Resultats de la cerca
Es mostren 998 resultats
institució
Sociologia
Categoria social que, apareguda per atendre alguna necessitat bàsica de la societat, assoleix caràcter orgànic i permanent i, sovint, una reglamentació jurídica.
Així, hom considera institucions la família, l’organització religiosa, el govern, l’organització econòmica, les universitats, els hospitals, etc
individualisme
Política
Sociologia
Teoria segons la qual la societat ha d’ésser ordenada al bé comú dels individus.
individualisme
Política
Sociologia
Teoria que propugna, contra l’estatisme, la promoció de la iniciativa privada i la supressió parcial o total de la intervenció de l’estat.
individu
Filosofia
Sociologia
Persona, considerada aïlladament i com a element irreductible, com a tal, al grup o a la comunitat.
individu
Filosofia
Sociologia
Cadascun dels éssers organitzats, siguin animals o vegetals, respecte a l’espècie a què pertanyen.
professió liberal
Sociologia
Professió que comporta autonomia laboral, desenvolupament d’una activitat intel·lectual i, sovint, una posició social elevada o mitjana.
justícia social
Sociologia
Dret
Expressió del vocabulari socialista, adoptada per alguns economistes que consideren el repartiment de la riquesa segons criteris morals inseparable de la ciència econòmica.
El concepte fou utilitzat també en l’encíclica Rerum novarum de Lleó XIII 1891
joventut
Sociologia
Temps de la vida entre la infantesa i l’edat madura.
El fenomen sociològic de la joventut començà aproximadament a l’inici del s XIX, i es manifestà primerament a Alemanya, a Anglaterra i a França els Wandervögel, la Jugendbewegung, els scouts escoltisme Del 1920 al 1940 els joves començaren a imposar llurs gusts i llurs formes de vestir El gran moviment de la joventut s’inicià, però, després de la Segona Guerra Mundial, que la distància entre les generacions restà molt marcada l’una, preocupada per guarir-se dels danys, i l’altra, ignorant i allunyada de tot compromís La generació següent s’enfrontà clarament amb els adults acusant-los de…
il·lustríssim | il·lustríssima
Història
Sociologia
Tractament donat a partir del s XVII generalment a aquelles persones que abans tenien el d’il·lustre.
Avui dia és donat, entre d’altres, als fills no primogènits dels grans d’Espanya, als títols del regne i llurs primogènits, als bisbes, coronels, membres de corporacions nobiliàries i acadèmics i posseïdors de certs càrrecs i condecoracions
molt il·lustre
Sociologia
Tractament de dignitat que havia estat donat als primers dignataris de l’imperi Romà, als reis medievals i als rics-homes.
Avui dia hom el sol donar als fills no primogènits dels títols del regne i a membres de corporacions nobiliàries Als Països Catalans el tractament d’illustre fou donat des de la baixa edat mitjana als membres o parents pròxims de la família reial També el tenien des de l’època dels Àustria alguns alts funcionaris reials, com el canceller i el portantveus del governador general de Catalunya, i també els marquesos A partir del segle XVII hom tendí a substituir aquest tractament pel d'illustríssim