Resultats de la cerca

Adaptació a l’escola hanbalita de la reforma puritana d’ibn Taymiyya, preconitzava l’observança estricta de l’islam alcorànic i condemnava diverses pràctiques culte als sants, pelegrinatge a llurs tombes, els minarets a les mesquites, el rosari musulmà, l’ús del tabac, la música, etc com a innovacions contràries a la pura ortodòxia sunnita La doctrina wahhabita, estretament lligada des de bon principi a la dinastia saudita wahhabita 2 2, ha estat l’origen del regne wahhabita d’Aràbia Aràbia Saudita, d’on és la religió oficial Té també adeptes a l’Índia, a l’…

Intervingué també en política Acusat, sobretot, d’antropomorfisme, fou sovint empresonat i perseguit Evacuà nombroses consultes jurídiques caracteritzades per l’intent d’harmonitzar tradició i raó La seva doctrina, reformista-conservadora, influí en el naixement del wahhabisme s XVIII i de l’estat de la dinastia saudita a Aràbia Autor, entre altres, del tractat de política jurídica Kitāb al-Siyāra al-šar'iyya

Sota el govern del seu pare, l’imam Aḥmad, fou ministre d'afers estrangers, i el 1962, després que morís de les seqüelles d'un atemptat, el succeí Malgrat la seva anterior activitat liberal, mantingué les institucions autoritàries del país sota el consell de Sa'ūd ibn ‘Abd al-'Azīz d’Aràbia Amb motiu del cop d’estat del coronel Sallal fou destronat el mateix any 1962 i es refugià a les muntanyes, on rebé l’ajut de les tribus beduïnes de l’interior del país i de l’Aràbia Saudita per a sostenir la guerra civil fins el 1970 Posteriorment s’exilià a Londres

El nom en plural designa també informalment l’organització i prové del seu fundador, Ḥusayn Badr al-Dīn al-Ḥūṯī, el qual la dècada de 1990 impulsà a través de la seva organització la tradició del zaidisme  per tal de fer front al que considerava creixent predomini dels sunnites i a l’amenaça que això suposaria per a la comunitat xiïta del Iemen Després de la unificació del país 1990 i del període relativament permissiu dels anys següents, els xiïtes intentaren guanyar força en el nou estat, però la repressió del president ʿAlī ʿAbd Allāh Ṣāliḥ  afavorí l’hegemonia dels sectors més radicals…

Nascut en el període postcolonial i estès pràcticament a tots els països musulmans, parteix de la identificació entre poder polític i poder religiós que domina la concepció tradicional de l’islam El seu objectiu és la creació d’un estat islàmic inspirat en l’edat d’or de l’islam, cosa que comporta el rebuig i l’enderrocament de l’estat modern, vist com a fruit del domini occidental Per tal de reislamitzar la societat, els moviments de renovació islàmica empren una doble estratègia política sovint violenta per a emparar-se de l’estat, i missional, destinada a reislamitzar els individus…

Els quatre primers califes successors de Mahoma representen la gran expansió de l’islam, amb predomini de l’element àrab Síria, Mesopotàmia, Egipte, Cirenaica, l’Àsia Menor i Armènia califat A més de propagar la fe, hom havia de garantir la seguretat dels creients ultra la possibilitat d’efectuar profitoses ràtzies Durant el califat omeia de Damasc l’imperi experimentà un nou impuls, que continuà en el califat abbàssida de Bagdad, després del qual s’inicià la seva desmembració política califats de Còrdova, fatimita i otomà, imperis seljúcida i mongol, etc Això no obstant, hom mantingué la…