Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
ergonomia
Sociologia
Ciència que tracta de l’adaptació del treball a les condicions psicològiques i anatomicofisiològiques de l’home, a fi que el binomi home-màquina assoleixi la més gran eficàcia possible.
A les àrees tradicionals d’aplicació disseny d’indicadors, de dispositius de control i distribució de l’equip de treball, cal afegir l’ambient en què s’efectua el treball, tant pel que fa a aspectes de tipus sensorial sorolls, mala visibilitat, etc com de tipus fisicoquímic pols, radiació, etc També la interacció amb els equips informàtics per tal de fer-los atractius per a l’usuari ha permès desenvolupar un important camp d’estudi i aplicacions
nadiu digital
Sociologia
Individu que, havent nascut després del 1990, forma part de la primera generació que ha crescut en un entorn tecnològic i digital normalitzat.
El nadiu digital ha interactuat amb la tecnologia digital des de les primeres etapes de la infantesa i té un coneixement i un domini notable de les seves aplicacions Els nadius digitals estan plenament familiaritzats en l’ús de les eines i demostren un bon domini intuïtiu de les tecnologies pròpies de la societat de la informació Segons Marc Prensky hi ha una singularitat dels membres d’aquesta generació que els diferència de les generacions anteriors Als nadius digitals —en contraposició als immigrants digitals—, se'ls atribueix una nova habilitat la de saber entendre millor l’ús de la…
reconeixement facial
Electrònica i informàtica
Sociologia
Tècnica d’identificació biomètrica d’una persona basada en el tractament automàtic dels seus trets facials més característics extrets d’una imatge digital o d’un vídeo.
La tecnologia del reconeixement facial és una de les aplicacions de la intelligència artificial Procedeix a través de sistemes d’algorismes i de xarxes neuronals que processen quantitats massives de dades reconeixent patrons, posicions i mesures de la cara que comparen amb les subministrades per càmeres de seguretat, dispositius electrònics com ara ordinadors o mòbils, etc Tot i que moltes vegades les imatges a identificar són confuses, la capacitat per al processament i la definició d’imatges, així com l’aprenentatge automàtic, redueixen com més va més el marge d’error És una…
esgrafiat
Detall de la façana amb esgrafiat de la Casa Amatller, obra de Josep Puig i Cadafalch (1898-1900)
© Fototeca.cat
Art
Decoració mural consistent en un sobreposat de material més o menys dur que, amb una eina d’acer tallant o punxant anomenada estilet o mitjançant un sorrejament, hom pot ratllar o gratar contornejant un dibuix sobre qualsevol objecte o paret.
Cal preparar primerament un dibuix estergit per traspassar-lo i calcar-lo en el revestiment de la paret i tot seguit esgrafiar-lo amb l’estilet L’esgrafiat és molt més sòlid que la pintura, té un to de més vistositat i és més resistent a la intempèrie Hom el treballa a dues tintes, com si fos un aiguafort, però també pot tenir diverses tonalitats, i llavors en resulta un art mixt entre la pintura i l’esgrafiat L’esgrafiat té innombrables aplicacions en art Ja apareix en temps prehistòrics en objectes d’ús corrent gerros, figures, làpides, etc més tard ha servit per a decorar els…
art andalusí

Pati de la Séquia, a l’Alhambra de Granada
© CIC-Moià
Art
L’art desenvolupat a Al-Andalus tingué unes característiques pròpies dins l’art de l’islam, malgrat que seguí les seves directrius fonamentals i mantingué estretes relacions amb els nuclis directius creadors a Síria.
Al final del segle VIII s’inicià la construcció de la mesquita de Còrdova, edifici cabdal de l’art andalusí, que ja s’aparta clarament de les orientals i particularment de la gran mesquita de Damasc Presenta noves solucions en les arcuacions que separen les naus interiors pel que fa a alguns aspectes de la decoració Al segle IX l’evolució de l’art andalusí es manifestà en l’ampliació d’aquesta mesquita per ‘Abd al-Raḥmān II i en monuments com l’alcassaba de Mèrida, el minaret de San Juan, a Còrdova, i la mesquita de Tudela Navarra, de la qual resten bastants vestigis que demostren una…
Sociologia 2014
Sociologia
Desafiaments i perills a la xarxa En un interval de tan sols quinze anys –que es considera l’espai d’una generació– la revolució digital ha comportat un canvi accelerat en les formes de relació interpersonal i la participació social La joventut és un dels principals protagonistes i portadors d’aquests canvis A mesura que aprenen a fer anar els nous gadgets tecnològics, proposen noves aplicacions i noves formes d’intercanvi i de relació que posteriorment són seguits per altres sectors de la població Aquest nou món digitalitzat és ple de promeses i d’oportunitats, però també amaga alguns…
Sociologia 2017
Sociologia
L’atemptat a la Rambla de Barcelona La societat catalana va ser colpejada pels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost, reivindicats per l’Estat Islàmic L’atropellament massiu a la Rambla, protagonitzat per Younes Abouyaa-qoub, un jove de 22 anys, va provocar 14 morts i gairebé una vuitantena de ferits de diversa consideració La major part de les víctimes eren turistes que passejaven per un dels indrets més emblemàtics de la ciutat La mateixa nit, un escamot terrorista va fer un atac al passeig Marítim de Cambrils i va provocar la mort d’una dona Una patrulla dels Mossos…
Sociologia 2010
Sociologia
Els joves i les xarxes socials En les darreres dècades hem assistit a canvis socials importants La situació s’accentua, encara més, amb les tecnologies de la informació i la comunicació TIC En el nostre entorn, gairebé tres quartes parts de la població té accés a internet i hi ha una penetració gairebé universal de la telefonia mòbil Tan sols en un interval de 15 anys, el que es considera l’espai d’una generació, la revolució digital ha comportat un canvi accelerat en les possibilitats de creació, difusió i participació social i cultural per part de la ciutadania i especialment per part de la…