Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
anàlisi estructural
Sociologia
Mètode d’anàlisi formalista, propi de l’estructuralisme.
Oposada a l’empirisme, l’anàlisi estructural cerca la lògica interna de cada estructura mite, obra literària, institució, etc i estudia el sistema de relacions dels diferents elements que la componen qualsevol modificació en un d’ells comporta sempre una modificació en el conjunt del sistema, així com les lleis que la regulen, cercant-ne sempre una explicació, no pas en funció d’elements externs, sinó en l’interior de la mateixa estructura estudiada L’anàlisi estructural estudia també la relació entre diferents conjunts de sistemes
anàlisi longitudinal
Sociologia
Demografia
Tipus d’anàlisi per edats dels diversos fenòmens demogràfics que pren com a objecte una generació.
Es distingeix així de l’anàlisi transversal, habitualment la més emprada en l’anàlisi de comportaments associats a l’edat, que estudia les diverses generacions presents en una població en un mateix moment
anàlisi demogràfica
Sociologia
Demografia
Mètode d’observació crítica del procés demogràfic d’una població concreta.
És establert per la informació estadística que, amb la descripció, la classificació i l’explicació de les lleis que el regeixen i dels factors que han condicionat aquestes, permet d’establir les perspectives de població estudiada La determinació de l’edat de la població constitueix el primer element de l’anàlisi demogràfica En tot moment hom pot conèixer l’edat exacta d’un individu nombre d’anys, mesos i dies transcorreguts des del dia del naixement o la generació a què pertany un grup d’individus El segon tret característic és el sexe La distribució per sexe s’anomena sex-ratio…
vida
Sociologia
Demografia
Succés o procés que constitueix l’objecte final d’anàlisi de la demografia des d’un enfocament no individual, sinó col·lectiu.
L’anàlisi gràfica d’una població humana es l’anàlisi d’un gros feix de línies de vida, que són les trajectòries sobre un eix de coordenades conegut per diagrama de Lexis El diagrama permet de conèixer el moment de naixement i de mort de cada individu amb precisió cronològica generació, edat El final de la línia vital és la mort, fet inequívoc, però l’inici és més problemàtic L’origen vital és la fecundació de l’òvul, però els demògrafs no estan plenament d’acord pel que fa al moment en què el fetus mereix llur atenció Normalment la demografia s’interessa pels…
generació
Sociologia
Conjunt de persones que neixen al llarg d’un mateix any.
Hom denomina generació fictícia un conjunt imaginari de persones que recorren totes les edats de la vida i que són sotmeses a les diferents taxes dels fenòmens demogràfics nupcialitat, fecunditat, mortalitat, etc amb la mateixa intensitat que els afectaria en la vida real L’anàlisi de les generacions al llarg de cadascuna de les seves edats constitueix el nucli distintiu de la demografia Aquest tipus d’estudi s’anomena anàlisi longitudinal per distingir-lo de l’estudi de les diferents edats coexistents en un mateix moment, o anàlisi transversal Els…
causa de mort
Sociologia
Malaltia, estat morbós o lesió i, en aquest cas, circumstàncies de l’accident o de la violència que la produeix, que tenen com a conseqüència la mort o contribueixen a produir-la.
La seva conceptualització és una de les claus metodològiques per a l’anàlisi de la mortalitat Les primeres estadístiques espanyoles daten de mitjan s XIX, però són irregulars i asistemàtiques fins la instauració del Registre Civil el 1885 La classificació només comprenia inicialment cinc grups de causes, fins que, el 1900, s’adoptà la classificació de 14 grups i 99 rúbriques de Jacques Bertillon, acceptada internacionalment el mateix any Des dels anys seixanta la seva revisió i actualització és responsabilitat de l’Organització Mundial de la Salut, i es coneix com Classificació…
demografia
Sociologia
Ciència que té com a objecte l’estudi de la població.
Aquest és fet bàsicament des de l’aspecte quantitatiu, però l’estreta interdependència dels fets de població amb uns altres factors —econòmics, geogràfics, històrics, socials, psicològics— exigeix unes perspectives més àmplies de caràcter quantitatiu que fan que la tasca del demògraf tingui uns límits molt vasts i imprecisos La demografia com a ciència és recent, però l’interès pels fets de població és antic hom pot esmentar els censos militars i fiscals d’Egipte o de Roma, les utopies polítiques dels filòsofs grecs i les idees religioses dels pensadors cristians primitius Durant…
Montserrat Martín Horcajo
Esport general
Sociologia
Sociòloga especialitzada en l’esport.
Disputà quatre partits amb la selecció espanyola de rugbi Llicenciada en educació física per l’INEFC, és doctora en sociologia, especialitzada en feminisme i en l’anàlisi del gènere en l’esport
població estacionària
Sociologia
Població estable en la qual el nombre anual de naixements i de defuncions és idèntic.
Es tracta d’un model teòric de població tancada a les migracions i no correspon a cap població real que hagi existit mai La seva utilitat en l’anàlisi demogràfica rau en la gran varietat de relacions aïllades entre variables que permet estudiar Per exemple, la població total és igual al nombre anual de naixements multiplicat per l’esperança de vida
Paul Felix Lazarsfeld
Sociologia
Sociòleg nord-americà.
Professor de sociologia a la Universitat de Columbia 1940-62, s’interessà especialment per la metodologia de les ciències socials, per la combinació dels mètodes qualitatiu i estadístic d’anàlisi i per la definició de l’estructura latent de la població Publicà, entre d’altres obres, The People's Choice How the Voter Makes up his Mind in a Presidential Campaign 1944, The Language of Social Research en collaboració amb MRosenberg, 1955, Latent Structure Analysis 1968 i Qualitative Analysis and Critical Essays 1972