Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
Ingrid Daubechies
Electrònica i informàtica
Física i matemàtica belga nacionalitzada nord-americana.
Graduada en física per la Universitat Lliure de Brusselles 1975, on es doctorà en física teòrica 1980, fou professora en aquesta mateixa universitat fins el 1987, quan s’incorporà al Centre d’Investigació Matemàtica d’AT&T Bell Laboratories de Nova Jersey Estats Units Professora al departament de matemàtiques de la Universitat de Rutgers 1991-94, aquest any deixà AT&T per ocupar una càtedra de matemàtiques de la Universitat de Princeton 1994-2001 Des d’aquest any és catedràtica a la Universitat de Duke Carolina del Nord El 1996 es nacionalitzà nord-americana La seva principal…
adreçament
Electrònica i informàtica
Mètode que permet de determinar l’adreça física de les dades a partir de l’adreça lògica.
L’adreçament absolut proporciona directament l’adreça física l’adreçament relatiu dóna la distància a una adreça base preestablerta i l’adreçament indirecte proporciona l’adreça que conté l’adreça física cercada Hi ha altres mètodes d’adreçament, com ara l’indexat, l’autodecrement, l’autoincrement, l’immediat i les combinacions entre aquests
layout
Electrònica i informàtica
Disposició i connexió física dels components d’un circuit integrat o un circuit imprès.
És la representació gràfica de la superposició dels diferents nivells que constitueixen un circuit integrat, indicant per cada nivell el material que el constitueix i el perímetre de la regió que ocupa El layout conté, per un procés de fabricació determinat, el disseny del circuit El concepte de layout emprat en la fabricació de circuits impresos fa referència a la disposició física i connexió elèctrica dels components, en què les mesures dels components són fixes
encadenament
Electrònica i informàtica
Tècnica de construcció d’estructures que manté la relació entre els elements no per contigüitat o connexió física sinó mitjançant enllaços lògics explícits.
La tècnica de l’encadenament permet l’assignació dinàmica de memòria a les estructures de dades, de tal manera que en tot moment l’espai ocupat per una estructura s’ajusta força a la magnitud de les dades que està guardant En canvi, si la relació entre els elements s’ha de mantenir per contigüitat física no hi ha més remei que sobredimensionar les estructures per tal d’evitar problemes de manca d’espai durant l’execució de les aplicacions
senyal
Física
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Magnitud física variable, de natura molt diversa, que pot ésser transmesa, propagada i detectada adequadament, de manera que en pertorbar o modificar un estat d’equilibri constitueix un element portador d’informació.
Els senyals poden ésser molt diversos elèctrics, mecànics, pneumàtics, òptics, acústics, etc, i són utilitzats per a transmetre informació, donar ordres, etc, d’acord amb un codi establert En alguns casos els senyals es quantitzen , i cada quàntum es fa correspondre a un caràcter D’altres vegades els senyals són definits només durant uns intervals de temps concrets o en certs moments Quan es fa servir la representació digital, els senyals són mesurats en múltiples de quàntum i sovint se'n fa un mostreig per exemple per mitjà d’un senyal de rellotge, cas en el qual és possible…
electricitat
Electrònica i informàtica
Part de la física que estudia l’electricitat.
Concepte i aplicacions de l’electricitat Hom considera que els fenòmens elèctrics són deguts a l’existència de les càrregues elèctriques , les partícules constitutives de la matèria L’explicació dels fenòmens elèctrics d’un cos radica, en definitiva, en l’estat dels seus àtoms Un àtom és en estat neutre, és a dir, no presenta activitat elèctrica, quan el nombre d’electrons càrrega negativa coincideix amb el nombre de protons càrrega positiva Experimentalment hom ha comprovat que hi ha dos tipus d’estat elèctric l’estat positiu, degut a un defecte d’electrons en els àtoms constitutius del cos…
Ethernet
Electrònica i informàtica
Denominació genèrica d’un tipus de xarxes d’àrea local caracteritzada pel mètode d'accés CSMA/CD i per una disposició física en bus, estrella o arbre.
Desenvolupades per Xerox, són adequades per a un flux de dades no gaire voluminós, com ara el generat per múltiples PC, i que no hagi d’ésser transmès en temps real, per exemple el correu electrònic i diverses formes de treball en grup, però no pas les comunicacions de veu ni la regulació de processos industrials Troben doncs aplicació en activitats d’oficina o altres de semblants, en què són les xarxes més usades La família Ethernet norma ISO 88023 o IEEE 8023, definida originalment per a transmetre en banda base i a 10 Mbps, comprèn diverses variants, 10 base 2, 10 base T, 10…
adreça
Electrònica i informàtica
Nombre (o qualsevol altra referència) que designa una posició de memòria o, en general, qualsevol lloc d’origen o destinació de dades en un ordinador.
Hom acostuma a distingir entre l' adreça física , que dóna la referència de la posició física real, i l' adreça lògica , que dóna la referència del lloc d’origen o de destinació de les dades sense que calgui indicar ni saber l’adreça física El mètode emprat per a determinar l’adreça física a partir de l’adreça lògica és l'adreçament En el protocol IP, d’internet, l' adreça IP , que identifica un nus de la xarxa, és una referència numèrica jerarquitzada de dominis Sovint, però, en lloc de l’adreça IP, hi ha referències simbòliques o identificadors en aquest cas, el servidor de xarxa ha de…
base de dades
Electrònica i informàtica
Conjunt de dades organitzades segons una estructura coherent, i accessibles des de més d’un programa o aplicació, de manera que qualsevol d’elles pot ésser extreta del conjunt i actualitzada, sense afectar per això ni l’estructura del conjunt ni les altres dades.
La propietat fonamental d’una base de dades és la independència de les dades que conté respecte de les aplicacions que les utilitzen és a dir, els diversos fitxers o estructures de dades que poden constituir la base han de restar ocults als programes que usen aquesta base Hom distingeix entre la independència lògica i la independència física de les dades La primera significa que és possible de modificar l’estructura lògica de les dades sense que calgui canviar cap dels programes que fan servir la base La independència física de les dades vol dir que és possible de modificar-ne la…
Michael Grätzel
Electrònica i informàtica
Químic físic suís d’origen alemany.
Es llicencià en química a la Universitat Lliure de Berlín el 1968, es doctorà el 1971 a la Universitat Tècnica de Berlín Després d’un curs de postdoctorat a la univeristat de Notre Dame Indiana, EUA, obtingué l’habilitació per a exercir la docència en química física a la Universitat Lliure de Berlín 1976, i l’any següent fou admès com a professor associat de física química a l’Escola Politècnica de Lausana, on des del 1981 és catedràtic i director del laboratori de fotònica i interfície, i de l’Institut de Química Física del qual ha estat també director 1980-82 i 1998-2000 i cap del…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina