Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
xarxa‘feed-forward’
Electrònica i informàtica
Tipus de xarxa neuronal en què les neurones artificials s’organitzen en capes i només hi ha connexions entre neurones de capes successives.
La primera d’aquestes capes, o capa d’entrada, té tantes neurones com senyals és capaç de rebre el robot, mentre que la capa de sortida té les que equivalen al nombre de valors de sortida que s’esperin Entremig d’aquestes dues capes, hi ha un nombre variable de capes intermèdies, denominades capes ocultes, que són les que prenen les decisions Per la forma de les connexions entre les capes, sovint se l’anomena xarxa neuronal de connexió cap endavant
marca
Electrònica i informàtica
Enregistrament d’una adreça electrònica.
Les marques s’acostumen a definir simplement apuntant l’adreça que s’ha d’enregistrar, per això se sol parlar de posar una marca Per a posar una marca no cal conèixer l’adreça exacta a enregistrar n'hi ha prou d’accedir-hi per a poder-la apuntar Aquesta abstracció de les adreces reals és el que dóna la potència a les marques, i el que les converteix en un mètode molt usat per a indicar l’adreça de destinació dels hipervincles per exemple, en tutorials, sistemes d’ajut, o documents amb índexs per hipervincle Les marques, però, prenen tota la seva rellevància en la World Wide Web, en permetre a…
commutador
Electrònica i informàtica
Aparell per a interrompre un circuit i connectar-ne un altre.
El commutador és una forma particular d’interruptor o de desconnectador té, doncs, les mateixes formes i característiques constructives que els interruptors És compost bàsicament d’uns jocs de contactes format cadascun d’ells per dos o més contactes fixos i un o uns quants contactes mòbils Cada joc de contactes fixos i mòbils és anomenat pol Segons el nombre de pols, hi ha commutadors unipolars, bipolars, tripolars, hexapolars, etc Els contactes mòbils, segons la posició en què es trobin, faran contacte amb un o un altre dels contactes fixos i connectaran, així, un circuit o un altre El…
estat
Física
Electrònica i informàtica
Manera d’ésser, existir o presentar-se un sistema material.
L’estat d’un sistema es defineix per un nombre determinat de magnituds físiques expressables quantitativament, anomenades variables o funcions d’estat els valors de les quals en un instant t o permeten de caracteritzar la dinàmica d’un sistema, i contenen prou informació sobre la seva història anterior a t o perquè hom pugui determinar-ne el comportament partint del coneixement del seu estat en t o i de les entrades posteriors a t o Dins un sistema poden existir diversos conjunts de variables d’estat, tots ells interrelacionats un dels més comuns és el de les variables de fase , format per…
memòria
![](/sites/default/files/media/FOTO/memòriaRAM.jpg)
A dalt, xip de memòria RAM dinàmica de capacitat baixa. Cada bloc representa uan funció. les fletxes indiquen la direcció i el sentit dels senyals elèctrics, La funció d’emmegatzematgede dades només ocupa una part del xip; les cèl·lules de memòria, disposades com els nusos d’una malla de files i columnes. A baix i a la dreta, un d’aquets nusos, que pot emmagatzemar un sol bit fent que els valors 0 i 1 corresponguin a dos estats de càrrega del condensador.
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu o circuit que permet l’entrada d’una determinada informació codificada en sistema binari i que és capaç d’enregistrar-la i d’emmagatzemar-la temporalment o indefinidament.
Una memòria es caracteritza de forma general per la seva capacitat nombre de bits que pot emmagatzemar i pel temps d’accés a una determinada informació Moltes vegades, la informació és enregistrada dins la memòria en grups de bits accessibles simultàniament, anomenats posicions o paraules agrupacions normals de 8 bits, denominada també byte , 16 bits, etc Segons el tipus d’accés a les posicions de la memòria i la possibilitat o no d’esborrar la informació que hi és enregistrada, aquestes es classifiquen en memòries d’accés aleatori Random Access Memory , RAM i en memòries solament de lectura…