Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
vibrador
Electrònica i informàtica
Dispositiu que, juntament amb una bobina d’inducció, produeix vibracions en una petita làmina flexible.
Té aplicacions en els timbres, brunzidors i altres avisadors acústics També ha estat emprat com a convertidor mecànic de corrent continu
substrat
Electrònica i informàtica
Suport de material semiconductor que és dopat a fi d’obtenir zones p i n i constituir així un circuit integrat.
Les seves funcions, ultra la consecució de zones actives, són la de servir de suport mecànic i la de dissipar calor
rectificador
Electrònica i informàtica
Dispositiu o element destinat a produir una rectificació d’un corrent altern.
Els rectificadors mecànics , amb contactes mòbils, són molt poc utilitzats actualment a causa dels inconvenients que presenten un tipus de rectificador mecànic és el constituït pel collector de la màquina de corrent continu També han caigut totalment en desús els rectificadors electrolítics Els utilitzats actualment són estàtics i constituïts per díodes, que poden ésser de buit, de gas o d’estat sòlid díode Hom utilitza com més va més aquests darrers, però per a grans potències és emprat encara el rectificador de vapor de mercuri
enregistrament
Electrònica i informàtica
Música
Procediment que permet la fixació i l’emmagatzematge d’una informació qualsevol en un suport material adequat, per a la seva conservació indefinida i la seva reproducció en el moment escaient.
Hi ha diversos tipus d’enregistrament, segons la informació a enregistrar, el suport emprat i l’aparell reproductor Quan la informació a enregistrar és el so, hom empra el disc fonogràfic disc , el disc compacte , el fil magnètic ja en desús i la cinta magnètica Per a la imatge hom utilitza fonamentalment la cinta cinematogràfica en cinematografia i fotografia, i la cinta magnètica en televisió En informàtica, l’enregistrament de dades i senyals és fet mitjançant targetes i cintes perforades, cintes i discs magnètics , i discs òptics Segons el procediment emprat, l’enregistrament pot ésser…
integrador
Electrònica i informàtica
Matemàtiques
Tecnologia
Aparell o dispositiu, mecànic o electrònic, destinat al càlcul d’integrals.
Els mecànics poden ésser intègrafs intègraf o integròmetres integròmetre Els integradors electrònics poden efectuar la integració directament sobre un senyal analògic mitjançant amplificadors operacionals, bé que pel mostreig d’un senyal digital i el seu processament mitjançant circuits integrats o bé mitjançant un programa que calculi la funció integral
Lluís Marquet i Ferigle
Electrònica i informàtica
Enginyer en electrònica i lexicògraf.
Doctor en enginyeria industrial, es dedicà a la terminologia científica en català Secretari de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques 1970, treballà en la fixació de les formes catalanes dels neologismes tècnics Fou coordinador de la terminologia tecnocientífica en la primera edició de la Gran Enciclopèdia Catalana Publicà, a més, Diccionari d’electrònica 1971, un Vocabulari de luminotècnia 1972 i tres volums de Novetat i llenguatge 1979, 1981 i 1985, recull d’articles publicats a Serra d’Or , Pesos, mides i mesures dels Països Catalans 1990, Diccionari del…
col·lector
Electrònica i informàtica
Element de les màquines rotatives elèctriques de corrent continu (dinamos i motors) i també d’alguns tipus de les de corrent altern.
És format per un cert nombre de peces de coure, iguals lamelles, que formen una corona cilíndrica al voltant de l’eix de la màquina El collector és fixat mecànicament a l’eix, i gira amb ell Cada lamella és aïllada de les veïnes i connectada a l’enrotllament del rotor de la màquina En contacte amb la superfície cilíndrica del collector hi ha unes pastilles fixes de grafit escombretes muntades en uns suports portaescombretes i connectades als borns de la màquina Quan la màquina gira, el collector també gira i les escombretes fixes freguen per sobre de les lamelles La missió del collector és de…
interruptor
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell per a interrompre un circuit elèctric.
Essencialment consta de dos contactes o més que poden connectar-se i desconnectar-se mitjançant un dispositiu mecànic adequat En obrir un interruptor en funcionament es forma una guspira que podria transformar-se en un arc que destruiria els contactes per a evitar-ho cal recórrer a diversos procediments augmentar la distància entre els contactes, fer la interrupció a una gran velocitat o en diversos punts alhora, o bé disposar d’elements auxiliars que facilitin l’extinció de l’arc, en el bufament mitjançant banyes , fent que la guspira tingui lloc dins una xemeneia de tir, o…
aïllant
Electrònica i informàtica
Substància destinada a impedir el pas de corrent de conducció.
Hom utilitza dielèctrics, de molt alta resistivitat i per tant de conductivitat pràcticament nulla Poden ésser sòlids, líquids o gasosos Els aïllants, a diferència del conductors, tenen els electrons lligats, però sota condicions determinades poden perdre electrons, és a dir que s’ionitzen, i esdevenen així conductors Segons la teoria de l’estat sòlid, desenvolupada amb l’estudi dels semiconductors, un aïllant té la banda normal d’energia i la primera banda d’excitació separades per una banda prohibida que requereix una energia elevada per a la seva disrupció Els aïllants gasosos…
estat
Física
Electrònica i informàtica
Manera d’ésser, existir o presentar-se un sistema material.
L’estat d’un sistema es defineix per un nombre determinat de magnituds físiques expressables quantitativament, anomenades variables o funcions d’estat els valors de les quals en un instant t o permeten de caracteritzar la dinàmica d’un sistema, i contenen prou informació sobre la seva història anterior a t o perquè hom pugui determinar-ne el comportament partint del coneixement del seu estat en t o i de les entrades posteriors a t o Dins un sistema poden existir diversos conjunts de variables d’estat, tots ells interrelacionats un dels més comuns és el de les variables de fase , format per…