Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
receptor superheterod
Electrònica i informàtica
Receptor basat en el procediment superheterodí.
Constitueix el tipus de receptor més utilitzat, i consta d’un oscillador local, d’un mesclador-convertidor, d’un amplificador de freqüència intermèdia, d’un detector i d’un amplificador de baixa freqüència
radiodifusió

Esquema de funcionament d’un emissor i d’un receptor en la radiodifusió
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Transmissió, especialment del so, a distància, mitjançant ones hertzianes, adreçada a un nombre ample de destinataris.
La radiodifusió sonora veu i música generalment s’emet en forma de programes que solen ser gratuïts per als oïdors La radiodifusió sonora —la ràdio , com correntment hom l’anomena— és basada en les propietats de les ones hertzianes o radioelèctriques aquestes són fàcils de generar mitjançant circuits oscillants d’alta freqüència i d’emetre o enviar als destinataris, gràcies a l’antena El senyal elèctric que arriba a l’antena senyal modulat és un senyal format per l’ona portadora senyal d’alta freqüència generada per un circuit oscillant, que és la que facilita la propagació de les ones…
compatibilitat
Electrònica i informàtica
Comunicació
Característica que reuneixen els sistemes de transmissió de televisió, que permet que les emissions en colors puguin ésser rebudes per un receptor en blanc i negre, i viceversa.
Per això, la informació de vídeo a transmetre és dividida en dues parts luminància , o escala de grisos, i crominància , o contingut de color Aquesta última informació no és recollida per un receptor en blanc i negre ni aquest és afectat per ella Igualment, si un receptor de televisió en colors rep una transmissió en blanc i negre, és a dir, sense informació de crominància, donarà una imatge en blanc i negre
canal
Electrònica i informàtica
Conjunt d’elements per a la transmissió en un sol sentit, des del transmissor fins al receptor.
Fonamentalment els canals són constituïts per la via de transmissió microones, fil elèctric, cable coaxial, fibra òptica, etc, que és el suport de la comunicació, i els equips associats als extrems del circuit, que defineixen el tipus de canal canal telefònic, canal telegràfic, canal de transmissió de dades, etc Segons la forma de treball dels canals, hom parla de comunicació símplex, semidúplex, dúplex , o multiplex Un canal, a part de la naturalesa del senyal que transmet i de la seva forma de treballar, també és definit per la seva amplada de banda i la seva capacitat de…
televisor

televisor
Electrònica i informàtica
Comunicació
Receptor de televisió.
Un televisor consta dels elements següents un selector de canals VHF o sintonitzador UHF, un oscillador local, un mesclador, un amplificador de freqüència intermèdia, un detector-separador d’àudio i de vídeo, els amplificadors corresponents d’aquests senyals i el detector de so amb l’amplificador de baixa freqüència Hi ha, a més, l’alimentació i tot el sistema per a l’exploració de la pantalla oscilladors de línia i de trama, compensador de fase-freqüència, separador de sincronismes, etc, juntament amb els controls d’ajust corresponents
terminal VSAT
Electrònica i informàtica
Equip terminal, emissor, receptor o emissor i receptor, d’una xarxa VSAT.
Comprèn una antena parabòlica, d’uns quants decímetres o metres de diàmetre sovint 1,8 m, un capçal de radiofreqüència i un equip de processament digital mòdem i subsistema de processament del senyal en banda de base, capaç de fer la interconnexió amb diverses menes de terminals d’usuari o de xarxes terrestres, per a veu, dades, fax o videoconferència
no-repudi
Electrònica i informàtica
Servei de seguretat que permet provar la participació de les diferents parts involucrades en una comunicació.
El no-repudi a l’origen implica que l’emissor no pot negar haver enviat un missatge perquè el destinatari té proves de l’enviament No-repudi a la destinació implica que el receptor no pot negar haver rebut el missatge perquè l’emissor té proves del receptor
elèctrode
Electrònica i informàtica
Conductor elèctric a través del qual un corrent elèctric pot entrar en un medi o sortir-ne.
Aquest medi pot ésser sòlid, una dissolució electrolítica, una substància fosa, un gas, o el buit Hom empra elèctrodes en diferents aparells, en els quals reben noms específics en els generadors químics i acumuladors elèctrics ànode, emissor d’electrons, i càtode , receptor, en l’electròlisi ànode , unit al pol positiu del generador, i càtode , al negatiu, en els tubs electrònics càtode , que pot ésser el filament, emissor d’electrons o receptor de càrregues positives, ànode o placa , receptor de càrregues negatives, i reixa , controlador del corrent…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina