Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Institut Internacional d’Estocolm de Recerques per la Pau
Sociologia
Centre d’estudi de la pau i dels conflictes.
Fundat el 1966 pel Parlament de Suècia, el seu finançament és proveït exclusivament pel Parlament suec L’Institut és completament autònom i gestionat per persones de diferents nacionalitats La política del SIPRI és la d’estudiar els afers pragmàticament, seleccionant qüestions d’importància pels responsables de la política internacional, especialment els problemes relacionats amb el rearmament i el desarmament Edita nombroses publicacions
xoc de civilitzacions
Sociologia
Conflicte a escala mundial que, segons el pensador nord-americà Samuel P.Huntington, suplanta el conflicte ideològic entre els blocs de la guerra freda.
La tesi de Huntington formulada originalment en un cèlebre article de l’any 1993 afirma la incompatibilitat radical de les formes de vida i els valors occidentals amb els de societats que només n'han adoptat alguns aspectes generalment el tecnològic, com ara l’islam o la civilització de tradició confucianista La impossibilitat actual de mantenir una coexistència parallela d’aquests diversos models té com a conseqüència inevitable el desafiament al model dominant i el conflicte Huntington pronostica que en un futur previsible, no hi haurà una “civilització universal”, sinó un món de diferents…
Johan Galtung
Sociologia
Sociòleg noruec.
Doctor en matemàtiques 1956 i en sociologia 1957, fou fundador i director de l’Internacional Peace Research Institute, d’Oslo 1956-69 El 1964 fundà la revista Journal of Peace Research , reputada com la publicació més prestigiosa de les especialitzades en l’estudi dels conflictes El 1969 fou designat primer catedràtic del món en estudis per la pau i resolució de conflictes, a la Universitat d’Oslo, càrrec al qual renuncià el 1977 Fou professor d’estudis per la pau a la Universitat de Hawaii 1993-2000 i, posteriorment, professor per la pau global a la Universitat…
macrosociologia
Sociologia
Branca de la sociologia que investiga comunitats grans i estructures socials generals.
L’orientació macro estudia les classes, els conflictes, les revolucions, les grans migracions, els moviments socials, l’estructura de les ciutats, les relacions entre l’estat i les collectivitats de ciutadans, les formes de dominació política, etc i és complementària de la microsociologia
coerció
Sociologia
Força constrictiva que actua sobre el conjunt o unes parts de la societat per tal d’obligar-la a actuar d’una manera determinada.
Aquesta forma de control social és emprada per l’estat per mitjà de la policia i per l’exèrcit i és essencial en certs processos d’integració social general La teoria i la pràctica de la democràcia fan contrastar la coerció amb el consens de la població i imposen límits legals en el camp dels conflictes interns
anomia
Sociologia
Estat social en el qual la confusió i la mútua contradicció de les normes existents creen una greu desorientació en la conducta de certs individus.
Aquest concepte, formulat per ÉDurkheim —a La division du travail social 1893 i a Le suicide 1897— ha estat desenvolupat per RKMerton —a Social Theory and Social Structure 1949—, per a qui l' anomia o estat anòmic és la situació en la qual els objectius socials prescrits són incompatibles amb les normes que regulen llur consecució i s’originen conflictes, tensions, frustracions específiques de cada cas
teoria dels camps
Sociologia
Concepció teòrica de Pierre Bourdieu que considera la societat moderna com una constel·lació d’àmbits socials.
Un camp és un espai social estructurat, un àmbit de forces on hi ha dominants i dominats és simultàniament un espai de conflictes i de concurrència —per analogia a un camp de batalla— on els participants rivalitzen amb l’objectiu d’establir un monopoli sobre el tipus específic de capital que hi és eficient El camp econòmic —per exemple— té una estructura particular i es regeix a partir de criteris autònoms
aturada
Sociologia
Cessació del treball.
L’aturada és total quan afecta tota la plantilla de treballadors parcial, si n'afecta alguna secció, cadena, departament, etc continuada que pot donar lloc a la vaga, boicot, etc o discontínua per causa d’un treball retardat, etc Els motius que provoquen l’aturada per part dels treballadors poden ésser molts demanda d’augment de salaris, reclamacions sobre l’organització del treball, conflictes jeràrquics, solidaritat amb companys sancionats, expulsats o detinguts o amb problemes que afecten altres empreses, reivindicacions polítiques, etc L’aturada provocada per l’empresa és…
violència domèstica
Sociologia
Maltractament físic o psíquic que s’exerceix de manera més o menys contínua dins l’àmbit de la llar.
La violència domèstica pot ésser exercida pel marit contra la muller o a l’inrevés, però també pot ésser dels pares respecte als fills o dels fills respecte als pares En alguns casos les víctimes d’aquesta forma de violència són les persones grans o dependents Els episodis de violència domèstica posen de manifest una situació de poder i de desequilibri a la llar i, alhora, la incapacitat per resoldre els conflictes domèstics mitjançant el diàleg El 2014 entrà en vigor el Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència…