Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
compatibilitat
Electrònica i informàtica
Característica d’un sistema de radiodifusió en freqüència modulada que permet que les emissions estereofòniques puguin ésser rebudes per un receptor monofònic, i viceversa.
Això és possible perquè en una transmissió estereofònica són transmeses la suma i la diferència dels senyals corresponents als canals dret i esquerre Els receptors monofònics només en reben la suma i, doncs, la recepció és monofònica Per contra, els estereofònics reben ambdós senyals de suma i diferència i, a partir d’aquests, separen les informacions corresponents als canals dret i esquerre
etapa
Electrònica i informàtica
Cadascun dels circuits d’un aparell, d’un amplificador, etc., formats per un tub electrònic o un transistor i pels elements corresponents d’alimentació, d’acoblament, etc.
Les diverses etapes són generalment connectades en cascada Segons llur funció reben noms diferents etapa oscilladora, amplificadora, de potència , etc
endoll

Endoll
© Gudellaphoto - Fotolia.com
Electrònica i informàtica
Dispositiu emprat per a connectar un aparell, una màquina, un llum, etc, a la xarxa elèctrica o a un cable o bé per a connectar dos cables entre ells.
Els endolls reben diferents noms, segons el tipus clavilles, preses de corrent , etc o segons el nombre de pols bipolars, tripolars , etc
silici en safir
Electrònica i informàtica
Circuit de tecnologia MOS realitzat sobre un substrat de safir.
Hom els realitza també sobre substrats aïllants, com ara l’òxid de silici, i aleshores reben el nom de SOI Silicon On Insulatur
circuit lògic
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic que efectua una determinada operació lògica.
Pot ésser constituït per un circuit electrònic discret, però actualment només tenen aplicació pràctica els realitzats de forma integrada Els circuits lògics són els elements bàsics dels sistemes automàtics de commutació, combinatoris o bé seqüencials dels ordinadors, etc Un circuit lògic posseeix un nombre determinat d’entrades i una sortida per al senyal lògic corresponent al resultat de l’operació efectuada amb els senyals aplicats a les entrades Els senyals estan codificats de forma binària, és a dir, els valors lògics són 0, 1, i són atribuïts convencionalment a dos nivells de tensió…
dades obertes
Electrònica i informàtica
Nom que reben els conjunts de dades consultables i utilitzables sense restriccions pels usuaris.
El concepte de dades obertes neix sobretot de la difusió d’ internet com a eina d’informació i comunicació universals, ja que, anteriorment, tot i que teòricament l'accés a la informació era possible, en la pràctica era molt restringit per limitacions tècniques Les dades obertes pertanyen a diversos àmbits un dels més destacats és el del govern i l'Administració pública Bé que no sempre són accessibles universalment, hi ha una acusada propensió a exigir que ho siguin, apellant als drets dels contribuents, al reforçament de la transparència i al control dels governants La filosofia de les…
reflector
Electrònica i informàtica
Dispositiu destinat a modificar la distribució espacial del flux lluminós d’una font, basat en el fenomen de la reflexió.
Segons la forma en què té lloc aquesta modificació, els reflectors reben diferents noms intensius si produeixen un feix estret, extensius si és ample, parabòlics si és un feix de raigs parallels, concentradors en un punt, etc
computació distribuïda
Electrònica i informàtica
Model informàtic que emula el comportament d’un supercomputador mitjançant la creació d’una enorme xarxa d’ordinadors de capacitat corrent.
Els ordinadors són cedits de manera parcial per voluntaris d’arreu del món, els quals reben a través d’internet un programari que permet que cada màquina resolgui un cert nombre de càlculs i en remeti els resultats a un únic servidor
llum
Electrònica i informàtica
Aparell d’il·luminació destinat a repartir, filtrar o transformar la llum de les làmpades, i que comprèn, a més, tots els elements necessaris per a fixar i protegir les dites làmpades, ultra els dispositius de connexió al circuit d’alimentació.
Segons llur constitució, forma, destinació, etc, els llums poden ésser de diferents tipus, que hom designa genèricament com a llums de sostre, de peu, de taula, de paret, etc, bé que correntment reben diversos noms concrets, com aranya, aplic, globus, canelobre, fanal, projector, focus , etc
ona radioelèctrica
Electrònica i informàtica
Ona electromagnètica emprada en radiocomunicacions.
Aquestes ones, anomenades sovint hertzianes , solen tenir una longitud d’ona compresa entre els millímetres i els quilòmetres i, segons un conveni internacional establert per la Unió Internacional de les Telecomunicacions UIT, l’interval corresponent és dividit en bandes que reben noms concrets banda 1 5 En radiodifusió són emprades les anomenades ones llargues, mitjanes i curtes per a AM, i les ultracurtes per a FM En televisió hom empra ones mètriques i decimètriques VHF i UHF, respectivament En els enllaços hertzians són emprades les microones microona Les ones…