Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
bàscula
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic que té dos estats d’equilibri i és capaç de bascular de l’un a l’altre alternativament.
És anomenada també basculador Si tots dos estats són d’equilibri estable, es tracta d’una bàscula biestable , anomenada també circuit d’Eccles-Jordan o flip-flop Les bàscules biestables, molt utilitzades actualment en nombrosos circuits electrònics, han evolucionat amb l’aparició dels circuits integrats N'hi ha de quatre tipus fonamentals, anomenats SR, JK, D i T El tipus bàsic és el SR, que té dues entrades, S set o posada a 1 i R reset , posada a 0, i dues sortides complementàries, Q i Q aquesta bàscula constitueix una memòria d’1 bit En la bàscula SR síncrona hi ha a més una entrada…
amplidina
Electrònica i informàtica
Màquina elèctrica rotativa de corrent continu utilitzada per a amplificar senyals elèctrics.
Té un circuit d’excitació feble a l’estator, i dos parells d’escombretes al rotor, l’un a 90° elèctrics de l’altre Un dels parells és curtcircuitat, i de l’altre hom extreu un senyal elèctric amplificat respecte al d’excitació El guany en potència d’aquesta amplificació pot arribar a ésser de l’ordre de 10000 la seva constant de temps és molt petita respecte de la d’altres amplificadors
factor d’amplificació
Electrònica i informàtica
En una vàlvula electrònica, relació entre la variació de tensió anòdica i la variació de tensió de reixa quan el corrent anòdic es manté constant.
El factor d’amplificació és un dels paràmetres més correntment utilitzats per a caracteritzar l’eficiència d’una vàlvula Hom acostuma a representar-lo per la lletra μ, i constitueix el límit teòric del valor de l’amplificació de tensió que pot aconseguir-se amb una vàlvula donada treballant com a amplificadora
quadripol
Electrònica i informàtica
Dispositiu, circuit elèctric, etc, proveït de quatre borns, dos d’entrada i dos de sortida, i constituït per elements amb propietats elèctriques (fonts de tensió, impedàncies, etc).
Hom distingeix fonamentalment entre quadripols actius i passius , segons que continguin o no algun element actiu amb fem L’estudi teòric dels quadripols és fet mitjançant el càlcul matricial i té un gran interès per a l’anàlisi de circuits elèctrics complicats, xarxes, línies de transmissió, filtres, etc, i també per als circuits amb transistors
circuit
Electrònica i informàtica
Conjunt d’elements, conductors, generadors, etc, a través dels quals pot circular un corrent elèctric.
Hom parla de circuit obert o tancat segons que el circuit presenti o no una interrupció al pas del corrent Els circuits elèctrics reben diversos noms segons llur configuració circuits en Τ, en Π, en Δ, en λ, en ziga-zaga, etc, segons el tipus de corrent altern, continu, segons la forma d’acoblament entre dos o més circuits en sèrie, en parallel, etc acoblament de circuits Segons les característiques dels elements que posseeix el circuit hom parla de circuit resistiu o capacitatiu, o bé de circuit RC, LC, RLC, etc L’estudi analític dels circuits presenta un gran interès teòric, bé…
corrent continu
Electrònica i informàtica
Corrent elèctric constant.
Té sempre el mateix sentit i la seva intensitat és constant o bé varia lleugerament entorn d’un valor constant formant una petita ondulació Els generadors electroquímics piles, bateries, etc i les dinamos són els principals generadors de corrent continu Per a transformar el corrent altern en continu són emprats els convertidors o, més correntment, els rectificadors Al començament de la utilització de l’energia elèctrica fou emprat el corrent continu per a les xarxes de distribució, però actualment és emprat exclusivament el corrent altern, i el corrent…
biònica
Biologia
Electrònica i informàtica
Estudi dels mecanismes dels éssers vius, principalment dels de regulació, orientat cap a la possible creació de mecanismes cibernètics artificials inspirats en el funcionament dels naturals.
Aquesta ciència híbrida, alhora teòrica i aplicada, ha nascut molt modernament del coneixement aprofundit de l’organització i de la fisiologia dels éssers vius, particularment en els animals, i sobretot se centra en els processos que els permeten d’adquirir, elaborar i utilitzar informació, com, per exemple, la fisiologia dels òrgans dels sentits, extremament sensibles en comparació de la majoria de dispositius sensibles artificials la de la conducció i integració nerviosa, de circuits molt simplificats i miniaturitzats la capacitat d’emmagatzematge, de reduplicació i de retrobament d’…
lògica electrònica
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Teoria matemàtica que permet d’establir mètodes algèbrics per a l’estudi i la resolució de problemes molt diversos de commutació dels circuits elèctrics.
Basada en els treballs del matemàtic anglès GBoole 1847, assolí importància pràctica amb els mètodes de Shannon 1938 i d’altres Té importants aplicacions en automàtica, informàtica, electrotècnia i electrònica, com, per exemple, per al tractament automàtic de dades, el càlcul i el control numèrics, la telefonia automàtica, la conversió analògica digital, i especialment, els sistemes automàtics combinatoris i seqüencials Generalment hom empra l’anomenada lògica binària , que permet d’expressar convenientment l’estat de magnituds, quantitats, posicions, etc, que només poden prendre dos valors,…
il·luminació
Electrònica i informàtica
Acció d’il·luminar un local, un edifici, un carrer, etc, amb llum artificial.
La tècnica que tracta dels aspectes tèoric i pràctic de la illuminació en general és anomenada luminotècnia El nivell d’illuminació necessari en un lloc depèn de la classe de treball o de les característiques de l’ambient Per a l’establiment d’un sistema d’illuminació cal tenir en compte les característiques dels focus lluminosos, llur distribució, el nivell d’illuminació desitjat, etc La illuminació produïda per un focus d’intensitat I en una superfície puntual, situada a una distància r , i que forma un angle α respecte a la direcció del flux, val E = I/r 2 cos α llei del cosinus Segons…
electrocinètica
Electrònica i informàtica
Part de l’electricitat que estudia el comportament de les càrregues elèctriques en moviment.
En un medi conductor es produeix un corrent elèctric quan les càrregues elèctriques es mouen en una direcció definida impulsades per un camp elèctric El corrent elèctric es pot propagar en conductors metàllics, en solucions electrolítiques i en gasos ionitzats Els electrons lliures d’un metall es mouen desordenadament entre els àtoms que formen la xarxa cristallina Quan un conductor se sotmet a una diferència de potencial per exemple, mitjançant una pila, totes les càrregues elèctriques es desplacen en una mateixa direcció, impulsades pel camp elèctric creat,…