Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
estat
Física
Electrònica i informàtica
Manera d’ésser, existir o presentar-se un sistema material.
L’estat d’un sistema es defineix per un nombre determinat de magnituds físiques expressables quantitativament, anomenades variables o funcions d’estat els valors de les quals en un instant t o permeten de caracteritzar la dinàmica d’un sistema, i contenen prou informació sobre la seva història anterior a t o perquè hom pugui determinar-ne el comportament partint del coneixement del seu estat en t o i de les entrades posteriors a t o Dins un sistema poden existir diversos conjunts de variables d’estat, tots ells interrelacionats un dels més comuns és el de les variables de fase , format per…
cercador especialitzat
Electrònica i informàtica
Tipus de cercador que opera per temàtiques i que té l’avantatge de presentar poc soroll documental.
El funcionament és diferent del d’un motor de cerca convencional, ja que només explora pàgines relacionades amb un nombre limitat de temes
llenguatge
Electrònica i informàtica
Conjunt de símbols i de normes d’ús que permet de presentar els programes a un ordinador.
llamp

Llamp
© Fototeca.cat-Corel
Meteorologia
Electrònica i informàtica
Descàrrega elèctrica automantinguda del tipus d’allau i anàloga a la guspira, que es produeix entre dos núvols, entre diferents parts d’un mateix núvol o bé entre un núvol i el sòl.
Els núvols del tipus cumulonimbus, característics dels cels tempestuosos, solen presentar acumulacions de càrregues d’un signe o altre Quan en algun lloc les diferències de potencial que aquestes acumulacions originen són prou elevades, s’inicia la descàrrega, que sol presentar la forma d’un arc lluminós allargassat i amb ramificacions laterals La resplendor produïda, anomenada llampec , va acompanyada, sovint, d’un tro L’observació fotogràfica dels llamps demostra que, en realitat, són constituïts per una successió de descàrregues parcials produïdes a intervals d’…
llenguatge conversacional
Electrònica i informàtica
Llenguatge que té característiques conversacionals o que és usat en sistemes conversacionals.
Com que aquests solen tenir capacitat d’escriure, editar, assemblar i executar programes, els llenguatges conversacionals contenen molts elements propis més aviat d’un llenguatge de control de feines Els traductors dels llenguatges conversacionals solen presentar les característiques d’un intèrpret més que no pas d’un compilador
pàgina web
Electrònica i informàtica
Document al qual s’accedeix a través d’un servidor World Wide Web.
Les pàgines web poden contenir qualsevol format d’informació multimèdia de text a imatges en moviment, passant per so, dibuixos o imatges estàtiques Cada element d’una pàgina web pot ésser informatiu per si mateix un text, un mapa, etc o pot estar vinculat a un enllaç hipertext a una altra pàgina web, no necessàriament pertanyent al mateix sistema, ni tan sols al mateix servidor WWW Les pàgines web s’escriuen directament en el llenguatge HTML Hyper Text Mark Language, llenguatge de marques d’hipertext o indirectament mitjançant un editor específic de pàgines web, i per tal de presentar…
bit
Electrònica i informàtica
Unitat de mesura del contingut informatiu d’un missatge, que equival a la informació continguda en el més elemental de tots els missatges possibles, aquell que només té dues alternatives igualment probables: sí
o no
, o, més generalment, 0
o 1
.
Qualsevol altre missatge pot ésser reduït a aquesta alternativa binària elemental El nombre de bits de qualsevol missatge és igual al logaritme de base dos del nombre d’alternatives que aquest pot presentar cadascuna d’aquestes alternatives pot ésser expressada amb un mot de n = nombre de bits arrodonit per dalt xifres binàries també dites bits Així, p ex, un missatge que consisteix en una qualsevol de les 26 lletres de l’alfabet llatí, té un contingut informatiu de log 2 26 = 4,7 bits i cadascun d’ells pot ésser expressat amb un mot de 5 xifres binàries o bits Bit pren el nom de…
visualitzador
Electrònica i informàtica
Conjunt d’eines de programari que són capaces d’interpretar la diferent informació multimèdia obtinguda de la xarxa, i presentar-la de forma entenedora en el maquinari del sistema emprat.
Els navegadors actuals incorporen visualitzadors dels formats més habituals, però la contínua aparició de nous formats multimèdia sovint obliga a disposar de visualitzadors independents
superconductivitat
Electrònica i informàtica
Propietat que tenen certes substàncies de presentar una conductivitat elèctrica molt elevada que els permet de transportar corrents elèctrics sense pèrdua d’energia i d’obtenir camps elèctrics intensos sense escalfament dels enrotllaments.
Fou descoberta el 1911 per Heike Kamerlingh Onnes i és una propietat característica d’alguns metalls i aliatges Un dels més utilitzats actualment és l’aliatge niobi-estany, que és superconductor a uns −255° El fet d’haver de mantenir aquestes baixes temperatures properes al 0 absolut, per a garantir la superconductivitat en aquests materials, és tècnicament difícil i econòmicament costós, i això ha estat, fins fa pocs anys, un obstacle per al desenvolupament d’una gran quantitat d’aplicacions relacionades amb aquest fenomen El descobriment de JG Bednorz i KA Müller d’un material…
supercondensador
Electrònica i informàtica
Dispositiu basat en el fenomen físic de la doble capa elèctrica, que té la propietat de presentar una alta capacitat elèctrica i, per tant, pot funcionar com un condensador, però amb unes propietats capacitives impossibles d’aconseguir amb un condensador del tipus convencional.
A causa d’aquesta propietat són especialment adequats com a elements d’alimentació de reserva, especialment per a memòries volàtils en substitució de les petites bateries fins ara utilitzades en els casos en què era indispensable preveure el manteniment de la informació en produir-se la interrupció de la tensió d’alimentació Tot i que el fenomen de la doble capa elèctrica EDL ja fou descobert i analitzat per Helmholtz el 1879, hom no n'ha trobat aplicació pràctica fins a l’aparició dels microprocessadors i de les memòries CMOS Per a explicar satisfactòriament el fenomen esmentat han estat…