Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
bucle
Electrònica i informàtica
Seqüència d’instruccions que pot ésser executada repetitivament.
A cada repetició, anomenada cicle , és corrent que certes dades resultin modificades L’execució del bucle s’acaba quan ha estat satisfet un cert criteri, com ara que un comptador hagi arribat a un valor donat o que un procés iteratiu hagi convergit
interfície comuna de passarel·la
Electrònica i informàtica
Tecnologia per a la programació de pàgines web dinàmiques.
Si bé fou la primera tecnologia d’aquestes característiques, la gran quantitat de recursos de servidor que necessita ha fet que hagi estat superada
efecte Peltier
Electrònica i informàtica
Fenomen consistent en la producció o absorció de calor com a conseqüència del pas d’un corrent elèctric a través d’una junció de dos metalls, aliatges o semiconductors diferents.
El sentit del corrent determina el fet que hi hagi producció o absorció de calor L’efecte Peltier és l’invers del termoelèctric o efecte Seebeck
fil
Electrònica i informàtica
Cos metàl·lic flexible, de forma capil·lar i de longitud indefinida, generalment recobert per una capa aïllant, emprat per a conduir l’electricitat.
El metall ha d’ésser bon conductor coure o alumini, per tal que hi hagi poca resistència Sovint hom empra un gran nombre de fils parallels per a formar els diferents tipus de cables cable
freqüència de mostratge
Electrònica i informàtica
Freqüència amb què els continguts multimèdia són emesos en un dispositiu de visualització.
Una freqüència de mostratge baixa pot provocar, per exemple, que hi hagi una latència més gran entre imatges i pot causar dessincronització espacial i temporal, cosa que dificulta la immersió en la realitat virtual i la realitat augmentada
macroinstrucció
Electrònica i informàtica
Instrucció d’un llenguatge assemblador que designa un grup fix d’instruccions que s’han d’executar per a dur a terme una tasca concreta.
Les macroinstruccions d’usuari o d’alt nivell permeten l’automatització de tasques sobre les aplicacions En aquests casos, l’usuari crea una macroinstrucció com a combinació d’opcions de menú i de comandes de l’aplicació Per exemple, en un processador de texts, una macroinstrucció pot seleccionar el primer paràgraf, canviar-li el tipus de lletra, i afegir-li un encapçalament Les macroinstruccions de programador o de baix nivell permeten simplificar la lectura i l’escriptura de programes En compilar un programa que conté macroinstruccions, el compilador substitueix cada aparició del nom de la…
programa d’arrencada
Electrònica i informàtica
Programa que s’encarrega de l’arrencada.
Com que es tracta d’un programa que s’ha d’executar abans que el sistema hagi arrencat, és a dir, abans que el sistema estigui en les seves condicions de funcionament, la seva activació i execució no pot seguir els mecanismes habituals, i per això normalment es tracta d’un programa cablejat o present a la memòria estàtica del sistema
representació interna
Electrònica i informàtica
Estructura de dades que hom empra per a representar un conjunt de dades o un tipus abstracte de dades.
Cal tenir present que la representació interna d’un tipus abstracte de dades no ha d’ésser necessàriament una estructura de dades amb el mateix nom El que caracteritza els tipus abstractes és el conjunt d’operacions que se'ls pot aplicar externament, i per tant res no impedeix, i sovint és convenient per qüestions d’eficiència, que internament hi hagi més operacions definides
multiplexatge estadístic
Electrònica i informàtica
Telecomunicacions
Tipus asíncron de multiplexatge per divisió de temps (TDM).
També anomenat multiplexatge asíncron TDM o multiplexatge intelligent TDM, consisteix a collocar les dades de diferents fonts dinàmicament, de manera que no hi hagi intervals de temps sense missatge, cosa que sí que passaria en un multiplexatge TDM síncron, si durant l’interval de mostreig destinat a alguna de les fonts a multiplexar, aquesta no té dades per a incorporar al canal En fan ús diverses tècniques de commutació de paquets, com ara l'ATM
electroencefalografia
Biologia
Electrònica i informàtica
Obtenció de l’electroencefalograma i estudi de les seves característiques en condicions normals i patològiques.
Fou introduïda el 1924 per H Berger, que registrà per primera vegada el potencial d’acció d’un conjunt de neurones cerebrals Els elèctrodes són collocats generalment en contacte amb la pell del cap interposant-hi una pasta conductora, i, en circumstàncies especials, directament damunt l’escorça cerebral electrocorticograma o en la profunditat del cervell estereoelectroencefalograma Segons la collocació dels elèctrodes hom distingeix dues classes de derivacions, les monopolars i les bipolars , segons que hi hagi un o bé dos elèctrodes actius