Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
distribuïdor
Electrònica i informàtica
Part del sistema operatiu que transfereix el control del processador a la tasca seleccionada pel planificador de baix nivell.
Per tal de fer efectiva aquesta transferència de control el distribuïdor ha de carregar o recuperar l’entorn d’execució de la tasca en qüestió, la qual cosa pot significar realitzar diversos intercanvis de memòria
correu electrònic
Electrònica i informàtica
Conjunt d’eines de programari per mitjà del qual hom pot enviar i rebre missatges personalitzats dins d’una xarxa.
Per extensió, conjunt de missatges rebuts o enviats Dins internet l’adreça de cada usuari té la forma usuari-domini, on el domini indica l’adreça IP del node de la xarxa on hi ha el servidor de correu electrònic de l’usuari en qüestió
clau d’accés
Electrònica i informàtica
Seqüència de caràcters que cal donar a un sistema informàtic o a una aplicació per tal que identifiqui l’usuari, i li’n lliuri l’accés.
La clau d’accés serveix per a identificar l’usuari, amb la qual cosa el sistema informàtic o el programa en qüestió pot comprovar en la seva configuració si l’usuari identificat pot accedir a les seves funcionalitats i, en aquest cas, si hi té lliure accés o solament se li permet accedir a un conjunt restringit d’aquestes
forat de tensió
Electrònica i informàtica
En una xarxa elèctrica, reducció sobtada de la tensió en una fase i la seva posterior recuperació en qüestió de mil·lisegons.
Normalment, per simplificar, s’assimila a una ona quadrada amb una tensió remanent que és un tant per cent de la nominal, i un temps que oscilla entre 100 i 600 millisegons, i que es recupera entre 1 i 3 segons després Els forats de tensió afecten fonamentalment l’electrònica dels consumidors ordinadors, sistemes de control, etc S'originen a partir de pertorbacions a la xarxa elèctrica llampecs o per maniobres del sistema elèctric connexió o desconnexió de centrals, engegada de grans motors, acoblament de transformadors, etc L’entrada a la xarxa elèctrica de nous generadors elèctrics, com els…
apuntador
Electrònica i informàtica
Recurs que n’apunta un altre.
Sovint, el que pot semblar un accés a un recurs de fet no és més que l’apuntador a un accés al recurs en qüestió Un exemple n'és el dels àlies que internament contenen un apuntador a l’accés bàsic al recurs que representen L’ús dels apuntadors sobre posicions de memòria és la base de la construcció d’estructures de dades per la tècnica de l’enllaçat, on la relació entre els elements components de l’estructura no es manté per contigüitat física, sinó a través d’enllaços o apuntadors
llei de Biot i Savart

Llei de Biot i Savart
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Física
Llei que dóna la inducció magnètica dB en un punt qualsevol P de l’espai, produïda per un element de corrent Idl que circula per un conductor:
essent μ 0 la permeabilitat magnètica del buit, I la intensitat del corrent, r la distància de l’element de corrent a P i θ l’angle entre els vectors d l i r En forma vectorial s’expressa per El camp total, suma de les contribucions de tots els elements de corrent es calcula fent Si el conductor és rectilini, aquesta expressió dóna el resultat essent R la distància perpendicular entre el conductor i el punt P en qüestió Quan les condicions de simetria ho permeten el camp magnètic pot calcular-se mitjançant el teorema d’Ampère
codi de barres de ràpida resposta
Electrònica i informàtica
Sistema per a emmagatzemar informació en una matriu de punts o codi de barres bidimensional.
Tres quadrats situats als angles permeten detectar la posició del codi al lector Pot emmagatzemar fins a 7 089 caràcters numèrics i 4 296 caràcters alfanumèrics contràriament al codi de barres convencional, que només en pot emmagatzemar de 10 a 13 El codi QR fou creat per la companyia japonesa Denso-Wave el 1994 Al principi, s’utilitzava per a l’administració d’inventaris, però darrerament, amb la incorporació als telèfons mòbils d’un programari que permet la lectura del codi, s’utilitza per a altres aplicacions, com l’intercanvi de dades targetes de visita, adreces, pàgines web, publicitat,…
controlador ATA
Electrònica i informàtica
Interfície de control i connexió dels dispositius d’emmagatzematge massiu de dades (com els discs durs) més emprada, que amb la seva extensió ATAPI (Advanced Technology Attachment Packet Interface) incorpora també els CD-ROM, DVD, etc.
Sovint es denomina també IDE Integrated Drive Electronics fent referència al fet que, a diferència de les tecnologies anteriors, la major part de l’electrònica de control està integrada dins del dispositiu d’emmagatzematge, la qual cosa independitza la connexió i la comunicació amb la placa base de les particularitats del dispositiu en qüestió Les versions d’ATA poden dividir-se entre les primeres, amb comunicació parallela o P-ATA, i les darreres, amb comunicació sèrie o S-ATA Respecte a les versions P-ATA, destaquen revisions com l’ATA4, també coneguda com ATA-33 o Ultra-DMA, que suporta…
àmbit de visibilitat
Electrònica i informàtica
Conjunt de situacions, en un programa, en què s’aplica una determinada definició o declaració.
La visibilitat d’una declaració defineix el conjunt de situacions en què la declaració té efecte, mentre que la visibilitat d’una definició defineix el conjunt de situacions en què l’objecte definit existeix com a tal Es diu que una declaració o una definició és visible quan s’està en una de les situacions de l’àmbit de visibilitat d’aquesta declaració o definició A part de la visibilitat, cal tenir en compte l' accessibilitat un objecte o una declaració visible pot no ser accessible a causa de l’existència, en la mateixa situació, d’una altra declaració o una altra definició visible que l’…
superconductivitat
Electrònica i informàtica
Propietat que tenen certes substàncies de presentar una conductivitat elèctrica molt elevada que els permet de transportar corrents elèctrics sense pèrdua d’energia i d’obtenir camps elèctrics intensos sense escalfament dels enrotllaments.
Fou descoberta el 1911 per Heike Kamerlingh Onnes i és una propietat característica d’alguns metalls i aliatges Un dels més utilitzats actualment és l’aliatge niobi-estany, que és superconductor a uns −255° El fet d’haver de mantenir aquestes baixes temperatures properes al 0 absolut, per a garantir la superconductivitat en aquests materials, és tècnicament difícil i econòmicament costós, i això ha estat, fins fa pocs anys, un obstacle per al desenvolupament d’una gran quantitat d’aplicacions relacionades amb aquest fenomen El descobriment de JG Bednorz i KA Müller d’un material…