Resultats de la cerca

Llicenciat en filosofia per la Universitat de Madrid 1952, amplià estudis a Alemanya, on conegué Hans-Georg Gadamer, Karl Löwitz i altres Del 1955 al 1962 alternà l’ensenyament a l’Estat espanyol i a Alemanya, a la Universitat de Heidelberg Aquest darrer any aconseguí una plaça en un institut de Valladolid Fou, successivament, catedràtic a la Universitat de La Laguna 1964-67, a la Universitat de Barcelona 1967-78 i, fins a la jubilació, a la UNED de Madrid, de la qual fou vicerector, i durant aquests anys també feu estades a la Universitat Lliure de Berlín La filosofia de Lledó se situa en el…

Catedràtic des del 1993 del Departament de Lingüística, Llengües Modernes, Lògica i Filosofia de la Ciència de la Universitat Autònoma de Madrid, és autor d’aportacions en diversos camps de la lingüística, com ara la lògica i la semàntica Lógica formal y lingüística , 1987 Fundamentos de sintaxis general , 1987 Semántica y gramática , 2003 o la lingüística teòrica i general La lingüística teórico-tipológica , 1995 Curso universitario de lingüística general , 2000  Introducción a la lingüística , 2004  Cuestiones clave de la lingüística , 2013 Ha dedicat també nombrosos articles i llibres a…

Hom desobeeix específicament la llei objecte de les protestes, però sovint també d’altres que els ciutadans acatarien en circumstàncies normals El recurs a la desobediència civil és sempre pacífic i té com a finalitat derogar o canviar la llei considerada injusta, tot forçant l’autoritat a entrar en negociacions o bé a exercir una violència que pot arribar a ésser considerada moralment inacceptable En les democràcies i en els estats de dret els moviments de desobediència civil han d’afrontar dues objeccions principals en primer lloc, la que sosté que, en elegir els seus representants, els…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona , es doctorà el 1984 amb la tesi Joan Comorera i la revolució democràtica , una fita de la Catalunya actual pel que fa als estudis sobre l’esquerra Fou professor d’aquesta universitat des del 1978, on realitzà la seva trajectòria acadèmica i docent llevat dels anys 1992-95, que exercí a la Universitat Rovira i Virgili La seva recerca se centrà en el catalanisme i el federalisme entre els títols que publicà cal esmentar El federalismo pluralista Del federalismo nacional al federalismo plurinacional 2002 i Nacionalisme i partits…

L'habitatge i l’alimentació són variables clau  per a mesurar el llindar de pobresa Quan els ingressos no cobreixen aquestes dues necessitats, hom parla de pobresa absoluta , mentre que la pobresa relativa  es correspon amb un nivell de renda sensiblement inferior a la mitjana del país un cop satisfetes totes dues necessitats El llindar de pobresa varia també en funció d’altres factors, com ara el tipus d’Estat com més desenvolupat és, més amunt se situa el llindar de pobresa, atès que el cost de la vida també és més elevat el nombre de persones que integren la…

Hi ha antecedents d’aquesta pràctica ja al segle XIX, als Estats Units, tot i que es generalitzà a partir de la dècada de 1980, també en aquest país, en un moment de crisi econòmica Els bancs de temps tenen per objectiu solucionar certs problemes de l’economia de mercat, a la vegada que fomenten les relacions socials i la igualtat entre els diferents nivells econòmics  El sistema de funcionament és mitjançant uns talonaris de crèdit i dèbit que reben els usuaris per a efectuar els pagaments pels serveis a canvi, també, dels seus serveis Els intercanvis gairebé mai són bilaterals sinó…

El caràcter sobtat i el factor sorpresa que faciliten les noves tecnologies contribueixen a l’eficàcia i al ressò d’aquestes convocatòries, i l’autoorganització sense caps visibles n’és també un tret essencial, motiu pel qual han estat qualificats de mobilitzacions espontànies Les primeres flashmobs foren organitzades a Nova York per la publicació Harper’s Magazine el 2003 A Catalunya esdevingueren freqüents a partir del final de la primera dècada del 2000, com el Flashmob per la Independència que tingué lloc a Barcelona al març del 2012

Aquests mecanismes intelligents consisteixen en la recollida de dades per part d’una xarxa de sensors, i en la posterior anàlisi automatitzada d’aquelles que permet la millora en la presa de decisions sobre diferents serveis Alguns exemples de serveis que poden fer ús d’aquesta intelligència són el control automàtic de l’enllumenat públic, el control del reg depenent de la humitat, la recollida d’escombraries segons l’estat dels contenidors, el control automàtic dels semàfors segons l’estat del trànsit, etc  Les ciutats intelligents a més d’una bona xarxa d’infraestructures d’informació…