Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
XDSL
Electrònica i informàtica
Nom genèric dels sistemes DSL (línia d’abonat digital), on la x pot representar diverses lletres segons el tipus de velocitat permesa a la línia. Permeten augmentar la velocitat de les dades sobre les línies de coure dels abonats de telefonia fixa.
Les tecnologies DSL han estat definides per l’Institut Europeu d’Estandardització de les Telecomunicacions ETSI, i poden ser les HDSL High Data-Rate Digital Subscriber Line , ADSL Asymmetric Digital Subscriber Line , VDSL Very High Data-Rate Digital Subscriber Line , i més recentment SDSL Single-Line Digital Subscriber Line Algunes ofereixen serveis simètrics , en què les velocitats entre l’abonat i la central, i viceversa, són les mateixes i altres d' asimètriques , amb una major velocitat a l’enllaç des de la central cap a l’abonat Totes elles són tècniques de mòdems…
HiperLAN
Electrònica i informàtica
Estàndard europeu per a xarxes internes (LAN) de banda ampla via ràdio que pot treballar a la banda d’1,5 a 5,3 GHz.
Primer es definiren les xarxes Hiperlan I, que es basaven en una modulació GMSK i permetien velocitats de fins a 20 Mbps, operant a la banda de 5 Ghz Després aparegué l’Hiperlan II, amb modulació OFDM i més pensat per a comunicacions a l’interior dels edificis, on els problemes de fàding són més importants La seva cobertura és de l’ordre dels 150 m, i permet velocitats de fins a 54 Mbps L’Hiperlan II està pensat com a complement del sistema UMTS
quarta generació
Electrònica i informàtica
Conjunt d’estàndards tecnològics per a les xarxes de telefonia mòbil.
La 4G, que és una evolució de la 3G, està basada en el protocol IP Per tant, s’estableix com un sistema de sistemes o xarxa de xarxes i fa convergir, en un sol sistema, xarxes de cable, xarxes sense fils i també ordinadors o altres tipus de dispositius electrònics La 4G no és una tecnologia o un estàndard definit, sinó una collecció de tecnologies i protocols que permeten el màxim rendiment de processat amb la xarxa sense fils més barata Es caracteritza per la gran velocitat mantenint la qualitat del servei en tot el sistema Al març del 2008, la secció de radiocomunicacions de la Unió…
PCI
Electrònica i informàtica
Bus estàndard per a la connexió de targetes a la placa base desenvolupat originàriament per Intel i que ha substituït els antics ISA/EISA, amb els quals no és compatible.
Entre les millores que incorpora respecte d’ISA/EISA hi ha l’ampliació del bus de dades a 64 bits, que permet —a través d’un protocol definit en l’estàndard— la negociació i configuració durant l’arrencada de l’ordinador dels recursos, com les IRQ utilitzades per les targetes, automatitzant-ne el procés de configuració En la versió bàsica permet velocitats de transferència de 133 Mbps, que en versions posteriors, com la PCIx, arriben als 2 133 Mbps PCI Express n'és una variant posterior que substitueix la comunicació parallela per la sèrie, i permet assolir velocitats…
mòdul de transport síncron
Electrònica i informàtica
Dins de la jerarquia SDH, nivell de transferència síncrona, definit per la UIT, associat a una velocitat de transmissió.
El primer nivell, anomenat STM-1, és el que permet les velocitats de 155 Mbps per les xarxes SONET/SDH
DVB-S
Electrònica i informàtica
Tipus de senyal DVB subministrat via satèl·lit.
En aquest cas s’utilitza la modulació QPSK a unes velocitats entre 18,4 Mbps i 48,4 Mbps En una situació típica, es poden enviar de 6 a 8 canals de TV per transponder analògic de satèllit, la qual cosa incrementa la capacitat dels canals respecte a la televisió convencional transmesa en forma analògica
WiBro
Electrònica i informàtica
Estàndard coreà per a comunicacions sense fils i de banda ampla.
Forma part dels sistemes anomenats de tercera generació L’any 2005 fou inclòs per la ITU dins de l’estàndard IEEE 80216e La velocitat de dades se situa entre 30 i 50 Mbps, i se suporten velocitats de desplaçament dels usuaris d’uns 120 km/hora Utilitza una tècnica conjunta TDD i OFDMA, amb amplades de banda de 875 MHz A Corea, les comunicacions WiBro treballen dins de la banda ISM al voltant de 24 GHz
experiment de Millikan
Electrònica i informàtica
Física
Experiment destinat a mesurar la càrrega elèctrica de l’electró, realitzat del 1910 al 1916 per un equip dirigit per R. A. Millikan.
L’experiment consisteix essencialment a fer caure gotetes d’oli, mitjançant un polvoritzador, en el si d’un camp elèctric Algunes de les gotetes són carregades elèctricament i, si hom dóna al camp elèctric un valor apropiat, és possible d’equilibrar-ne la caiguda Mesurant la intensitat del camp elèctric necessari per a contrarestar la força de la gravetat i coneixent la massa de les gotetes que hom obté mesurant llurs velocitats de caiguda lliure en l’aire, Millikan observà que els valors de les càrregues elèctriques de les gotetes eren sempre múltiples enters d’una quantitat…
interfície de distribució de dades per fibra òptica
Electrònica i informàtica
Tipus de xarxa de fibra òptica caracteritzada pel mètode d'accés de pas de testimoni i per una disposició física en anell doble.
El tipus bàsic consisteix en dos anells concèntrics de fibra òptica que transmeten dades en sentits oposats, a una velocitat de 100 Mbps, procedents d’altres xarxes de velocitats més baixes, per a les quals fa la funció de backbone Tot i que les FDDI poden atènyer més de 100 km de llargada xarxa d’àrea àmplia o WAN, troben aplicació corrent tant a les xarxes d’àrea metropolitana MAN com a les d’àrea local LAN La necessitat de transmetre la veu per commutació de circuits juntament amb les dades per commutació de paquets ha donat lloc a l’FDDI-II, que té, però, un límit de…
magnetró

Vista interior d’un magnetró
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Tub electrònic de buit, proveït d’un càtode termoiònic i d’un ànode, cilíndrics i coaxials; aquests creen un camp elèctric radial i, a més, hom hi superposa un camp magnètic paral·lel a l’eix del cilindre.
Els electrons emesos pel càtode, sota la influència dels dos camps esmentats, descriuen trajectòries corbes fins a arribar a l’ànode Ajustant els valors de les velocitats dels electrons i dels camps, hom arriba a aconseguir que aquests descriguin un gran nombre d’òrbites parcials successives i que posseeixin una velocitat modulada a una determinada freqüència En els tipus més corrents de magnetrons, l’ànode és proveït, en realitat, de diverses cavitats ressonants El magnetró, ideat per AWHull el 1921, és emprat per a produir oscillacions de molt alta freqüència microones,…