Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
representació numèrica
Electrònica i informàtica
Representació digital en què, com a cas particular, les dades són nombres, i els caràcter xifres.
adreça
Electrònica i informàtica
Nombre (o qualsevol altra referència) que designa una posició de memòria o, en general, qualsevol lloc d’origen o destinació de dades en un ordinador.
Hom acostuma a distingir entre l' adreça física , que dóna la referència de la posició física real, i l' adreça lògica , que dóna la referència del lloc d’origen o de destinació de les dades sense que calgui indicar ni saber l’adreça física El mètode emprat per a determinar l’adreça física a partir de l’adreça lògica és l'adreçament En el protocol IP, d’internet, l' adreça IP , que identifica un nus de la xarxa, és una referència numèrica jerarquitzada de dominis Sovint, però, en lloc de l’adreça IP, hi ha referències simbòliques o identificadors en aquest cas, el servidor de…
freqüencímetre

Esquema d’un freqüencímetre de Weston; les dues bobines fixes 1 i 2 creen dos camps magnètics, la resultant dels quals fa girar la peça T solidària a l’agulla
Electrònica i informàtica
Física
Aparell per a mesurar freqüències de magnituds elèctriques alternes.
Poden ésser de diversos tipus els de làmines vibrants , emprats en corrent altern industrial de 50 o 60 Hz, que consten d’una sèrie de làmines de diferent longitud que són excitables magnèticament, de manera que la làmina que té una freqüència pròpia igual a la que hom mesura entra en vibració, els de bobina mòbil , els de relació , etc Per a radiofreqüències són emprats els freqüencímetres heterodins , els ondòmetres i aparells com el pont de Wien Els freqüencímetres digitals efectuen la mesura mitjançant circuits comptadors digitals, els quals calculen el nombre de cicles del senyal durant…
sistema binari
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Sistema de numeració de base dos.
En aquest sistema hom només necessita dos signes que representin els nombres zero i u Qualsevol nombre natural pot ésser descompost en suma de potències de 2, i el nombre resta determinat dient quines potències entren en la descomposició indicades amb el coeficient 0 o 1 Així, el nombre 45 = 2 5 + 2 3 + 2 2 + 2 0 és escrit, en sistema binari , 101101 dos Per a passar un nombre donat en el sistema binari al sistema decimal cal tenir en compte que cada unitat en val dues de l’ordre immediat inferior Així, el nombre 1010111 dos és Hom pot també representar, en el sistema binari, els nombres…
disc

Lector d’un disc òptic d’enregistrament digital
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu on hom pot enregistrar-hi i, ulteriorment, llegir-hi informació donada en forma binària.
Segons que la lectura empri tècniques magnètiques o òptiques hom parla, respectivament, de discs magnètics o de discs òptics Els discs magnètics poden ésser fixos o flexibles El disc fix , dit també disc rígid o dur , és un disc magnètic, les cares del qual o una d’elles són recobertes d’un material magnetitzable, com ara l’alumini o el mylar En aquestes cares hi ha un nombre de pistes concèntriques i dividides en sectors on les dades són enregistrades i llegides El disc, generalment més d’un, va muntat dins un aparell unitat de discs on gira a gran velocitat unes 4500-7200 voltes per…
control digital
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Control en temps real de sistemes dinàmics en el qual el controlador
o corrector és instrumentat per mitjà d’un ordinador.
El seu ús és més estès en servomecanismes, pilots automàtics, refineries i sistemes de transport públic això és a causa, d’una banda, de llur velocitat i precisió intrínseques i, de l’altra, de la millora en la fiabilitat i el preu dels ordinadors L’adveniment dels microprocessadors ha donat una empenta definitiva a l’ús del control digital que hom pot trobar avui en els automòbils, els aparells electrodomèstics i els jocs electrònics Els trets característics d’aquest tipus de control són la versatilitat poden executar tasques variades, a més de les de control la flexibilitat poden canviar…
sotaeiximent
Electrònica i informàtica
Fenomen que s’esdevé en una operació aritmètica quan el resultat —generalment a mig elaborar— no arriba, en valor absolut, a poder ésser representat amb xifres significatives en la notació numèrica escollida.
coma fixa
Electrònica i informàtica
Notació numèrica en la qual la posició de les unitats se suposa sempre fixa; per exemple, coincidint amb la xifra menys significativa del nombre (en aquest cas tot nombre representat fóra un enter).
coma flotant
Electrònica i informàtica
Notació numèrica que representa un nombre z
com a producte xby
, on x
(la mantissa
) és generalment fraccionària, y
(la característica
o exponent
) és sempre entera i b
(la base
) és un enter positiu normalment implícit.
Informalment hom podria dir que la mantissa representa les xifres significatives mentre que la característica informa sobre la posició de la coma
sobreeiximent
Electrònica i informàtica
Fenomen que s’esdevé en una operació aritmètica quan el resultat —generalment a mig elaborar— sobrepassa la capacitat del registre que l’ha de contenir, o bé exerceix, en nombres de xifres, el valor màxim predeterminat representable en la notació numèrica escollida.