Resultats de la cerca

Hi ha estigmes del cos taques o deformitats, del caràcter homosexualitat o de collectivitats socials raça o tribu Les teories de l’estigma expliquen l’exclusió de les persones estigmatitzades de la integració social normal

L’orientació macro estudia les classes, els conflictes, les revolucions, les grans migracions, els moviments socials, l’estructura de les ciutats, les relacions entre l’estat i les collectivitats de ciutadans, les formes de dominació política, etc i és complementària de la microsociologia

L’assimilació implica sempre la dispersió ecològica de la minoria i la fusió amb les estructures socials de la collectivitat receptora El manteniment de collectivitats immigrades amb llurs trets culturals no és assimilació, tot i que visquin permanentment com a part aparent de la societat on s’han installat aculturació, adaptació

Sinònim del concepte, més ampli, d'integració, la cohesió és el resultat de totes les forces socials normes i valors, ideologies i formes de vida, coerció social i amenaces de marginació que actuen sobre els individus per possibilitar l’existència, l’estabilitat i la continuïtat del grup com a tal El grau de cohesió de les collectivitats influeix positivament en el comportament de llurs membres Durkheim, per exemple, estudià la relació existent entre el nombre de suïcidis dins un grup social i el grau de no-cohesió o desintegració que hi regna i és objecte de determinació quantitativa per la…

Cursà estudis de dret, economia i filosofia, fou professor d’economia a les universitats de Friburg de Brisgòvia 1894 i Heidelberg 1896, abandonà la docència el 1903 per motius de salut i s’hi reintegrà el 1918 Nacionalista i alhora liberal, s’oposà a la política dels epígons de Bismarck i formà part de la comissió redactora de la constitució de Weimar Els seus treballs comprenen molts aspectes i molt variats, i solament d’una manera parcial manifesten les tensions internes de l’autor i els seus enfrontaments amb els utilitaristes, els marxistes i els historicistes Preocupat per la influència…

Aquesta predisposició fa que l’individu respongui d’una manera característica davant cada fenomen sobre el qual té formada una actitud

Alguns autors contemporanis prefereixen el terme de multilingüisme, que abraçaria un nombre indeterminat de llengües en contacte El bilingüisme no és un fenomen de la llengua, sinó del seu ús la lingüística, doncs, s’hi interessa pràcticament en funció dels fenòmens d’interferència La psicologia i la pedagogia s’interessen, per contra, per les conseqüències del bilingüisme en la formació de l’individu Modernament la sociologia s’ha ocupat també del bilingüisme com a element del conflicte entre cultures diverses, i això ha contribuït a la naixença de la sociolingüística En matèria de política…

La fam ha estat sovint conseqüència dels avatars històrics de les collectivitats humanes guerres, pestes, invasions, etc, però uns altres cops ha estat originada per condicions climatològiques desfavorables o catàstrofes naturals Hom en troba descripcions a la Bíblia, com els cèlebres set anys de fam soferts per Egipte Moltes de les migracions asiàtiques de l’edat antiga tingueren aquest motiu A l’edat mitjana, la recessió econòmica europea i les lluites freqüents feren de la fam un dels flagells de la humanitat, especialment al s XIV Les fams produïren sovint revoltes socials d’abast local,…

L’autoritat és una de les formes més cabdals del poder pot ésser de diverses natures política, moral, religiosa, econòmica L’autoritat ha d’ésser distingida de dues altres formes de poder la influència capacitat d’inspirar accions volgudes en la conducta d’altri i la pura coacció L’autoritat implica sempre un grau de legitimació, procés pel qual aquella és mínimament acceptada per la collectivitat Max Weber distingí tres formes d’autoritat, segons la natura del seu tipus de legitimació D’una banda, l’ autoritat tradicional , basada en la creença en un poder conferit pel temps i la tradició a…