Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
posicionador de components
Electrònica i informàtica
Programa informàtic emprat per a situar físicament i de manera automàtica els components, tant en un dau de silici (disseny ASIC), com en un circuit imprès (disseny de circuit imprès).
Un cop posicionats o situats, s’han de traçar les pistes de connexió entre components, feina que fa el traçador de pistes
so envoltant
Electrònica i informàtica
Nom genèric dels diferents sistemes de so que reprodueixen més de dos canals d’informació d’àudio per tal que l’oïdor pugui situar la font sonora en l’espai.
Els primers sistemes foren desenvolupats per al cinema al principi dels anys cinquanta i disposaven d’un mínim de quatre pistes d’àudio sistema CinemaScope enregistrades sobre material magnètic situat en un costat de la pellícula Malgrat tot, les pistes magnètiques eren molt estretes i la fidelitat del so no era gaire bona A l’entrada dels setanta aparegueren en el mercat diferents sistemes domèstics, anomenats quadrafònics, que combinaven les dues pistes estereofòniques per obtenir canals auxiliars que permetessin de reproduir una illusió de so espacial…
circuit imprès
Traçament d’un circuit imprès amb ajuda d’un ordinador
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Placa aïllant que serveix de suport als components electrònics, i en la qual hi ha dipositada una capa fina de material conductor de manera que efectua les interconnexions necessàries entre els components, i, així, substitueix el cablatge convencional.
Per a la construcció del circuit imprès hom parteix d’una placa aïllant, generalment de baquelita o d’alguna matèria plàstica, sobre la qual hi ha adherida una capa de material conductor, correntment coure Sobre aquesta capa són dibuixades les pistes conductores, que són recobertes amb alguna substància resistent als àcids Així, atacant la placa amb un àcid, és eliminada la resta del material conductor Després són efectuats els forats per on han de passar els fils de connexió dels components i, un cop són fixats aquests, hom procedeix a l’operació de soldadura, que pot ésser feta…
consola de mescla
Electrònica i informàtica
Sistema que permet de controlar la combinació electrònica de diferents senyals d’entrada, per a obtenir una o més sortides.
Les consoles més corrents són les que operen amb senyals d’àudio o de vídeo Amb les primeres, també anomenades taules de mescles d’àudio, l’operador pot ajustar els nivells dels senyals d’entrada, determinar la proporció de cada senyal que enviarà als canals de sortida, equalitzar cadascun dels senyals d’entrada d’una manera independent i combinar-lo amb els altres senyals segons convingui En el cas de sortides estereofòniques, permeten de localitzar la font en l’espai a partir de la proporció de senyal que s’adreça a cada canal Solen incorporar instruments de mesura gràfica d’…
enregistrament d’àudio digital longitudinal
Electrònica i informàtica
Sistema professional d’àudio digital per a l’enregistrament i la lectura en cinta magnètica.
La família d’equips que segueixen aquest format permeten de fer l’enregistrament en un nombre de pistes que va de les vuit, en una cinta magnètica d’¼ de polzada, o les 24, en una cinta de ½ polzada DASH I, densitat simple, a les 48, en una cinta de ½ polzada DASH II, doble densitat
pota
Electrònica i informàtica
Terminal metàl·lic de diversos components electrònics de semiconductors, com ara transistors, díodes i, sobretot, circuits integrats.
Les potes permeten alhora fixar el component sobre la placa del circuit imprès i establir-ne les connexions elèctriques amb les pistes d’aquest En els cas dels circuits integrats, amb moltes potes a causa de llur complexitat, aquestes són disposades linealment o bé, més sovint, formant dos rengles parallels fins i tot en alguns casos formen un rectangle Per a la collocació dels components en el circuit imprès, cal que aquest hagi estat previst amb els forats convenientment disposats
magnetoscopi

Esquema d’un magnetoscopi de tipus domèstic amb detall de l’enregistrament helicoidal en sentit oblic respecte a l’avanç de la cinta
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Comunicació
Videògraf que enregistra imatges i els sons associats, en una cinta magnètica, amb possibilitat de reproducció immediata en la pantalla d’un receptor de televisió.
És molt emprat, professionalment, als estudis de televisió per a l’enregistrament de programes, puix que permet d’efectuar-ne la difusió diferida De la mateixa manera que hom enregistra el so àudio en una banda magnètica hom pot enregistrar-hi la imatge vídeo si hom la converteix en un senyal elèctric El principal problema a resoldre per a aplicar les mateixes tècniques que en l’enregistrament del so és la major densitat d’informació que té el senyal de vídeo respecte al d’àudio i la major magnitud de les freqüències dels senyals, que poden assolir diversos megahertz mentre que en l’…
disc

Lector d’un disc òptic d’enregistrament digital
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu on hom pot enregistrar-hi i, ulteriorment, llegir-hi informació donada en forma binària.
Segons que la lectura empri tècniques magnètiques o òptiques hom parla, respectivament, de discs magnètics o de discs òptics Els discs magnètics poden ésser fixos o flexibles El disc fix , dit també disc rígid o dur , és un disc magnètic, les cares del qual o una d’elles són recobertes d’un material magnetitzable, com ara l’alumini o el mylar En aquestes cares hi ha un nombre de pistes concèntriques i dividides en sectors on les dades són enregistrades i llegides El disc, generalment més d’un, va muntat dins un aparell unitat de discs on gira a gran velocitat unes 4500-7200…
cara
Electrònica i informàtica
Cadascun dels dos costats d’un disc. Sobre cada cara hom disposa les diferents pistes on enregistra les dades.
casset digital
Electrònica i informàtica
Sistema portàtil d’àudio digital per a l’enregistrament i la reproducció en cinta magnètica continguda dins una casset.
Introduït per Sony el 1987, fou el primer sistema d’aquestes característiques d’una qualitat equivalent a l’estàndard del disc compacte Originalment n'aparegueren dues famílies, els S-DAT i els R-DAT, però, a la fi, el sistema estandarditzat per a ús portàtil, domèstic i professional, fou el R-DAT1, que, per raons comercials, fa servir dues freqüències de mostreig diferents, una de 48 kHz en l’enregistrament i una altra de 44,1 kHz en la lectura de cintes comercials, i que en tots dos casos quantifica linealment cada mostra amb 16 bits Les dimensions de la casset són 73 × 54 × 10,5 mm, i la…