Resultats de la cerca

L’etnometodologia pressuposa que la vida quotidiana és força ordenada, i pretén estudiar aquest ordre El terme fou introduït per Harold Garfinkel amb l’afany de criticar la pràctica sociològica convencional, que imposa un conjunt de categories sociològiques sobre la gent La sociologia convencional redescriu allò que la gent fa, i tendeix a considerar les descripcions de la mateixa gent com a “defectuoses” L’etnometodologia proposa, en canvi, estudiar directament els etnomètodes mitjançant els quals els homes interactuen en el món social En aquestes interaccions intervenen elements subjectius…

Concepte fonamental en l’estudi de les religions, és també indefinible, llevat en la seva contraposició a profà és tot allò que no és profà En totes les religions hi ha éssers i coses, més o menys determinats, que es troben separats del món profà quotidià i que són objecte d’un respecte i d’una atenció, que són suficients per a explicar llur caràcter sagrat Émile Durkheim 1897, seguint RSmith 1894, fou el primer que veié en l’oposició sagrat-profà el pol entorn del qual la religió organitza tota la realitat el sagrat és el separat, el prohibit, i el culte és el mitjà emprat per a mantenir la…

La mundialització comporta la creació d’un marc de referència global i ha creat, alhora, la necessitat d’elaborar referents concrets i propers que permeti als ciutadans identificar-s’hi La dialèctica entre allò global i allò local fa que, al costat d’un procés d’homogeneïtzació cultural, emergeixin diferències culturals que no es poden entendre, simplement, com el producte d’una reacció a la globalització La mundialització ha afavorit també un procés de fragmentació, heterogeneïtat i hibridació cultural

L’expressió, creada per J-JRousseau al Contrat social , indica la voluntat del cos social o polític amb vista al bé comú contraposada a la “voluntat de tots” o suma de les voluntats particulars amb vista al bé privat No expressa allò que és, sino allò que ha d’ésser És la voluntat racional, dirigida per principis racionals, que són principis generals, i serveix al bé comú, entès com els interessos que són necessàriament comuns a tothom, independentment del que pugui pensar cada subjecte en un moment determinat

Tracta, doncs, de tot allò que pot accelerar la pèrdua d’una funció fisiològica o la integritat somaticopsicològica de l’individu i en aquest aspecte es confon de vegades amb la geriatria i, a més, dels múltiples problemes de caràcter psicològic, familiar, econòmic, sociològic, etc, que són inherents a les persones en arribar a la vellesa

Actualment hi ha una tendència creixent a posar etiquetes mèdiques o psiquiàtriques a allò que hom considera comportaments socialment o moralment indesitjables, entenent que la medicina, la psiquiatria i les ciències biomèdiques en general són disciplines científiques que poden donar resposta a tota mena de problemes socials, reconeixent-los com a patologies per exemple l’alcoholisme, el vandalisme, l’homosexualitat, la conducció perillosa, la dissidència política, etc

Es relaciona, sobretot, amb els delictes interpersonals com la petita delinqüència Hom sol associar-la, també, a una sèrie de condicions socials que poden variar segons les circumstàncies desocupació, pobresa, exclusió social, etc Un tractament mediàtic alarmista i exagerat de la delinqüència pot fer créixer la sensació d’inseguretat encara que aquest sentiment compartit no sempre coincideix amb allò que indiquen les taxes oficials sobre delinqüència

L’espai públic era, en principi, un espai físic el del carrer, la plaça, el mercat Només a partir dels s XVI i XVII aquest espai esdevingué simbòlic La formació d’un espai públic és essencial per al naixement de la democràcia Actualment allò que defineix l’espai públic depèn, en bona part, dels mitjans de comunicació social, que són els que atorguen una visibilitat generalitzada a determinats fets

Designa tot allò que no pertany a l’ús quotidià d’aquest grup Així, per exemple, un animal sobretot el tòtem que hom no pot ni tocar ni matar és tabú el rei posseeix tal força sagrada que és “tabú” i, per això, és transportat en una llitera o munta sobre un animal o camina exclusivament sobre estores No es tracta d’un temor positiu ni tampoc d’una impossibilitat pràctica o racional La interdicció no és motivada en justificacions explicables, i els càstigs temuts en cas de violació de la prohibició no es poden inscriure en l’àmbit d’un codi o d’una llei, sinó que cal situar-los en l’esfera de…

Difícil de definir, com el d'obscenitat, és un concepte artificial, subjectiu i ideològic, mancat de significat psicològic la seva pretesa frontera amb l'erotisme depèn de factors culturals, socials i religiosos Condemnada actualment per lleis i tractats internacionals, és considerada com l’erotisme més groller i barat o com una sexualitat del grau més baix i inferior, quasi animal El concepte és aplicat, doncs, indiscriminadament, a tot allò que hom considera que va més enllà d’un erotisme tingut per respectable