Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
díode IMPATT
Electrònica i informàtica
Dispositiu semiconductor que presenta resistència negativa a certs senyals de radiofreqüència (microones).
Aquest efecte és produït pel retard entre el corrent originat pels electrons que s’acumulen en una zona de càrrega espacial , i la tensió que ha produït aquests electrons per efecte d' allau Hom els utilitza com a oscilladors de resistència negativa, per a generar microones poden proporcionar potències d’1 watt a freqüències de l’ordre del GHz, amb eficiències d’un 10-15%
memòria intermèdia
Electrònica i informàtica
Memòria usada en transferències de dades entre dispositius per a emmagatzemar-hi provisionalment les dades transmeses amb vista a compensar la discrepància entre diferents velocitats de transmissió o de funcionament, o la falta de sincronia entre dispositius o esdeveniments.
Els perifèrics en solen fer ús abundant per tal de retenir momentàniament les dades en trànsit entre ells mateixos i una memòria qualsevol És normal de trobar memòries intermèdies que funcionen per un mecanisme de pila, així com d’altres de reduïdes a un registre anomenat registre intermedi
GBAS
Electrònica i informàtica
Sistema d’augmentació del nombre de satèl·lits en sistemes de localització i posicionament, basat en xarxes de receptors terrestres que retransmeten en les bandes UHF i VHF.
Normalment dóna suport sobre zones geogràfiques reduïdes, essent la seva principal aplicació el control de trànsit aeri, vigilant i corregint els senyals GPS o GLONASS correccions diferencials de la pseudodistància El fet que es puguin afegir missatges d’integritat seguretat de la comunicació o, en el seu defecte, coneixement de si hi ha fallades i dades d’aproximació directament als receptors embarcats, diferencia el GBAS dels sistemes DGPS convencionals
RDS
Electrònica i informàtica
Servei suplementari de transmissió digital de dades a baixa velocitat que s’inclou en el senyal múltiplex d’àudio en les emissores de ràdio analògiques en modulació de freqüència.
Definit per la Unió Europea de Radiodifusió, naixé com a sistema d’ajut a la sintonització automàtica dels receptors de ràdio en FM dels automòbils, per a evitar la distracció del conductor Es tracta d’un sistema jeràrquic i estructurat que s’utilitza per a transmetre el llistat de freqüències dels reemissors de ràdio d’una mateixa cadena, enviar l’indicatiu de l’emissora, gestionar els avisos de trànsit, alhora que permet enviar missatges curts de radiotext o utilitzar el seu canal transparent de dades per a diverses aplicacions
TD-SCDMA
Electrònica i informàtica
Tecnologia d’accés desenvolupada conjuntament per Siemens i l’Acadèmia Xinesa de Tecnologies de la Telecomunicació (CATT), i estrenada durant els Jocs Olímpics de Pequín l’any 2008.
TD-SCDMA és un estàndard per a la capa física de la interfície en comunicacions mòbils de tercera generació 3G Ha estat adoptat per la ITU i pel 3GPP dins de la Revisió 4 UMTS, com a opció anomenada UTRA TDD 128Mcps Utilitza una tècnica d’accés conjunta TDMA i CDMA Amb un ample de banda de 1,6 MHz, busca un ús eficient de l’espectre els canals de pujada i baixada comparteixen la mateixa banda, i permet el trànsit simètric i asimètric, segons si el canal entre els serveis es reparteix de baixada de la xarxa i el terminal d’usuari o en sentit contrari Això la fa molt adequada per a…
VLAN
Electrònica i informàtica
Xarxa lògica que comparteix una mateixa xarxa física, típicament Ethernet, la tecnologia més emprada en entorns LAN.
Les VLAN permeten la separació del tràfic per eficiència i seguretat, reutilitzant els mateixos elements de commutació A nivell funcional, es configuren als commutadors i operen a nivell d’enllaç en el model OSI L’assignació de dispositius a VLAN es fa per assignació de ports als commutadors, segons l’adreça MAC o en funció dels protocols emprats, entre d’altres Cada VLAN se sol identificar amb un número, té un domini de difusió broadcast diferent i se sol correspondre a una subxarxa a nivell IP El trànsit d’una VLAN no és visible des d’una altra VLAN Per interconnectar…
ARI
Electrònica i informàtica
Servei d’informació de l’estat del trànsit transmesa per FM via ràdio als conductors d’automòbils i desenvolupada per Blaukpunt el 1974.
Es pot considerar precursor dels sistemes ITS sistemes de transport intelligents actuals
radiodifusió d’àudio digital
Electrònica i informàtica
Sistema digital de radiodifusió d’àudio que consisteix en la transmissió d’àudio d’alta qualitat en format totalment digital, tant a receptors fixos com a mòbils.
Aquest sistema canvia el plantejament del que fins aaleshores eren les emissions radiofòniques, en les quals per a cada programa analògic s’utilitzava una freqüència radioelèctrica diferent Amb el sistema DAB cada centre emissor emet un senyal digital anomenat múltiplex, que consisteix en un flux de dades a una velocitat d’1,5 Mbps Aquest senyal múltiplex està format a partir de la inserció de sis programes estereofònics d’àudio, que s’han digitalitzat i comprimit utilitzant el sistema de codificació Musicam, que en funció del nivell de qualitat desitjat pot generar un flux de dades variables…
radar

Radar d’impulsos primari per a la circulació aèria, amb sincronització entre le moviment de l’antena i l’escombratge circular de la pantalla, que dóna la posició d’un avió com un punt lluminós
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Transports
Aparell que permet de localitzar i identificar un objecte, tot avaluant-ne la distància, per mitjà d’ones radioelèctriques d’alta freqüència (microones).
Consisteix en un emissor molt potent que, emprant un tub electrònic apropiat generalment un magnetró, genera ones radioelèctriques molt curtes decimètriques o centimètriques i, per tant, que es reflecteixen amb facilitat, en forma d’impulsos Aquests són transmesos per una antena parabòlica altament direccional, que gira sobre el seu eix per mitjà d’un mecanisme sincronitzat Quan els impulsos troben un obstacle, són reflectits per aquest i captats per l’antena ara ja desconnectada de l’emissor, que els envia cap a un receptor, on són amplificats i aplicats a les plaques deflectores d’un tub de…
microona
Esquema de funcionament de les microones
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Ona electromagnètica l’espectre de freqüències de la qual és comprès entre 1 i 30 GHz, que correspon a unes longituds d’ona entre 1 i 30 cm, tot i que sovint també s’inclouen dins aquesta denominació ones amb freqüències més elevades.
Igual que les ones electromagnètiques de més baixa freqüència, les microones poden ésser generades mitjançant tubs de vuit o dispositius semiconductors les dificultats, però, que presenten quan hom vol assolir certs nivells de potència han donat lloc a la concepció de tubs especials com són els clistrons, els magnetrons, els oscilladors d’ona progressiva, etc Això no obstant, l’evolució constant dels dispositius actius d’estat sòlid i la introducció de nous semiconductors com l’arsenur de galli GaAs i el fosfur d’indi InP han fet progressar la tècnica i l’aplicació de les microones Així, a la…