Resultats de la cerca
Es mostren 442 resultats
oscil·lador

L’oscil·lador de Calpitts es compon essencialment d’un circuit LC en paral·lel connectat entre col·lector i la base d’un transistor, i genera un corrent sinusoidal d’amplitud constant
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Circuit, dispositiu, aparell, etc, destinat a produir oscil·lacions elèctriques.
En general generen una tensió sinusoidal, però també poden ésser generadors d’impulsos, de senyals rectangulars o en dent de serra anomenats sovint en aquests casos oscilladors de relaxació Hi ha nombrosos tipus d’oscilladors, coneguts amb noms diversos de cristall de batement, de retroacció, LC, RC, de desplaçament de fase , etc són típics els circuits de Hartley, de Colpitts, d’Armstrong , el pont de Wien , el dinatró , etc Els més corrents es basen en el funcionament del circuit oscillant del tipus LC en derivació, alimentat convenientment a fi de compensar les…
circuit
Electrònica i informàtica
Conjunt d’elements, conductors, generadors, etc, a través dels quals pot circular un corrent elèctric.
Hom parla de circuit obert o tancat segons que el circuit presenti o no una interrupció al pas del corrent Els circuits elèctrics reben diversos noms segons llur configuració circuits en Τ, en Π, en Δ, en λ, en ziga-zaga, etc, segons el tipus de corrent altern, continu, segons la forma d’acoblament entre dos o més circuits en sèrie, en parallel, etc acoblament de circuits Segons les característiques dels elements que posseeix el circuit hom parla de circuit resistiu o capacitatiu, o bé de circuit RC, LC, RLC, etc L’estudi analític dels circuits presenta un gran interès teòric, bé que moltes…
etapa
Electrònica i informàtica
Cadascun dels circuits d’un aparell, d’un amplificador, etc., formats per un tub electrònic o un transistor i pels elements corresponents d’alimentació, d’acoblament, etc.
Les diverses etapes són generalment connectades en cascada Segons llur funció reben noms diferents etapa oscilladora, amplificadora, de potència , etc
paràsit
Electrònica i informàtica
Senyal pertorbador que pot afectar el funcionament d’un sistema de transmissió, d’enregistrament, de reproducció, etc, d’informació.
Les causes són diverses segons els casos tempestes elèctriques naturals, dispositius elèctrics que guspiregen, partícules de pols adherides a suports magnètics per càrregues elèctriques superficials, etc i els efectes es manifesten amb xiulets, xerriqueig, etc en els sistemes d’àudio i amb imatges tèrboles, neu, etc en els sistemes de vídeo
quadripol
Electrònica i informàtica
Dispositiu, circuit elèctric, etc, proveït de quatre borns, dos d’entrada i dos de sortida, i constituït per elements amb propietats elèctriques (fonts de tensió, impedàncies, etc).
Hom distingeix fonamentalment entre quadripols actius i passius , segons que continguin o no algun element actiu amb fem L’estudi teòric dels quadripols és fet mitjançant el càlcul matricial i té un gran interès per a l’anàlisi de circuits elèctrics complicats, xarxes, línies de transmissió, filtres, etc, i també per als circuits amb transistors
connexió
Electrònica i informàtica
Acoblament de dos sistemes elèctrics, circuits, aparells, etc, mitjançant un o més conductors.
Segons la forma d’efectuar aquest acoblament, hi ha diversos tipus de connexió en triangle , en estrella , en ziga-zaga emprades en els sistemes trifàsics, en sèrie , en parallel o mixt en cas d’elements iguals, i unes altres d’especials, com les connexions Scott, Leblanc, Dahlander, Graetz, etc
amplificador operacional
Electrònica i informàtica
Amplificador destinat a efectuar una operació matemàtica determinada amb els senyals d’entrada, com per exemple, suma, diferència, producte, diferenciació, integració, etc.
Els amplificadors operacionals constitueixen la base dels sistemes analògics de control, de càlcul, analitzadors diferencials, simuladors, etc Actualment solen ésser circuits integrats lineals, d’unes característiques molt notables impedància d’entrada molt elevada i de sortida molt baixa, guany molt elevat superior a 100 000, banda passant molt ampla des de 0 fins a uns quants MHz, etc Generalment són amplificadors diferencials de corrent continu i tenen dues entrades, una de directa + i una d’inversora —, i una sortida única funcionen amb un bucle de retroacció, el…
sobretensió
Electrònica i informàtica
Tensió anormal superior a la de servei o de funcionament d’una màquina, un circuit, una instal·lació, etc.
Les sobretensions poden ésser degudes a causes molt diverses interrupció del corrent, fenòmens transitoris, descàrregues atmosfèriques, electricitat estàtica, etc, i cal adoptar sempre mesures per a reduir-ne els efectes perjudicials
endoll

Endoll
© Gudellaphoto - Fotolia.com
Electrònica i informàtica
Dispositiu emprat per a connectar un aparell, una màquina, un llum, etc, a la xarxa elèctrica o a un cable o bé per a connectar dos cables entre ells.
Els endolls reben diferents noms, segons el tipus clavilles, preses de corrent , etc o segons el nombre de pols bipolars, tripolars , etc
arquitectura
Electrònica i informàtica
Manera com s’organitzen i interactuen els elements principals (microprocessador, memòria central, busos de connexions, perifèrics, etc.) que constitueixen un determinat ordinador i, en general, qualsevol sistema informàtic.
El terme arquitectura fa referència tant al maquinari com al programari, de manera que hom parla de l’arquitectura d’un determinat sistema operatiu, d’una aplicació d’arquitectura client-servidor, de l’arquitectura d’un microprocessador, etc En aquest últim cas, l’arquitectura pot ésser Von Neumann o Harvard, CISC Complex Instruction Set Computer o RISC Reduced Instruction Set Computer, etc En l’arquitectura Von Neumann les dades i les instruccions comparteixen la memòria principal en l’arquitectura Harvard, en canvi, tenen espais de memòria separats En l’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina