Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
societat
Sociologia
Reunió permanent, basada en una relació estable, dels membres que integren el més ampli grup social.
Generalment es confon amb un país, nació o estat, o amb una unitat lingüística o cultural Un cop establerta, la societat és reconeguda com a anterior a cadascun dels individus i grups que la integren i es basa en llur voluntat implícita de viure en comú per possibilitar l’acompliment de diversos objectius fonamentals econòmics, educacionals, recreatius, etc i l’establiment, el manteniment i el desenvolupament, mitjançant lleis i costums, de diferents grups, anomenats també societats intermèdies , que fan de pont entre l’individu i el grup social en tota la seva amplitud escoles, associacions…
Thomas Bottomore
Sociologia
Sociòleg britànic.
Fou professor de sociologia a la London School of Economics, ocupació que deixà el 1953 per ocupar el càrrec de secretari executiu de la International Sociological Association 1953-59 Del 1968 al 1985 fou catedràtic de sociologia a la Universitat de Sussex Escriví sobre una gran diversitat de temes i tingué un paper important en la divulgació de les idees de la sociologia marxista, que exposà a Karl Marx Selected Writings in Sociology and Social Philosophy 1961, Marxist Sociology 1975 i a Austro-Marxism 1978 Entre les seves obres sobre les classes i el poder polític destaquen Classes in…
Manuel Castells i Oliván

Manuel Castells i Oliván
© Holbergprisen / Marit Hommedal / Scanpix
Sociologia
Sociòleg.
Format a Barcelona i a París, fou professor a l’École des Hautes Études de París i a la Universitat Autònoma de Madrid També fou professor de sociologia i planificació urbana i regional a la Universitat de Berkeley durant vint-i-quatre anys Ha estat professor visitant en centenars d’institucions acadèmiques de quaranta-cinc països, entre d’altres el Massachusetts Institute of Technology 2004-09, la Universitat d’Oxford 2007-10, la Universitat de Santa Clara 2008-10 i la Universitat de Cambridge 2012-14 Des del 2001 és professor de la Universitat Oberta de Catalunya i, des del 2003, de l’…
Franklin Henry Giddings
Sociologia
Sociòleg nord-americà.
Professor a Colúmbia, s’inclinà de primer cap a l’evolucionisme psicològic Fruit d’aquesta època és la seva obra fonamental, Principles of Sociology 1896, abreujada i modificada en Elements of Sociology 1898 Posteriorment, afegí a l’evolucionisme elements quantitativistes i conductistes, que el convertiren en un dels fundadors del neopositivisme sociològic The Scientific Study of Human Society, 1924
Morris Ginsberg
Sociologia
Sociòleg britànic.
Professor a la London School of Economics des del 1929 i primer president de la British Sociological Association, s’interessà per la interdependència entre la vida mental i les relacions socials Rebutjà la concepció d’un esperit social o de grup, defensà l’evolucionisme i cregué que la raó era el motor de la història Escriví, entre altres obres, The Psychology of Society 1921, Studies in Sociology 1932, Sociology 1934 i The Idea of Progress a Revaluation 1953
William Isaac Thomas
Psicologia
Sociologia
Sociòleg i psicòleg social nord-americà.
Professor a la Universitat de Chicago 1895-1918, a la New School for Social Research 1923-28 i a Harward 1936-37 Interessat pel canvi cultural i el desenvolupament de la personalitat, estudià les diverses variables que intervenen en un fenomen social Formulà la teoria de Thomas Entre les seves obres principals es troben Sex and Society 1907, Primitive Behavior 1937 i The Polish Peasant in Europe and America 1918-20, escrit amb la collaboració de F Znaniecki
Pitirim Aleksandrovič Sorokin
Sociologia
Sociòleg rus, naturalitzat nord-americà.
Participà en la Revolució Russa i fou membre de l’assemblea constituent i secretari de Kerenskij 1917 Oposat al règim soviètic, el 1923 se n'anà als EUA Professor a la Universitat de Minnesota 1924-30, des del 1930 fou cap del departament de sociologia de la de Harvard Entre moltes altres obres, escriví Social and Cultural Mobility 1927-41, Contemporary Sociological Theories 1928, Social and Cultural Dynamics 1937-41, Man and Society in Calamity 1942 i Modern Historical and Social Philosophies 1950
Ramon Piñol i Andreu
Arqueologia
Heràldica
Historiografia
Comunicació
Sociologia
Historiador, arqueòleg, publicista i heraldista.
Fou deixeble i collaborador d’Agustí Duran i Sanpere en les excavacions de la ciutat romana de Barcelona 1943-56 Fou membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics i de la Hispanic Society of America Publicà Heráldica de la catedral de Barcelona 1948, Armorial dels ciutadans honrats de Barcelona 1949, Armorial del monestir de Pedralbes 1955 i Els consolats de mar de la ciutat de Barcelona 1956, i collaborà a Barcelona, divulgación histórica Deixà inèdita una obra sobre les excavacions de la ciutat romana de Barcelona
Talcott Parsons
Sociologia
Sociòleg nord-americà.
Professor d’Universitat d’una gran influència i un gran prestigi, tant en el món de la sociologia acadèmica com en el de la sociologia institucionalitzada a nivell d’administració i grans fundacions Defensor del funcionalisme, creà l’anomenada “gran teoria”, combatuda per sociòlegs radicals —entre els quals W Mills— que, per llurs idees, restaven més apartats de la sociologia oficial dels Estats Units Entre la seva gran producció escrita cal citar The Social System 1951, Structure and Process in Modern Societies 1960, Family, Socialization and Interaction Process escrita el 1960…
moviment gai
Sociologia
Nom donat al conjunt d’organitzacions d’homosexuals que reivindiquen la igualtat de drets per a les persones amb aquesta orientació sexual.
Els seus objectius principals són l’eliminació de discriminacions tant de tipus legal com social, l’afirmació de la legitimitat i la dignitat de la condició homosexual i, de vegades, la pràctica deliberada d’un estil de vida diferent del statu quo Els anys vuitanta afegí la prevenció de la sida a les seves activitats Hom pot trobar precedents del moviment gai en el Comitè Cientificohumanitari, organització creada el 1897 pel metge alemany Magnus Hirschfield, el qual rebutjà considerar l’homosexualitat com una malaltia i impulsà, així mateix, la reforma de la legislació Més endavant, a la…