Resultats de la cerca

Hom la representa per ρ, o sigui ρ = R s/l La unitat de mesura en el sistema MKSA és l’ohm metre Ω m

És caracteritzat per la variació de la resistivitat del cos quan és exposat a una radiació lluminosa i, en general, electromagnètica

És la inversa de la resistivitat γ=1/ρ La unitat SI de conductivitat elèctrica és l’ohm -1 m -1 o, atès que 1 siemens = 1 ohm - 1 =1 mho, la unitat SI de γ és el Sm -1

Els bons conductors tenen una resistivitat inferior a 10 - 5 Ω cm, que augmenta amb la temperatura Els conductors emprats correntment en electrotècnica solen ésser fils de secció circular o barres de secció rectangular, generalment de coure i a vegades d’alumini, recoberts d’una capa o vernís aïllant

Són fetes amb substàncies semiconductores, tals com l’antimonur d’indi, i basades en l’efecte Hall Llur resistivitat augmenta quan el camp magnètic és parallel al corrent, i disminueix quan aquests formen un angle recte Són emprades especialment per a detectar o mesurar camps magnètics, i en moduladors, ressonadors, wattímetres, etc Hom designa també les magnetoresistències amb la sigla MDR de l’anglès Magnetic Dependent Resistor

Per a seccionadors i com a suport de barres en installacions interiors, són construïts amb cobertes metàlliques a fi de poder fixar els portabarres són utilitzats per a una tensió màxima de servei de 66 kV La CEI té normalitzades les característiques dels aïlladors per exemple, per a un aïllador dimensionat per a una tensió de servei de 30 kV ha de suportar una tensió de contornament de 105 kV sota una pluja de resistivitat de 10 000 ς per cm durant un minut, i un pes de 5,20 kg

En equilibri termodinàmic, el nivell de Fermi del sistema compost pels dos materials ha d’ésser el mateix i constant, i això significa d’una banda, la difusió de portadors entre els dos materials, a causa de la seva diferent concentració i, d’altra banda, l’aparició d’un camp elèctric intern originat per la variació de densitat de càrrega que en resulta Aquest camp elèctric creix a mesura que augmenta la variació de la densitat de càrrega, i dóna lloc a un potencial elèctric a la zona de transició entre els dos materials, on es produeix la variació de càrrega Així, cada vegada és més difícil…

Hom utilitza dielèctrics, de molt alta resistivitat i per tant de conductivitat pràcticament nulla Poden ésser sòlids, líquids o gasosos Els aïllants, a diferència del conductors, tenen els electrons lligats, però sota condicions determinades poden perdre electrons, és a dir que s’ionitzen, i esdevenen així conductors Segons la teoria de l’estat sòlid, desenvolupada amb l’estudi dels semiconductors, un aïllant té la banda normal d’energia i la primera banda d’excitació separades per una banda prohibida que requereix una energia elevada per a la seva disrupció Els aïllants gasosos…