament En el BGP, la informació d’encaminament per exemple prefixos de xarxa s’acompanya…
OSPF
Electrònica i informàtica
Protocol d’encaminament dinàmic interior estandardi per la IETF que obeeix el paradigma d’estat d’enllaç i empra un algorisme SPF (Shortest Path First) o de Dijkstra per a calcular rutes òptimes o de mínim cost.
Definit originalment al RFC 1247 l’any 1991, l’especificació actual per a IPv4 és l’OSPFv2 descrita al RFC 2328 l’any 1989 La versió del protocol per a IPv6 és l’OSPFv3 descrita al RFC 2740 l’any 1999 En l’OSPF, els encaminadors s’intercanvien informació sobre la topologia de la xarxa, de manera que tots poden construir el mateix mapa sobre el qual calcular rutes òptimes cap a cada xarxa La mètrica o cost d’un enllaç és configurable, però, per defecte, el seu valor és inversament proporcional a la seva velocitat de transmissió Per tal d’escalar a xarxes grans, el protocol permet fer-ne un…
TCP/IP
Electrònica i informàtica
Protocol estàndard de la capa de transport TCP
i de la capa de xarxa IP
, en els quals es basen les comunicacions a internet.
Originàriament el protocol TCP/IP fou introduït com a protocol d’internet, però cada vegada està més estès el seu ús en les LAN, la qual cosa permet emprar els diferents protocols i aplicacions disponibles per a internet dins les LAN i, per tant, facilita la creació d’intranets En el nivell físic poden funcionar pràcticament sobre qualsevol tipus de xarxa i n'existeixen implementacions sobre xarxes Ethernet, X25, etc Sobre TCP/IP és possible utilitzar protocols del nivell d’aplicació com l’HTTP per al servei web, l’SMTP per al correu electrònic, l’FTP per a la transferència d’arxius, o el…
rúter
Telecomunicacions
Electrònica i informàtica
Unitat funcional per a la interconnexió de xarxes o subxarxes de comunicació de dades, encarregada de l’encaminament.
Poden connectar xarxes d’àrea local LAN de tipus diferents, xarxes LAN amb xarxes d’àrea àmplia WAN, diverses WAN, etc Poden consistir en un simple ordinador, en el cas d’una petita LAN, però solen ésser més aviat unitats especialitzades Operen al nivell 3 del model OSI nivell de xarxa i permeten la comunicació entre xarxes que fan servir un mateix protocol o uns protocols determinats Això els diferencia dels ponts, que només poden connectar xarxes molt més homogènies
gestió de xarxes
Electrònica i informàtica
Qualsevol activitat relacionada amb l’administració, configuració i la monitorització dels elements que componen una xarxa, com equips d’interconnexió, de commutació, d’encaminament, sistemes de transmissió, servidors o dispositius finals d’usuari.
El protocol més emprat en el context d’IP i Internet és l’SNMP Simple Network Management Protocol, tot i que recentment s’han desenvolupat sistemes alternatius que hi poden conviure i que empren XML, SOAP o CORBA