Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
memòria intermèdia
Electrònica i informàtica
Memòria usada en transferències de dades entre dispositius per a emmagatzemar-hi provisionalment les dades transmeses amb vista a compensar la discrepància entre diferents velocitats de transmissió o de funcionament, o la falta de sincronia entre dispositius o esdeveniments.
Els perifèrics en solen fer ús abundant per tal de retenir momentàniament les dades en trànsit entre ells mateixos i una memòria qualsevol És normal de trobar memòries intermèdies que funcionen per un mecanisme de pila, així com d’altres de reduïdes a un registre anomenat registre intermedi
receptor superheterod
Electrònica i informàtica
Receptor basat en el procediment superheterodí.
Constitueix el tipus de receptor més utilitzat, i consta d’un oscillador local, d’un mesclador-convertidor, d’un amplificador de freqüència intermèdia, d’un detector i d’un amplificador de baixa freqüència
televisor

televisor
Electrònica i informàtica
Comunicació
Receptor de televisió.
Un televisor consta dels elements següents un selector de canals VHF o sintonitzador UHF, un oscillador local, un mesclador, un amplificador de freqüència intermèdia, un detector-separador d’àudio i de vídeo, els amplificadors corresponents d’aquests senyals i el detector de so amb l’amplificador de baixa freqüència Hi ha, a més, l’alimentació i tot el sistema per a l’exploració de la pantalla oscilladors de línia i de trama, compensador de fase-freqüència, separador de sincronismes, etc, juntament amb els controls d’ajust corresponents
mesclador
Mesclador, circuit dispositiu capaç de superposar senyals elèctrics
© X. Pintanel
Electrònica i informàtica
Circuit o dispositiu capaç de superposar dos senyals elèctrics o més i obtenir-ne un senyal equivalent a la suma o una combinació d’ells, el qual després és amplificat.
Posseeix diverses entrades i una sortida comuna, i sovint permet la regulació independent i a voluntat de l’amplitud de cadascuna d’elles Els mescladors són emprats correntment en electroacústica a l’entrada dels amplificadors d’àudio a fi de mesclar senyals procedents de micròfons, tocadiscs, magnetòfons, sintonitzadors, etc, en televisió per a combinar senyals de diverses cambres, etc En els receptors superheterodins de ràdio, el mesclador és l’element destinat a combinar el senyal d’entrada amb un senyal generat localment, a fi de produir la freqüència intermèdia
bloc de baix soroll
Electrònica i informàtica
Capçal de radiofreqüència format d’un únic bloc receptor que opera en les freqüències de microones.
Comprèn un filtre passabanda, un amplificador de baix soroll, un mesclador, un oscillador local i una etapa de freqüència intermèdia Usat per a la recepció d’emissions per satèllit, aquest bloc va en el focus de l’antena parabòlica Actualment un mateix LNB proporciona dues bandes de freqüència de sortida, de 950 a 9 150 MHz i de 1100 a 2 150 MHz, que alhora es divideixen en dues més en funció de la polarització horitzontal o vertical del senyal rebut en la banda de 10,7 a 12,75 GHz
rectificació

Esquema de connexió per a la rectificació del corrent altern i formes d’ona de la tensió de sortida (U)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Conversió d’un corrent altern en un corrent unidireccional.
Hom pot suprimir simplement una de les dues alternances rectificació de mitja ona o bé canviar-ne de signe una de les dues i deixar l’altra tal qual rectificació d’ona completa En el primer cas i per a un corrent monofàsic és utilitzat un sol rectificador, mentre que per al segon en són necessaris dos i un transformador amb presa intermèdia o bé quatre muntatge en pont de Graetz Per a corrents trifàsics són emprats diversos muntatges en estrella, en doble estrella, en pont , que necessiten 3 o 6 rectificadors En el cas de sistemes hexafàsics en són necessaris 6 o 12, i en…
correspondència de bits
Electrònica i informàtica
Mètode usat per a la representació de dades en què cada element d’aquestes és representat per un bit.
L’ús més habitual de la correspondència de bits és per a la representació d’imatges, que es basa en la descomposició de cada imatge en elements molt bàsics o punts anomenats pícsels En les pantalles per correspondència de bits, cada element pictòric de la pantalla es correspon amb un únic bit d’una memòria intermèdia que conté la correspondència de bits del que ha d’ésser el contingut de la pantalla En les pòlisses per correspondència de bits, cadascun dels caràcters es descompon en un patró de bits això permet usar la tècnica…
freqüencímetre

Esquema d’un freqüencímetre de Weston; les dues bobines fixes 1 i 2 creen dos camps magnètics, la resultant dels quals fa girar la peça T solidària a l’agulla
Electrònica i informàtica
Física
Aparell per a mesurar freqüències de magnituds elèctriques alternes.
Poden ésser de diversos tipus els de làmines vibrants , emprats en corrent altern industrial de 50 o 60 Hz, que consten d’una sèrie de làmines de diferent longitud que són excitables magnèticament, de manera que la làmina que té una freqüència pròpia igual a la que hom mesura entra en vibració, els de bobina mòbil , els de relació , etc Per a radiofreqüències són emprats els freqüencímetres heterodins , els ondòmetres i aparells com el pont de Wien Els freqüencímetres digitals efectuen la mesura mitjançant circuits comptadors digitals, els quals calculen el nombre de cicles del senyal durant…
superheterodí | superheterodina
Electrònica i informàtica
Dit del procediment de recepció d’ones radiofòniques que consisteix a convertir-les en ones de freqüència intermèdia superaudible mitjançant el procediment heterodí.