Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
implantació iònica

Implantació iònica el feix d’ions incideix sobre les mostres mitjançant el tub accelerador
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Procediment que consisteix a bombardejar un material amb àtoms ionitzats de prou energia per a penetrar més enllà de la capa superficial del material.
La introducció d’aquests ions permet de canviar les propietats del material implantat, raó per la qual aquesta tècnica és, avui en dia, àmpliament utilitzada en electrònica així com en altres camps del tractament de materials, com la metallúrgia En el camp de l’electrònica hom la utilitza per a dopar les oblies de substrat semiconductor en el procés de fabricació dels dispositius i circuits integrats En els processos habituals, l’energia dels ions és compresa entre les desenes de keV i 500 keV, si bé aquest àmbit és ampliat cap a la zona de més baixes energies, per tal d’aconseguir unions poc…
oblia
Electrònica i informàtica
Disc, molt prim, tallat d’una barra cilíndrica monocristal·lina de silici o granat, utilitzat com a substrat per a la fabricació de circuits integrats.
Un cop construïts, hom talla el disc en un cert nombre de daus quadrats xips , cadascun dels quals conté un circuit integrat individual Aquests discos també poden servir per a la fabricació de cèllules fotovoltaiques En aquest cas, s’hi fan uns tractaments amb dopants i s’hi insereixen elements conductors elèctrics per ambdues cares, a més d’altres manipulacions, per aconseguir que s’hi generi un potencial elèctric quan hi incideix la llum
llapis òptic

Tauleta i llapis òptic
Electrònica i informàtica
Dispositiu en forma de llapis que porta un element fotosensible (una cèl·lula fotoelèctrica dotada d’un sistema fotomultiplicador).
Està connectat on line amb una pantalla visualitzadora de manera que, quan un feix electrònic hi incideix directament, es genera un impuls que identifica el punt específic de la pantalla Situant altres punts, hom pot dibuixar línies, cercles, etc, o bé activar l’ordinador, entrar-hi dades, canviar o modificar imatges i seleccionar les informacions visualitzades en un indret de la pantalla sota el control del programa Constitueix un estri extremadament útil en els sistemes de disseny amb ajuda d’ordinador
iconoscopi
Esquema i funcionament d’un iconoscopi
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Comunicació
Tub analitzador d’imatge ideat el 1928 per V.K. Zworykin.
Fou el primer que emprà la integració fotoelèctrica i substituí immediatament els sistemes puntuals d’exploració mecànica Consisteix en un canó electrònic que genera un feix d’electrons per a l’exploració de la superfície d’un mosaic fotosensible Aquest consta d’una placa prima de mica amb una capa metàllica sobre la cara posterior, per on hom obté el senyal elèctric de vídeo La cara anterior del mosaic, sobre la qual hom projecta la imatge de l’escena, és formada per una infinitat de granets microscòpics d’argent recoberts de cesi, que formen petites cèllules fotoemissives En ésser illuminat…
il·luminació
Electrònica i informàtica
Física
Magnitud fotomètrica igual al quocient entre el flux lluminós que incideix en una superfície i el valor d’aquesta superfície.
La illuminació és, doncs, E = dI/ds La unitat de mesura és el lux, i a vegades hom empra el fot
floració d’imatge
Electrònica i informàtica
Fenomen dels dispositius CCD consistent en la saturació d’una regió formada per diversos pícsels adjacents, perquè hi incideix un excés de llum.
Comporta un desenfocament de la imatge en aquesta regió
il·luminació
Electrònica i informàtica
Acció d’il·luminar un local, un edifici, un carrer, etc, amb llum artificial.
La tècnica que tracta dels aspectes tèoric i pràctic de la illuminació en general és anomenada luminotècnia El nivell d’illuminació necessari en un lloc depèn de la classe de treball o de les característiques de l’ambient Per a l’establiment d’un sistema d’illuminació cal tenir en compte les característiques dels focus lluminosos, llur distribució, el nivell d’illuminació desitjat, etc La illuminació produïda per un focus d’intensitat I en una superfície puntual, situada a una distància r , i que forma un angle α respecte a la direcció del flux, val E = I/r 2 cos α llei del cosinus Segons…
teleinformàtica

Esquema d'un sistema de teleinformàtica
Electrònica i informàtica
Part de la informàtica relacionada amb el processament de dades quan l’entrada i sortida de la informació es realitza en un lloc distant d’on hi ha l’ordinador que processarà finalment les dades.
Típicament un equip de teleinformàtica consta d’un ordinador amb tots els seus recursos locals especialment grans bases de dades, del qual surten, a través d’uns equips especialitzats en comunicació de dades ordinadors de control de comunicacions i mòdems, els canals de comunicació de dades A l’altre extrem dels canals de comunicació hi ha un equip similar mòdem i unitat de control de comunicació i un perifèric o terminal pel qual entra i surt la informació que processarà l’ordinador central Pot haver-hi també un altre ordinador a l’extrem del canal, en el cas de comunicació entre ordinadors…
fotoexcitació
Electrònica i informàtica
Procés de generació de portadors (electrons i forats) que es produeix quan una radiació lluminosa d’energia suficient incideix sobre la superfície d’un semiconductor (volúmic o en forma de capa prima).
Aquest procés de generació pot ésser degut a transicions banda-banda intrínseques o a transicions en les quals participen nivells energètics situats a l’interval d’energia prohibida transicions extrínseques, originats per la presència de defectes o impureses en el semiconductor
radar

Radar d’impulsos primari per a la circulació aèria, amb sincronització entre le moviment de l’antena i l’escombratge circular de la pantalla, que dóna la posició d’un avió com un punt lluminós
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Transports
Aparell que permet de localitzar i identificar un objecte, tot avaluant-ne la distància, per mitjà d’ones radioelèctriques d’alta freqüència (microones).
Consisteix en un emissor molt potent que, emprant un tub electrònic apropiat generalment un magnetró, genera ones radioelèctriques molt curtes decimètriques o centimètriques i, per tant, que es reflecteixen amb facilitat, en forma d’impulsos Aquests són transmesos per una antena parabòlica altament direccional, que gira sobre el seu eix per mitjà d’un mecanisme sincronitzat Quan els impulsos troben un obstacle, són reflectits per aquest i captats per l’antena ara ja desconnectada de l’emissor, que els envia cap a un receptor, on són amplificats i aplicats a les plaques deflectores d’un tub de…