Resultats de la cerca
Es mostren 147 resultats
ciberatac
Sociologia
Electrònica i informàtica
Dret
Intervenció en un sistema informàtic a través de l’alteració del programari per dificultar-ne o neutralitzar-ne el funcionament normal.
Els ciberatacs modifiquen, entorpeixen o anullen l’activitat econòmica, política, administrativa, comptable, etc a la qual serveixen els sistemes informàtics que en són l’objectiu, i tenen en la interconnexió i la globalitat d’ internet la condició bàsica per al seu desenvolupament Les finalitats dels ciberatacs poden ser múltiples entre les més habituals cal esmentar el robatori o l’afany de lucre, i en aquest cas l’atac es fa mitjançant la infiltració en comptes bancaris o amb un programari de rescat ransomware que bloqueja l’accés als fitxers d’un ordinador infectat i que exigeix el…
processament de senyal
Electrònica i informàtica
Tractament a què és sotmès un senyal per a aprofitar-ne o eliminar-ne alguna característica.
Pot ésser analògic o bé digital en aquest darrer cas, les dues operacions bàsiques del processament són la suma i la multiplicació
bobina de Pupin
Electrònica i informàtica
Bobina que hom intercala a les línies telefòniques ( pupinització
) per augmentar-ne la inductància i compensar-ne així la capacitat.
És anomenada també bobina de càrrega D’aquesta manera hom aconsegueix de disminuir l’amortiment de la línia, amb la qual cosa resta millorada la transmissió
control
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Conjunt d’operacions orientades a supervisar l’estat d’un sistema (vehicle, màquina, procés industrial, etc) per tal de generar-hi, en funció de les desviacions del seu comportament respecte al desitjat, les accions de comandament necessàries per a reduir-ne o anul·lar-ne la desviació.
Quan la captació de la informació de l’estat del sistema, l’anàlisi i la comparació respecte al comportament desitjat, la presa de les decisions pertinents i les accions de comandament per tal d’ajustar-lo són realitzades d’una manera automàtica hom parla indistintament de sistema automàtic automàtica, de sistema amb control automàtic o, simplement, de control automàtic cal no confondre'l, però, amb el comandament automàtic comandament 4, que només és una de les etapes del procés El control automàtic s’acompleix en dues configuracions bàsiques en bucle obert i bucle tancat amb feedback o…
rèplica de lloc
Electrònica i informàtica
Còpia de les dades d’un lloc primari en altres llocs, per facilitar-ne l’accés i augmentar-ne la tolerància a les fallades.
La rèplica d’un lloc no és transparent a l’usuari ben al contrari, la intenció de la rèplica d’un lloc és donar diferents punts d’accés als usuaris, i d’aquesta manera, no convertir l’accés al lloc en un coll d’ampolla A més, en el cas que un lloc quedi temporalment inservible o inaccessible, l’usuari sempre pot accedir a alguna de les seves rèpliques
commutador
Electrònica i informàtica
Aparell per a interrompre un circuit i connectar-ne un altre.
El commutador és una forma particular d’interruptor o de desconnectador té, doncs, les mateixes formes i característiques constructives que els interruptors És compost bàsicament d’uns jocs de contactes format cadascun d’ells per dos o més contactes fixos i un o uns quants contactes mòbils Cada joc de contactes fixos i mòbils és anomenat pol Segons el nombre de pols, hi ha commutadors unipolars, bipolars, tripolars, hexapolars, etc Els contactes mòbils, segons la posició en què es trobin, faran contacte amb un o un altre dels contactes fixos i connectaran, així, un circuit o un altre El…
programari maliciós
Electrònica i informàtica
Programari que té com a objectiu infiltrar-se en un ordinador, obtenir-ne informació, o bé alterar-ne el funcionament sense el consentiment del seu propietari.
Aquest terme inclou programaris com els virus informàtics, els cucs, els troians, les bombes lògiques, els rootkits, el programari espia o el programari de publicitat, entre d’altres
localitzador uniforme de recursos
Electrònica i informàtica
Adreça que indica la localització d’un fitxer o d’un directori a internet i que permet d’accedir-hi.
Els URL són un tipus d’URI Uniform Resource Identifier , que és el terme genèric amb què s’identifiquen els noms i adreces d’objectes a internet El terme fou desenvolupat per Tim Berners-Lee i el grup de treball URI de la IETF Internet Engineering Task Force Un URL permet localitzar un recurs i així poder accedir-ne, modificar-ne, actualitzar-ne o substituir-ne el contingut El format dels URL depèn del context on s’emprin i s’especifica en el document RFC 1738 del 1994 En el cas dels WWW, sol tenir tres parts La primera indica el mètode o…
codi obert
Electrònica i informàtica
Codi font al qual es pot accedir per a examinar-lo.
Si bé tots els programaris amb codi font obert poden ésser modificats per a perfeccionar-ne el funcionament o adaptar-lo a usos concrets, hi ha desenvolupadors que no permeten que el programari sigui lliure per a fer-ne modificacions Modernament, però, hom considera que el codi obert Open Source en anglès fa referència només al programari distribuït i desenvolupat lliurement
targeta intel·ligent
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic d’aspecte i mida d’una targeta de crèdit, o fins i tot més petit, que conté memòria no volàtil i que de vegades té també certa capacitat de procés que li permet implementar algorismes criptogràfics per tal d’accedir a les dades que conté.
És utilitzada conjuntament amb un lector especial que permet llegir-ne o canviar-ne les dades La comunicació entre la targeta i el lector es pot fer a través d’uns contactes de la targeta o bé per radiofreqüència Les dimensions físiques d’aquestes targetes, els protocols de comunicació i, en el seu cas, la disposició dels contactes estan normalitzats pels estàndards corresponents Entre les seves aplicacions destaquen els SIM per a telèfons mòbils, els controls d’accés, les targetes de crèdit, les targetes d’autorització per a accedir a serveis com la televisió de…