Resultats de la cerca

Catedràtic des del 1993 del Departament de Lingüística, Llengües Modernes, Lògica i Filosofia de la Ciència de la Universitat Autònoma de Madrid, és autor d’aportacions en diversos camps de la lingüística, com ara la lògica i la semàntica Lógica formal y lingüística , 1987 Fundamentos de sintaxis general , 1987 Semántica y gramática , 2003 o la lingüística teòrica i general La lingüística teórico-tipológica , 1995 Curso universitario de lingüística general , 2000  Introducción a la lingüística , 2004  Cuestiones clave de la lingüística , 2013 Ha dedicat també nombrosos articles i llibres a…

Doctorat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat Complutense de Madrid 1966, amplià estudis a la Sorbona i fou catedràtic d’història econòmica mundial i d’Espanya 1967 a la Universitat de Santiago de Compostella i d’institucions econòmiques 1968 a la Complutense Fou president del patronat del Museo del Prado 1987-90, vocal de la junta de govern de la Fundación Príncipe de Asturias i conseller del Banc d’Espanya Membre de nombroses institucions, entre d'altres, la Real Academia de la Historia  1980, en fou successivament reelegit president des del 1998 La publicació d’un dels…

Hom desobeeix específicament la llei objecte de les protestes, però sovint també d’altres que els ciutadans acatarien en circumstàncies normals El recurs a la desobediència civil és sempre pacífic i té com a finalitat derogar o canviar la llei considerada injusta, tot forçant l’autoritat a entrar en negociacions o bé a exercir una violència que pot arribar a ésser considerada moralment inacceptable En les democràcies i en els estats de dret els moviments de desobediència civil han d’afrontar dues objeccions principals en primer lloc, la que sosté que, en elegir els seus representants, els…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona , es doctorà el 1984 amb la tesi Joan Comorera i la revolució democràtica , una fita de la Catalunya actual pel que fa als estudis sobre l’esquerra Fou professor d’aquesta universitat des del 1978, on realitzà la seva trajectòria acadèmica i docent llevat dels anys 1992-95, que exercí a la Universitat Rovira i Virgili La seva recerca se centrà en el catalanisme i el federalisme entre els títols que publicà cal esmentar El federalismo pluralista Del federalismo nacional al federalismo plurinacional 2002 i Nacionalisme i partits…

Els seus pares procedien de Bocairent Vall d’Albaida Llicenciat en lletres per la Universitat de París, inicià la tasca docent el 1956 a la Universitat de Bordeus, on el 1960 obtingué la càtedra de civilització espanyola i de l’Amèrica Llatina Desenvolupà la seva carrera acadèmica i científica en aquesta universitat, de la qual fou rector del 1978 al 1983 Especialitzat en la formació de l’Estat espanyol modern, l’any 1970 es doctorà amb la tesi La revolución de las Comunidades de Castilla 1520-1521 , obra considerada fonamental en la historiografia hispànica Investigà també sobre els jueus a…

L'habitatge i l’alimentació són variables clau  per a mesurar el llindar de pobresa Quan els ingressos no cobreixen aquestes dues necessitats, hom parla de pobresa absoluta , mentre que la pobresa relativa  es correspon amb un nivell de renda sensiblement inferior a la mitjana del país un cop satisfetes totes dues necessitats El llindar de pobresa varia també en funció d’altres factors, com ara el tipus d’Estat com més desenvolupat és, més amunt se situa el llindar de pobresa, atès que el cost de la vida també és més elevat el nombre de persones que integren la…

Hi ha antecedents d’aquesta pràctica ja al segle XIX, als Estats Units, tot i que es generalitzà a partir de la dècada de 1980, també en aquest país, en un moment de crisi econòmica Els bancs de temps tenen per objectiu solucionar certs problemes de l’economia de mercat, a la vegada que fomenten les relacions socials i la igualtat entre els diferents nivells econòmics  El sistema de funcionament és mitjançant uns talonaris de crèdit i dèbit que reben els usuaris per a efectuar els pagaments pels serveis a canvi, també, dels seus serveis Els intercanvis gairebé mai són bilaterals sinó…

El caràcter sobtat i el factor sorpresa que faciliten les noves tecnologies contribueixen a l’eficàcia i al ressò d’aquestes convocatòries, i l’autoorganització sense caps visibles n’és també un tret essencial, motiu pel qual han estat qualificats de mobilitzacions espontànies Les primeres flashmobs foren organitzades a Nova York per la publicació Harper’s Magazine el 2003 A Catalunya esdevingueren freqüents a partir del final de la primera dècada del 2000, com el Flashmob per la Independència que tingué lloc a Barcelona al març del 2012